rajarXrajar

2007-11-06T17:56:00.001+01:00

ELS DILLUNS TINC RESSACA pel cansalader de Gràcia

L’aniversari del Bisbe i una promesa són motiu suficient per tornar a treure el cap en aquest blog deixat i pràcticament desballestat. I més si el dentotes em dóna motius per abocar tota la bilis acumulada en els últims mesos.
Després d’un any i mig de vacances, quan ja donàvem per fet que seguia els passos de Gerard cap a la retirada, ahir va tenir a bé intentar assemblar-se a aquell futbolista que ens feia caure la baba. Dos golets de falta esplèndids (el que no sigui córrer, ja se sap) i molts intents d’1 contra 1 que fa dos anys hauria resolt amb el membre i que ahir (més matusserament) van tornar a tenir un percentatge d’èxit digne. Bon partit, sí senyor. Però el que no pot fer aquest paio, és venir a cobrar-se greuges davant la tribuna de premsa a la primera que li surt un partit d’aprovat.
Per què? Perquè després de tapar-li totes les indisciplines del món, conscients que el Barça li devia molt, ens va acabar els quartos ja fa algun temps? Qui dormia la mona estirat al gimnàs el dia després de perdre la Lliga a Tarragona? Hem de continuar fent com tots els pelacanyes que surten a la sala de premsa a dir que continua sent el millor del món? Au va, home. A dia d’avui no està entre els millors 25 del món. Perquè, si dissabte a Getafe torna a fer un partit mediocre com ja ens té acostumats, o si acaba la temporada amb el rendiment de l’última, hem de continuar elogiant-lo recordant el gloriós partit contra el Betis?
Em fa molta gràcia això que no pot ser que siguem tan crítics amb un jugador tan important per la història del Barça. Que les crítiques el perjudiquen perquè li resten confiança. Si no té confiança, que es busqui un psicòleg. A mi em paguen per fotre’m palles si ho ha fet bé, i dir-ho també si s’hi pixa al mig. I ja fa massa temps que s’hi pixa.
Avui he sentit una teoria espectacular: “no se’l pot criticar perquè li dedica gols a Manel Vic, perquè és tan bon tio, riu tant i els nens l’admiren tant, que tot el que fa reverteix en positiu per l’entorn social”. Toma ya! Doncs a mi el que em fa riure, trempar i emocionar-me és quan Messi agafa la pilota, accelera el joc enlloc de frenar-lo, i humilia la meitat de l’equip contrari. I aquest no riu mai.
Ho sento però, de la mateixa manera que li hem deixat passar un grapat de mesos sense rajar-lo com es mereixia, ara necessitarà uns quants partits seguits en condicions perquè deixi de pensar que és una rèmora per l’equip. I si en aquest procés passa algun pallús amb la cartera plena i se’l vol endur, bon vent. Així ens assegurarem que no ens podreix els Bojans i Messis que es volen menjar el món.

MÉS BACARDI
El que li està passant al pobre Schuster demostra que no val la pena anar amb subtileses. “¿De dónde viene? ¿Es catalán? Ya está todo dicho”. Això ho agafa un jutge i no li pot fer ni pessigolles, però s’ha muntat la mundial. En canvi, l’any passat Quique Sánchez Flores diu de Mejuto: “Ha sido bochornoso. No sólo luchamos contra el rival sinó también con el árbitro. Jode el trabajo de todo el equipo y se va a dormir tan tranquilo. Arbitrajes así ayudan a la sospecha”. I no va passar gairebé res. Per això, com que a Schuster no se li discuteix el criteri sobre l’arbitratge sinó el que no diu, li recomano expressar-se amb més claredat: “Aquest fill de puta català ens ha deixat amb 10 quan ells podrien haver acabat la primera part amb 8 i ens treu targeta per un penal com una casa. És més dolent que la carn de gos”. I tindria tota la ráo. Parcial, però indiscutible. I hauria guanyat temps perquè ens hauríem estalviat 3 dies de comentari de text, i avui ja no se’n recordaria ningú.

L’ALMAX
Jo no faig riure els que m’envolten com Ronie. Però sóc feliç quan els veig feliços. I avui sóc feliç perquè el barcelonisme torna a ser feliç després de situar-se a un punt del Madrid. Si tot es redueix a això, si la vida és per no complicar-se-la. Per tant, per què preguntar-se contra qui ha jugat el Barça i contra qui el Madrid? Oi que la Lliga és molt llarga i tant és haver-se deixat punts a Pamplona, Santander i Valladolid com deixar-se’ls a Sevilla? Doncs això. Sigueu feliços, que ens les van fotent doblegades.

AFTER HOUR
És la més gran. Semblava que ho tenia complicat per substituir les seves ja tradicionals vacances pre-Champions a Londres, Milà o Liverpool, però ha trobat una via gràcies a la selecció espanyola. Previ apunyalament a un company, passarà uns dies a la capital tot i que no sap ni contra qui juguen els toritos de Luis Aragonés. Suècia i Irlanda del Nord, bruixa. I s’hi juguen l’Eurocopa. Pensa-t’ho, que amb Ejpaña no hi treballa el teu amic imaginari Simon Greening o Greenberg. Jo, mentrestant, he decidit que em dedicaré a director de diari, ara que no s’exigeix un nivell gaire alt.

2007-10-24T23:12:00.000+02:00

CRÒNIQUES DES DE L'ESTRANGER, pel petit Bisbe arlequinat

Primer de tot, he de reconèixer que el meu primer equip és i serà sempre el Sabadell. Però el meu segon equip és aquell que jugui contra el Madrid. Crec que no sóc un “anti” res, a excepció de ser “anti Madrid”. Però molt, molt, molt antimadridista.
I després, segurament, seré del Barça.

Però clar, si ja era antimadridista de mena, imagineu-vos vivint a Madrid. Horrorós. No hi ha qui els aguanti. I més, si segueixen amb aquesta llet incontrolada de remuntar tots els partits al final. Així van acabar la temporada passada fins a guanyar la lliga, i sembla que pel mateix camí, han començat aquesta temporada.
El pitjor de tot és que insisteixen en que els àrbitres els perjudiquen i no fan més que ajudar al Barça. Increïble.

Segueixen criticant a Guti quan després els hi cau la baba quan fa una assistència de gol. I encara no se n’han adonat que el millor que tenen és Casillas. Ah! I no ens oblidem de Raul. La gran injustícia de tota la història del futbol: com pot ser que Raul no vagi a la selecció!! El jugador que més sent els colors de la “roja”!! En canvi hi van catalanets com el Puyol o el Xavi, que s’amaguen les mitges per no ensenyar la rojigualda!!

Punt i a part es mereix el Barça. Lamentable. La imatge que va oferir a Glasgow és per fer-los tornar nedant. Que es conformin amb un empat contra una banda com el Rangers, que acabin caminant, (o alguns juguin tot el partit caminant); és per llogar-hi cadires. Aquest és el Barça que és més que un club? Aquesta és la imatge que s’ha d’oferir a la resta del món? Amb aquest partit pretenem que els nens es facin del Barça?

I parlo del partit de Champions i no del ridícul que van fer a Villarreal.
Henry encara li falta un mes per recuperar-se? No fa dos mesos que va dir que li faltava un mes? Oleguer juga amb el Barça? Perdó, Oleguer juga? Perquè la segona part del Madrigal Rijkaard va posar defensa de tres, quan en realitat el Barça portava tota la primera part jugant amb defensa de tres, perquè Oleguer és com si no jugués...

(Nota interna als companys del comando: sou lamentables!!!!)

2007-10-16T21:32:00.000+02:00

CRÒNIQUES DES DE L'ESTRANGER pel petit Bisbe arlequinat

Em pensava que seria impossible... Que no podia ser... Però he de reconèixer que existeix. Sí amics, hi ha alguna cosa pitjor que l’Espanyol: l’Atlètic de Madrid.
És el victimisme augmentat a la màxima potència!! És l’exageració màxima del desànim i l’eufòria...
A més, es dóna la circumstància que la majoria de periodistes de Madrid, no són del Madrid, són de l’Atlètic. Quan després, a la llarga, veus com pateixen i vibren amb l’equip de la capital, però vaja...

Cada any comencen la temporada igual: aquest any sí, aquest any hem fet un super equip i lluitarem per la lliga, almenys ens classificarem per la Champions segur.
Després, perden un parell de partits i ja és tot un desastre: s’ha de fer fora l’entrenador, la culpa és del president o del propietari, o dels jugadors, no juguen els que han de jugar, no fan els canvis quan toca, ... I sobretot aquest any: no han fitxat a Riquelme!! És més, han fitxat a Motta!!!! Lògicament, ja està lesionat...
Em recorden molt als pericos, sobretot els aficionats. Tots, en definitiva, una colla de perdedors...

Viure a Madrid té les seves coses, bones i dolentes... Però viure un 12 d’octubre a Madrid, crec que no en té cap, de cosa bona!

Em vaig llevar tard (com gairebé sempre), i vaig sortir a passejar pel bonic i cèntric barri on resideixo. Quina fou la meva sorpresa quan (immers en el descontrol de dies laborables o festius que la nostra feina comporta) i no recordant que estàvem en el dia de la Hispanitat, em començo a creuar amb gent que, intueixo, devia venir d’alguna manifestació i/o celebració carregats amb la seva bandereta espanyola. Alguns amb el pal, d’altres penjada a l’esquena, aquells plegada al coll com una bufanda, i els altres amb una bufanda pròpiament dita. Aixeco els ulls i començo a topar-me amb balcons forrats amb la roja i gualda; arribo a la Puerta del Sol, i veig aquella façana tan famosa cada 31 de desembre gràcies a les Campanades, amb una bandera espanyola a cada balcó, contant, que n’hi ha més d’una trentena!!!

Tot caminant per la Capital em ve al cap aquella famosa cançó de la Trinca, la de la Faixa. Apago l’I-Pod i la començo a cantar en veu alta. Sobretot aquell tros en que diu: la faixa, la faixa està de rebaixa; no se’ls veu gaire optimistes aquells fabricants de faixes, altrament dits: feixistes!

Per acabar una reflexió molt local, però que m’amoïna des de fa dies: Ramon Moya, si us plau, plega i dimiteix del Sabadell.

2007-06-27T02:00:00.000+02:00

Gran Sabadell!!! pel petit bisbe arlequinat...

Ja torno a ser aquí!!! He de reconèixer que he tingut certs problemes en recordar la contrasenya per entrar, però al final me n'he ensortit. Gràcies Escorta per mantenir viu aquest blog i per ser un dels privigeliats que va estar a Mieres a l'ascens del Sabadell: increïble!!! Segurament a molts només us importa el putu Barça, però a Catalunya hi ha altres equips que no són el blaugrana i que també tenen molts aficionats. I millors aficionats. Que no donen l'esquena a l'equip i no critiquen a les primeres de canvi. És molt fàcil estar patint per quedar primer o segon, o per guanyar o perdre la Champions, però en canvi és maravellós els sentiments per un equip que puja i baixa a les diferens categories del futbol espanyol. I que anima a l'equip sempre, perquè el club està per sobre de les persones. I això, els culers, no en tenen ni idea del que és. Molt posar-se a la boca frases com que "el Barça és més que un club" i ja està, dient això ja som els millors.
Vergonya hauria de fer a l'afició culé que no omple el Camp Nou si no és una gran nit; que no viatja als desplaçaments si no són finals...
I ja no parlem quan entrem en política: el Barça representa Catalunya; si no ets del Barça no ets català!! Si us plau!! Qualsevol equip català representa més a Catalunya que el Barça!! Almenys hi juguen més jugadors catalans, i a cada desplaçament hi ha més banderes de Catalunya als diversos camps d'Espanya; no com el Barça que als desplaçaments de lliga hi ha les diferents penyes properes a la zona, que porten banderes de tot menys catalanes...
Seguiu criticant, és la vostra manera d'entendre el futbol: comprant la premsa, escoltant la radio i criticant! Si fan una cosa perquè la fan; si no, perquè no la fan; ara, passi el que passi, la culpa la té la premsa. Que trist! De tant en tant hauríeu de pensar allò de: no és el que el Barça pugui fer per mi, si no, que puc fer jo pel Barça!!! No clar, això seria massa sacrifici...

Tranquils, critiqueu-me a mi ara. Digueu-me el que vulgueu. Endavant, no us talleu. Que no falti de res!! Som-hi!!
M'és igualment absolutament tot! El meu Sabadell ha pujat a Segona B. Trist, pensareu. Vaya merda categoria, no? I què?! Amb el cap ben alt, amb milers de persones celebrant-ho a l'ajuntament i amb jugadors que ho donen tot a cada partit i suen la samarreta del meu equip. Això amics, no té preu.
I per si fos poc, estic de vacances!! Pel que me la sua tot!!!!

Visca el Sabadell, a primera, a segona, a tercera, fins la mort amb el Sabadell!!!

2007-06-20T23:49:00.000+02:00

MANDELA. Per l'Escorta de la campiona.
Vist que la resta de gent no esta massa activa, em prenc la llicència d’escriure de nou. Una cosa breu, però avui aquests ganduls m’han fotut de mala llet. Per un dia dono raó a alguns dels periodistes de la vella guàrdia totèmics que creuen tenir sempre la raó, però que el club no hagi portat a tota la seva trepa de gladiadors de pa sucat amb oli a veure a Mandela, és patètic. Que el burro del Camerun es pleni la boca de «yo negro, correr como un negro, yo no blanco», i després no vagi a fer-se la foto amb una de les poques persones de la que podem dir que ha demostrat amb la seva temporada a l’ombra a la presó que tenia alguna cosa en que creure, és vergonyós.
Ganduls, colla de merdes seques, si com tots sabem ni sabeu qui es Mandela, hauríeu de saber que heu perdut l’oportunitat de quedar minimanent bé just després de la roda de premsa de Laporta demamant ma dura. La ma dura serà per la propera temporada. Pel club, una foto del burro de les Natilles de Porto Alegre i una del tonto Eto’o amb Mandela tenia un poder de marketing brutal. Però de nou, els jugadors es toquen la xorra, foten el que volen, i només els dos únics jugadors que saben que es un llibre, més algun que potser hi ha anat atret per la barra lliure del buffet lliure a Can Mandela, han anat a veure’l. Així és el Barça, el club dels valors, de la llibertat. I dels jugadors que no saben ni volen saber que els envolta. Els jugadors que es pixen en els valors del club perquè nomes pensen en cardar i mamar. Tots sabem en el fons que són així. És més culpable el club per no haver agafat pels ous a aquests nens malcriats i haver-los portat a fer-se la foto amb Mandela. Haver agafat pels ous als mateixos mísers que si van fer-se fotos amb Kobe Bryant, amb Miss Universo, i que van anar a veure la NASA com nens petits. tanta Unicef, tanta polla, tanta solidaritat, tant Armand Caraben i Suñol i Garriga...i només cinc jugadors del club han anat a veure a Mandela...

2007-06-20T00:39:00.000+02:00

LA NAUSEA. Per L'Escorta de la campiona

No, no és nausea pel final de la lliga, o per alt nivell participatiu de la resta de blogaires. O una atac intelectual Sartreà..no, és que tinc un tall de digestió i porto tot el dia vomitant.
Al final , el jabalí del poble Nou i la gallina van demostrar que els contes no solen existir en el futbol. Els miracles, si, perquè que aquest Madrid guanyi la lliga és la confimació de l'existència de la flor al cul de Capello. Al Cul de Basinas. És clar, Basinas es grec...cul, grec....cul, grec...
En mig de la demostració que els grans clubs atreuen la merda, la capa més pudent i fetida de la població, doncs en mig de la multitud tenen més marge d'acció (incidents a Tarragona, a Cibeles), observo astorat com aquell personatge que aqui va criticar l'Alcalde de Laxe, amb tota la raó, sorpren amb una contraportada al Marca el dia del triomf blanc que ja m'agradaria veure a Barcelona. Guanyen la primera lliga en anys, i el paio escriu ben gran: Capello, fot el camp. Amb dos ous. No heu pensat que hauria passat si la Gallina hagues donat la lliga al Barça?...el grau d'atacs al projecte d'en Laporta s'hauria rebaixat molt. I de sobte, aquest paio del Marca no canvia el discurs. Tot el contrari: ataca el president per vedette, i al tècnic, per ranci, el dia d'eufòria blanca. Diu alló de "al Bernabeu se viene a jugar a futbol. Se ha ganado una liga con un gol de rebote con el culo". Crec que tots, en algun moment de la nostra vida, em maleït el Madrid, pero per dins ens treiem el barret dient...com juguen aquests fills de puta. No parlo de com s'han fet els equips blancs, de Franco i Bernabeu, de pelotazos. Parlo de veure a Zidane jugant un futbol exquisit, de Raul fent gols que et feien morir de ràbia. Pero si jugaven bé, es reconeixia, i prou. El que més fot, es haver perdut una lliga davant del Madrid més miser i patètic que es recorda. Si aqui s'hagues guanyat una lliga aixi, crec que alguna contra potser també hauria fet el mateix...però obviament no és la de Mascaró. No puc recodar si algu va sortir l'endemà de les lligues del Tiet Louis Van Gaal dient "fot el camp".

BON COP DE FALÇ. A Barcelona, reprenent la sagrada tradició de la sega, els barcelonistes esmolen les eines i ja pensen en baixar a Barcelona per segar caps. Ningú s'en salva. El Laporta, el Rijkaard, els jugadors...i realment, fa falta decapitar un equip que ha perdut la lliga per gandul, pero que en tres anys ha guanyat dos lligues i una Champions?. No seria millor fer algun retoc, estirat algunes orelles, i no mimar tant als genis que cobren milionades?. La veritat és que no se res. El Milan ha confiat en un bloc i ja té una nova Champions. Aqui volem tallar caps. Però aixó es Barcelona, terra de segadors. La terra on criticar és l'esport nacional. Obviament que no tinc cap solució, ni la vull tenir...l'únic que espero es que esmolem les eines i les dents de l'ironia, perquè podem riure molt, aquest estiu.

RIP. Reconec que aquest paio em feia gràcia. En nits d'alt grau de consumició de vodak, havia ballat molt la seva música i invocat el seu nom, recordant els vinils seus i del Peret que hi havia per casa, herència paterna. Adeu, Fary. Marxa un altre gran de l'Apaña cañi.

2007-06-17T15:05:00.000+02:00

LA GALLINA I EL JABALI

Això em sona a fàbula de Esopo, la gallina i el jabalí són els homes que han de fer al Barça campió aquesta nit. Maxi López i Fernando Navarro són les nostres esperançes per que el Madrid punxi al Bernabéu i aquesta lliga, que hauria de quedar deserta, acabi finalment al Camp Nou. He somiat amb un gol del Jabalí del Besòs, Fernando Navarro, i amb una peregrinació de culés a La Romareda per agafar tota la gespa que va trepitjar Ramón Calderón i fer-li menjar 'tepe a tepe'. Només ha estat un somni, però pot convertir-se en realitat.

2007-06-11T21:58:00.000+02:00

AIXÓ ES UNA RAJADA DE MERDA...PER L'ESCORTA DE LA CAMPIONA

Les forces de l'autodestrucció del barcelonisme ja s'han fet amb el poder, i després de l'atac del Tamudo, es confirma que tindrem un estiu no apte per cardiacs en que molts faran les maletes, i molts altres arribaran.
Ja ho vaig dir un altre cop. Després del desastres, no tinc ganes de rajar. Tothom ho fa, i amb lògica, de fet. Així que després d'unes inmerescudes festes just quan el Barça se la jugava, em sento davant de l'ordinador sense esma...espero que la resta de membres del blog desperti d'una puta vegada per començar a rajar, ara que tenim temes de sobres...

CALDERON. No aconsegueixo odiar aquest home. Quan el vaig veure fent el pena per la gespa de la Romareda, vaig pensar.."pobre home". Bé, pobre no, que els diners li surten pel forat del cul..pero no aconsegueixo sentir aquell odi que podies sentir per Mendoza. Allo era un senyor fill de puta. Senties que aquell paio era insoportable. De la mateixa manera que penso que Sergio Ramos sera tant odiat com Hugo Sanchez o Hierro, no aconsegueixo pensar que Calderon serà com Mendoza. Mendoza, el del "polaco el que no bote", el que va morir cardant, era el tipic xulo dels Madriles que normalment, era xulo, perque podia ser-ho. Aquell Madrid guanyava lliga darrera lliga, amb la puta quinta del Buitre jugant millor. El Barça s'enduia una lliga amb tanta frequencia com Ronaldinho surt en roda de premsa, i semblava gloria. Perque el Madrid manava, tot i que per sort no van guanyar mai la Champions. Era una sensació d'impotència. Ara el Barça sap que ha perdut la lliga ell. No es merit de Calderon. Es cagada culer. Calderon, hores d'ara, segueix sent un paio caricaturesc, com Gaspart amb aquell banyador horroros al Tamesis, banyant-se entre rates mortes i inmundicies de la City. Es Gaspart fent de Boix Noi al Bernabeu, pero amb aquesta cara de ser un intrus en un mon de fills de la gran puta (el món dels directius). Es el paio que vol sortir a la foto, i sempre ho fa com una comparsa (com Maxi Lopez en les celebracions de la Champions). Baixant a la gespa quan no hi han jugadors. Buscant una bona entrada per abraçar-se a Rafa Nadal al Roland Garros (que cony fa invitant-lo a l'autocar del Madrid per celebrar la lliga?). O fent-se la foto amb Cannavaro amb la pilota d'or, quan aquest l'havia ganyat per coses fetes lluny del Madrid....
Es el més trist de tot, perdre la lliga davant un equip mal fet, que ha estat en crisi, que ha tingut com armes la sort, els collons, i els gols de Van Nistelrooy i el joc de Beckham (durant poques setmanes). Ara, qui sap. Potser m'equivoco. Tambe vaig pensar quan el Porto va guanyar la Champions que Mourinho no faria res més...i la vaig cagar de ple...

LAPORTA, TAMUDO & CO. Prou give me five a la llotja. Prou. Si ets a la llotja i sempre et plenes la cara d'esportivitat, et comportes. Que vas caure a l'alçada del Calderon saltarin, dels presidents dels clubs de Sevilla, on manen impresentables mafiosos, pero riuen molt, de l'escopinya Sanchez Llibre patint com un soci més..veure'l inflant-se amb els gols de Messi al costat d'aquell ninot de cera que era Montilla, era grotesc. Ara ha tastat el sabor del fracas. A veure com reacciona. Si ho fa igual que als aeroports, pot dinamitar el Barça en pocs mesos.
D'altre banda, prou rajar de Tamudo. Prou bones intencions estupides. Un derbi es un derbi, i tot barcelonista vol que l'Espanyol llepi, i tot bon perico vol que el Barça se la foti. Tamudo va fer bé la seva feina, i els pericos l'idolatren. I amb raó. Ser perico no és precisament fàcil, doncs no guanyes gairebé mai res, i perds finals europees. Pero Tamudo dins de l'Apañol, ho ha fet bé (sempre he pensat que ha fet bé no marxant. Millor ser el rei dels pericos, que el suplent a Mestalla). Que callin també els pericos que es queixen dels càntics "a segona", i que demanaven al Camp nou que els aplaudissin pel bon paper a Glasgow. Quina gilipollada. Aixó és un derbi, es rivalitat, i si alguna cosa de bó ha tingut tot plegat es que amb els gols de Tamudo, el derbi de Barcelona mica en mica torna a reviure. I aixó no deixa de ser bó. La propera temporada el Camp Nou esperarà als pericos amb el punyal entre les dents. Encara que obviament, la rivalitat es el Mandril. I per aixó fot que es guanyin, a no ser que Maxi Lopez marqui. Dependre del possiblement pitjor davanter de l'història té collons...
Perque saber que el desastre de perdre la lliga voldrà dir que es canviaran moltes coses de la plantilla es bo o dolent?..perque vist com es fitxa...la foca islandesa ha estat un fracas. Avui he vist que al cadet juga el seu fill (un nen ros amb un pentinat tipus Bee-Gees, o com diuen al meu barri, tipus pelo-polla), i fa gols més bonics que ell. I Thura? Si, parla molt bé, bla bla bla...jo reconec que respecto com parla, i a diferència d'Oleguer, porta força bé tenir la fama de futbolista diferent. L'altre a vegades es ralla per segons el que li pregunten. Noi, es la vida. Si vas de compromes, encaixa els cops sempre. Pero Thuram, jugant...bé..la gasolina s'acaba, que es dediqui a crear una ONG "Sarkozy go home". I tothom sap a més, que s'ha fitxat el germà de Zambrotta, doncs aquest no pot pensar massa si recordem com té els pits la seva dona...
I ara es vol fitxar a Henry uns anys tard. Ara. que el pobre es lesiona i ja no és un dels millors jugadors que he vist mai. Quin estiu que ens espera. Txiki se la juga més que ningú altre...

Bé, that's all. Tinc poca esma i no cal que ningú digui que es una rajada de merda. Sé que he fet una rajada de merda, però estic espes i cansat. Pero si no donem la cara al blog, encara que sigui per fer el ridicul (una cosa que porto fent molts anys), el blog es mor. A part de l'alcalde, els demes viuen?????

2007-06-05T00:32:00.000+02:00

ES POT SER MÉS FATXA, PERÒ NO MÉS TONTO Pel futur alcalde de Laxe

Roberto Palomar torna 'a las andadas'. Aquest simpàtic redactor que cada dilluns escriu a la contra del Marca ja va sortir en aquest blog fa poques setmanes quan va dir que Gabri era "un imbècil que se ha pasado tres pueblos", per unes presumptes declaracions del jugador del Ajax parlant de la independència de Catalunya, el el tal Palomar va insultar Gabri sense consultar si realment havia fet aquestes declaracions. Efectivament, Gabri no havia dit res i Palomar ho va subsanar amb un breuet de rectificació o en cap cas demanava disculpes per els insults.

Avui Palomar ens ha tornat de deixar una contra ben sucosa on ha deixat ben clar que es pot ser més fatxa, però no més tonto. Palomar critica a Xavi i a Puyol pel fet de que no portaven les mitjetes ben estirades i no es veia bé el que ell creu que és la bandera espanyola. En el cas de Casillas tampoc es veu, però aquest està perdonat perquè és el xandall el que ho tapa per culpa del vent. Segons Palomar, Xavi opta pel blanc i Puyol per la senyera.

A veure, amic Palomar, agafa una lupa i mira bé la foto. I abans documentat una mica. Al partit davant Letonia, les mitjes de la vostra selecció no portaven la bandera d'Espanya sino les quatre barres, era un homenatge de la Federació Espanyola a la Corona d'Aragó com a embrió d'Espanya. Per tant, el que no deixaven veure Xavi i Puyol era la bandera catalana i no l'espanyola. Però aquest personatge és tan fatxa que el seu espanyolisme desproporcionat el cega i el porta a escriure la contra sense fixar-s'hi gaire. Amb el tema Gabri semblava que havia arribat al límit, però avui ens ha tornat a demostrar que el seu odi a Catalunya el fa confondre les banderes d'Espanya i Catalunya i el fa perdre qualsevol tipus de sentit comú.

Però no acabi l'exhibició de l'amic Palomar. També critica a Xavi pel fet d'haver provocat la groga i no jugar el proper partit. Té tan poca confiança en la seva selecció que considera indispensable la presència de Xavi per jugar davant la potent Liechtenstein. Potser no sap que hi havia nou jugadors de la seva selecció aperçebuts de sanció, potser no sap que l'únic que s'equivoca és Aragonés per no tenir previst això, i potser no sap que és millor per Espanya que Xavi no jugui dimecres i pugui afrontar els partits decisius sense patir per les grogues.

Estaria bé que seguint la tàctica Palomar, Espanya es quedés de cop sense cinc o sis jugadors claus per jugar un dels partits decisius, davant Dinamarca o Irlanda, i perdessin per aquest fet. Aquell dia, un cop fora de l'Eurocopa, potser els fatxes com ell que aquests dies matxaquen a Xavi per ser el jugador més inteligent de la selecció, es menjarien les seves paraules i pensarien que potser el de Terrassa no ho va fer tan malament. Em sap greu perquè aquell dia no crec que arribi, però seria tan maco...

Com diu una samarreta que em va portar en el seu dia el sacarina, tinc dues seleccions, Catalunya i qualsevol que jugui contra Espanya. Doncs bé, a partir d'ara tindré tres, Catalunya, qualsevol que jugui contra Espanya i qualsevol que jugui contra un equip del que sigui Roberto Palomar.

P.D.: A la de Alcorcón, deberías cambiar de amistades...

2007-06-03T03:36:00.000+02:00

UNA SETMANA DE MERDA. Per l'Escorta de la Campiona

Una setmana més, moltes gràcies a la resta de membres del blog per la vostra participació. Alcalde, ets l'excepció. Gràcies. Aquesta setmana la cosa té delicte, doncs amb unes copes de més es van prometre un munt de retorns. Però bé, ja sabem que passa quan s'abusa del mam...
Una setmana ben merdosa en que s'ha demostrat de nou que vivim, amb tots els meus respectes, a Àfrica. I no parlo del tòpic "Apaña és Àfrica". Nosaltres també sóm Àfrica. Hauriem de deixar de banda tòpics del rotllo "hauriem de fer com Croacia i ser independents" (un pais feixistoide, d'altre banda), i passar a dir "hauriem de fer com Eritrea".
Anem a pams: La farsa de la Copa Catalunya. Per molt que els dos clubs grans intentin fardar de catalanisme (un per treure's de sobre la mala fama de fatxa, i l'altre per no fallar a la seva fama de ser més catalanista que una peli de Conrad Son), als 2 els la sua aquesta copa patxenguera. Sobra, així de simple. O els sobra als equips grans. Que la deixin pels de segona B, que la disfrutaran....
Pero que podem esperar d'aquesta federació?. Una federació que veu com la noticia de l'amistós amb Estats Units es publica a les agències gairebé a mitja nit perque els yankees ho penjen a la web...quan encara no es té l'ok del Villar. ës a dir, quan no tenim segur que tindrem amistós. A part...qui cony té l'idea de portar els yankees???. Jo no tinc res contra aquesta selecció. Però tots sabem el tipus de public que va als partits de Catalunya. Tindrem a tots els nens de 16 anys que creuen ser durs perque es rapen el cabell i porten samarretes amb una falç i un martell, cridant contra Bush, Rice, la guerra a l'Irak, al Vietnam, a Corea, i acusant els yankees de genocides per enfonsar el "Català" a la guerra de Cuba amb el meu avi a bord...
Quin país de merda...el mateix que envia un equip femeni a jugar a Sudamerica, i que juga un torneig d'hoquei contra el Blanes. Blanes també vol ser independent?

FILIALS. Una altre africanada. Lo dels filials. Prou, cony. Fem com les grans lligues, l'anglesa i l'italiana, i una lliga de filials i prou!. Perque sino tenim el Barça fent el ridicul amb el "ara desapareix el Barça C, ara no desapareix". Un gran exit del departament de comunicació, per cert. Que permet que es digui obertament que el C plega veles, i després no saben que dir, ni que fer...realment es bona idea posar a Bojan a Segona B?. El nen, pensant en jugar el mundial sub20 o entrenar amb Ronaldinho, es troba jugant al camp de l'Eldense o el Barbastre, amb un central de 34 anys que s'ha deixat les dents a camps de preferent valencians, dient-li a cau d'orella..."si me vacilas te rompo las dos piernas". Es jugarà el fisic?. S'amaguen, i demostren el que valen als entrenaments, o al Mini, quan algú del cos tècnics es digna a anar a la llotja..

I una africanda apañola. Lo de tenir encara lliga quan a tot arreu estan de vacances. Te tela. Tant costa fer un calendari com la resta del món?.
I bé...després tenim l'africanada de les eleccions municipals, amb la vergonyosa presencia de la Plataforma per Catalunya, que ha tingut, com a part bona, la seva intervenció a Tv3 amb el famos "Prou" del Cuni...pero bé, deixo aquest tema pels altres. Carnsalader, Sacarina..es tema per vosaltres. Menys videos sentimentals, i mes rajades..Ara, per sort a Reus ha triomfat la Cori. En un pais de merda, amb politics de merda, el vot estupid acaba sent alló més inteligent. Demostra una gran veritat, és un vot sincer: a molts ja els sua la politica, es pixen en els partits, i volen riure i passar-ho bé. Follodrom, follodrom, follodrom!!!!. Ara nomes espero que en 4 anys, el mitic pirata (mireu la foto), també sigui escollit regidor.
Per cert, que a Matademerda, podien escollir un partit politic diferent, doncs no es cap dels de sempre...pero han preferit seguir sent un poble recalcitrant de merda. Matademerda va camí de ser com Polonia, on volien prohibir els Teletubbies per maricons. Bé, una mica d'oli si que perden...però els polonesos en fan un gran massa. La meva ment perturbada però, reconeix que ha imaginat a Twinkie winkie lapidat en mig de Varsòvia, amb les pedres rebotant-li, i tot d'àvies amb fotografies de Karol Wojtila (Santo Subito!!!!), fotent-li amb llambordes al cap...

ETOOO. I ara, després de tot, resulta que la directiva del Barça comença a meditar seriosament en vendre el camerunes. A uns els agrada, a altres no tant. Alguns el defenses quan parla, altres no. I algun diari no el pot ni veure. I ell no pot veure a cap diari....Pero més enllà de tot plegat, serà força ridicul si després de totes les defenses aferrisades d'en Jan, acaben per fer-lo fora. Si fa unes setmanes diuen que ara sembla Eto'o més fora de club que el Gaucho, pocs s'ho creurien. Total, que a mi em sembla que no tenen ni puta idea sobre que faran aquesta temporada...mentre no recuperin a la gallina Maxi Lopez...

Un altre tema pot ser el de seccions...veieu l'handbol i el basquet fora de l'Eurolliga la temporada vinent?

TECNICS. I al final de tot, estirada d'orelles als entrenadors, perque molts d'ells no deixen de fer numeros per demostrar que són mes dolents que aquells cubates de vodka garrafon a un bar fosc i brut a les 7 del mati. Un d'aquells bars que tenen la persiana baixada, t'obren la porta del darrera, et cobren 4 euros, i et foten un vodka d'una marca de quan a Polonia el Lech Walesa encara treballava als molls, i una schwepps amb publicitat del Cobi del 1992. Així es Luis Aragones, l'home que no convoca a Luis Garcia, i un cop el té amb la "roja"...el fot titular!. Pero no entrava per ocupar un buit??..no havia portat abans altres davanters?????.

2007-05-28T23:16:00.000+02:00

NOSALTRES TAMBÉ NECESSITEM 10 o 20 COPES Pel futur alcalde de Laxe

Diu Frank Rijkaard que s'hauria de fotre 10 o 20 copes d'alguna beguda molt forta per estar d'acord amb Schuster. Amic Rijkaard, al marge de comprovar que ja ets inmune als porros, has de saber que nosaltres habitualment també ens hauriem de fotre 10 o 20 copes per entendre les teves rodes de premsa. Hem necessitat gairebé quatre anys per sentir-te rajar, han estat moltes hores, molts tòpics, ripetos, motivación añadida i cumplir trabajo, però finalment has après a rajar. Gràcies i benvingut al món dels rajadors, Frank!

També necessito 10 o 20 copes per pair els resultats electorals a Matadepera. El nostre petit bisbe s'ha fotut la seva primera hostia política, no sé si tornarà a provar-ho en el futur, però si ho fa tornarà a tenir tot el nostre suport. Tots voliem tenir un amic alcalde, somiavem a ser com el tal Roca a Marbella, però haurem d'esperar com a mínim quatre anys, quin remei! Ànims petit!!!

Ja que parlem de política de pobles, aprofito per comentar els excelents resultats a Laxe, on l'actual alcalde, socialista, ha revalidat el poder i ho ha fet amb majoria absoluta (PSG-PSOE 6, PP 2, TEGA 2 i IPL 1). Per cert, que a Galicia les 7 grans ciutats han caigut en mans dels socialistes i el Bloque, cap serà governada pel PP.

Deixem la política i tornem al Camp Nou, ja que ni amb 10 o 20 copes podré entendre el comportament de Samuel Eto'o. Aquest tiu cada cop està pitjor del cap. El numeret de l'altre dia en roda de premsa va ser esperpèntic i el que va fer ahir, sortir per la zona mixta per dir que no volia parlar, va ser un altre numeret fora de lloc. Com també està fora de lloc el to i les formes utilitzades per el camerunès a l'hora de parlar amb els periodistes, ja que encara que tingués raó en el que diu, que no la té, la perd per com ho diu.

I ja posats, haurem de demanar 10 o 20 copes més per aguantar als presidents que ara van crescudets, com Del Nido o el nouvingut Àngel Torres, que vol entrar per la porta gran en aquest món 'freak' que formen els presidents de Primera. Aquest Torres diu que "están desquiciados. Están acostumbrados a ganar todo y ahora están tomando de su propia medicina". Potser ell si que no està acostumat a guanyar i es nota. Jesús Gil segur que està orgullós de veure aquest tipus de personatges, o a Laporta i Calderón, al capdavant dels equips de la Lliga. L'amic Schuster també mereix una menció especial, és un digne aprenent de Mourinho, segur que arribarà lluny.

També ens haurem de fotre 10 o 20 copes per celebrar que el nostre Ajax s'ha classicat per la propera edició de la Champions després de guanyar ahir per 3 a 0 al AZ Alkmaar de Van Gaal. El tercer gol, per cert, el va marcar Gabri...

Per últim, demanar disculpes a l'escorta. T`he deixat sol uns dies i em sap greu, però ja torno a ser aqui. Les 10 o 20 copes també en les fotrem tu i jo, que ens les hem guanyat. El petit bisbe encara té excusa amb les eleccions, tot i que actualitzi el seu fotolog (o com es digui i aqui no hi entri), però el sacarina i les seves putes obres, el carnsalader preparant les seves vacances a Venezuela i la Bruixa oblidant la nostra ruptura convidant al de Tordera a casa seva sembla que no tenen uns minuts per passar per aqui. En tot cas, les 10 o 20 copes les pagaràn ells. Seria el més just.

2007-05-27T11:41:00.000+02:00

2007-05-22T01:06:00.000+02:00

NOS CRECEN LOS ENANOS. Per L'Escorta de la campiona

Una setmana més, gràcies a la resta de membres del blog per la vostra gran participació. La meva esperança segueix sent l'alcalde (l'original, el de Laxe), que de ben segur no falla i torna en breu malgrat els seus engostipats i assalts a nenes de 14 anys als aeroports.
Crec que en algun moment de la nit madrilenya vaig prometre penjar les fotografies de l'As de dissabte. No se si va ser cert, pero penjar-ho val la pena. El Real Mandril ha aconseguit convertir en 4 anys a Beckham en un perdedor que no ha guanyat res, i li ha robat fins i tot el glamour. La festa és ignominiosa, amb els enanos que sortien amb el Bombero Torero ara fa uns anys, i just darrera de Salgado, un paio que deu ser el germà del Risitas. Aquell que deia Cuñaoooo. Ara entenc perquè fuig de tot a Los Angeles, enduent-se l'anorexica ensiliconada que te per dona. Entre l'Obregon estirant els cabells de la Spice dels collons, i Beckham amb enanos vestits de Torero...el balanç de l'estada de Becks a Madrid serà collonut. A Barcelona, que hauria passat, si Laporta hagués fitxat el jugador, malgrat que ni ell s'ho creia, doncs va limitar-se a lluitar per un anunci penjat a la web de l'United a canvi de Rüstü?. Podeu imaginar a Beckham amb pigmeus al Baja Beach?. Els pigmeus anirien vestits de sardanistes?. Farien un castell del tamany de Roberto Dueñas, malgrat ser un 2 de 7 amb folra?. Quina meuca tindria l'honor de lluitar amb la Victoria?. A quins locals portaria Motta a l'angles?. Serveix per alguna cosa més que no sigui fer de guia nocturn a nous jugadors, Motta?
Ara, els senyors de l'As han encertat. La portada dona de parlar, es mira, es ven, i a més, s'han currat les fotos. Nosaltres no tenim les fotos de les festes amb els bongos. I de fet, millor no tenir-les, o potser ens espantariem. Algú imagina a Doña Miguelinha o la germana del Gaucho ballant amb bikini mentre el nen toca els tambors?

CULERADA. Just abans de que els gladiadors del Barça ens portessin a fer-nos la pregunta de on coi eren els darrers partits destrossant als pupes del Calderon. Erem molts, jo el primer, que ja intentavem esbrinar quin seria el desplaçament de prèvia de la Lliga de Campions que fariem aquest estiu. Però de moment, s'ha aturat l'hemorragia. Me la suda, la temporada és un desastre, i concursos d'arquitectes a part per reformar el Camp Nou i posar-hi llotjes VIP per atraure pasta, aquest any tendeix al desastre. Sobretot, si l'Akasvayu dels collons confirma que el basquet tampoc rutlla massa, Copa del Buey apart. El desastre del filial pot tenir la seva segona part en l'intent de comprar una plaça al Figueres, aquell equip que no fa tant somiava ser a primera i ara pot desapareixer. Trista realitat. El Barça, com un vell ric cobard que compra els favors sexuals d'una noia empordanesa de 18 anyets perquè no se la pot lligar, s'amaga en els diners per salvar els mobles. I el futbol de la resta del país s'enfonsa, desapareix, menjat pels monstres.
És la nostra realitat. I de mentres, València es torna boja per veure un vaixell de merda. Quin país mes estrany, on ni tant sols saps a quin diari donarà exclusives un jugador del Barça.

PD: Beneit sigui el senyor, en pocs dies Ronaldinho i Eto'o han parlat en roda de premsa. I l'equip ha guanyat 0-6. Que perdin a Getafe sempre, doncs...

PD2: L'acudit del dia, rebut vis sms just quan Jonatas va fer el 2-2 a Glasgow. "Que segrestin a Doña Miguelinha, a veure si Ronaldinho també fa gols...."

2007-05-14T17:24:00.000+02:00

el president visionari... pel Municipal de Vilafant

2007-05-13T04:25:00.000+02:00

SANG!. Per l'Escorta de la Campiona

És fantàstic veure les ganes de sang que te la gent que visita el blog!. La veritat és que si alguna cosa tenim en comú els que fotem el blog, i els que entreu sent aliens a la professió és les ganes de rajar fins i tot de nostra puta mare. Aixó ens uneix. Així que no esperu que jo també digui alló de "foteu el camp", o res per l'estil. Amb la feina que tinc tinc força assumit que estic esposat a ser enviat a la merda o criticat. Així que alló que valoro es passar-ho i bé, i les rajades em rellisquen força.
Tampoc espereu que raji de la culerada ara, després de la desfeta de Getafe. Que fàcil es rajar quan tothom raja. Alló que més m'agrada d'aquests dies es veure la de gent que es canvia de camisa, i ara treu la destral per tallar els tendons dels turmells de l'equip, per poder degollar els jugadors amb més calma un cop són per terra. Obviament, esperaran a veure que passa amb el Betis i l'Atleti de Madrid, no sigui que guanyin la lliga i sigui millor indultar-los.
Que voleu?..que diguem qui surt de farra?. Però si ja ho sabem tots...el boca a boca funciona millor que la premsa per saber certes coses des de temps immemorials. Però sorpren que tanta gente pensi que la clau de la qüestió és el que passa de nit. Penseu que el Gaucho no cardava com un condemnat les darreres temporades?. Que els demes no sortien?. Però si els jugadors del Barça C o el juvenil ja follen més que tots nosaltres!!!. Només cal anar a veure la de pijetes/meuques de Pedralbes que els esperen a la sortida dels entrenaments o partits per poder pressumir de follar amb un jugador del B, o les nenes de bon veure de classe baixa que volen apostar a un jugador jove, com si fos un casino, a veure si tenen sort i resulta ser un Messi.
Parlar del perquè de la desfeta de Getafe seria massa llarg...a mi m'aborreix.

PREMSA. Total, no crec que hi hagi cap problema en reconeixer que la nostra professió té molt de merda. Alló més bo és que ens permet veure futobl des de dins, viatjar, ser a partits que seran recordats amb el temps. Obviament que solem fer preguntes merdes molts de nosaltres (jo no, doncs directament no pregunto perquè no tinc ni imaginació per preguntar), però qui se la juga a l'hora de putejar un jugador, per trobar-te setmanes després que et demana el teu cap una entevista amb aquell energumen?. Obviament que no sóm periodistes de la hostia!. Els periodistes de la hostia perden el temps fent llibres o conferències, o anat de meuques amb directius. No fent blogs a altes hores de la matinada.
Així que mirem el conjunt, i riem una mica gràcies a la desfeta dels gladiadors. Que ara si poden ser anomenats gladiadors, doncs a Getafe semblaven aquells pardillos que posaven al Colosseu armats amb una merda d'espasseta per lluitar contra un grup d'animals amb una red que t'embolcallava perque poguessin deixar-te amb més forats que el cap de Kennedy. Minuts després de la desfeta, fins i tot vaig sentir una ràdio de pes lloant la feina del cap de comunicació de Ciutat Badia!!!. Brutal!. Una derrota així produeix coses paranormals!. Total, va fer la seva feina assegurant que Laporta dones la cara en un dia en que ningú dubtava que havia de donar la cara...ara, que pel que va dir...

FETS PARANORMALS, 2. Un altre fet paranormal. La gent raja d'Eto'o per enviar la merda seguidors. Joder, si a mi a un aeorport després de fer el ridicul, arriba un paio i em toca els ous, l'envio a la merda!. Que rajin d'Eto'o quan passa dels nens a l'aeorport, amagant-se en uns cascos escoltant música! Es com si acabes de tirar pel terra la teva dignitat prometent la lluna, la boda, els fills, l'escolarització de les criatures a una escola privada amb nom guiri, les ulleres de sol de moda, el viatge, i tota la pesca a una noia qualsevol a la que nomes vols magrejar els pits...i després de rebre carbasses, un paio arribia i et diu que ets un merda. Doncs l'envies a la merda, no?. Mi pixo en els que critiquen a Eto'o per tenir collons i no callar-se el que pensa. Del camerunes dels collons n'estic tip, però no per aixó. Per aixó me la sua. Tots els que mirem el blog hauriem fet el mateix.

ETO'O. I ara que, cal venerar-lo perque ha donat la cara?...de la mateixa manera que es fàcil rajar quan tothom raja,.....que fàcil es donar la cara en un dia així, per jugar a ser el martir, jugar a quedar bé.

TOTAL, QUE... Total que...res canvia sota el sol. El Barça ha estat sempre un club perdedor., només que abans solia perdre les finals (Sevilla, Basilea, Atenes...) quan rebia derrotes dures, i ara perd en semis. Seguirem dient mentides i rajant de tothom en blogs i borratxeres. I tot seguira igual...amb els futbolistes follant, nosaltres rient, apelant a l'ironia i el ser cinics...tant els que deixeu comentaris com nosaltres. Riurem, descarregarem adrenalina canviant insults entre nosaltres...i els jugadors que arribin en llocs dels d'ara seguiran follant i emborrtxant-se, menys el gladiador Puyol, és clar.
Total....que...que a mi alló que m'importa es riure una mica, i fotre pals a aquells als qui després puc mirar els ulls. Cabrons, tros de berros!. Voleu fotre el favor d'escriure una mica?. No vull excuses, ni pisos en obres ni procesos electorals, ni esquaix, ni anar fent footing per la Diagonal, malgrat que totghom sap que el Carnsalader no fa footing. Tots passem una horeta davant l'ordinador...encara que sigui a les 5 del mati abans de la palleta pre-son angelical.

2007-05-08T00:55:00.000+02:00

SÓC FELIÇ… per la bruixa d’or

Trenco el meu prolongat silenci per compartir amb vosaltres aquesta bona nova.

Sí, sóc feliç, tot i que a vegades ho oblido i per això està bé que vingui Samuel Eto’o i m’ho recordi --ens ho recordi. Resulta que el fet que faci 4 mesos que el senyoret no comparegui en sala de premsa contribueix a la meva felicitat. Aquesta és la seva explicació per passar de nosaltres. Gràcies Samuel, no tinc paraules.

Embafada de tanta felicitat, també us haig de dir que ja he arribat a aquell punt en què em rellisca absolutament si Eto’o o Ronaldinho, Ronaldinho o Eto’o, surten o no a la sala de premsa. Perquè al cap i a la fi als seguidors tampoc els importa, o sigui que gairebé que és més divertit comptar els dies que fa que suen de nosaltres. De fet, ara mateix seria més interessant que passés per la sala de premsa Motta i ens expliqués on està ubicat exactament aquest abscés, altrament conegut com a gra, que li ha provocat febre i malestar general. Ungles, amígdales, grans que provoquen febre, lesions musculars, lligaments… aquest noi és un saldo (sí, ja sé que ja ho sabíeu).

Un petit apunt dels pericos, aquests éssers estranys, a voltes simpàtics, a voltes torracollons. Una llàstima que tinguin la final de Glasgow 4 dies després de jugar al Bernabeu perquè sinó segur que haguessin guanyat al Madrid... com sempre, d’altra banda... Per cert, una final cada 19 anys i són incapaços d’estalviar 600 euros? La massa social del Barça és patètica però que no trobin 13 mil pericos disposats a anar fins a Glasgow és de riure.

POCIONS I BEURATGES DIVERSOS

Agraeixo des d’aquesta tribuna la multitud inhumana de comentaris publicats en aquest blog preocupant-se per la meva salut. Doncs sí, he estat ben a prop de la mort. Per sort, he tornat a la vida gràcies al respirador artificial i cinc dies fent bondat. Diu el metge que la culpa de tot és del cansalader que --saltant-se totes les normes de sanitat d’aquest país-- continua fumant a la redacció. Crec que ha quedat prou espantat: m’ha promès que deixarà de fumar i hauríeu d’haver vist la seva abraçada (amb una tensió no resolta evident) davant la meva tornada. Cansalader, no insisteixis, no pot ser, i vigila que ara que has colat el teu cunyat a la redacció encara tindràs problemes a casa…

I ara ens hem de posar seriosos perquè malauradament haig d’informar-vos que el casament a Laxe ha quedat ajornat sine die. Sóc conscient del cop moral que això suposarà per alguns fidels lectors d’aquest blog (bàsicament aquells que s’havien autoconvidat). Els motius, els haureu intuït. L’alcalde té una sèrie d’admiradores a les que dóna corda sense cap mena de miraments i, per tant, he decidit que no podem avançar en aquesta relació. Alcalde, quedes alliberat, suposo que no et sabrà greu assabentar-te de la notícia pel blog, no he trobat el moment oportú per dir-t’ho en persona. I sobretot, sobretot, demano disculpes al S.G, la d'Alcorcón i al Lu perquè sé que per ells resultarà difícil d’assumir. No m’he atrevit a informar-vos en persona. Us veia tan feliços, fins i tot amb l’Eto’o...

COP D’ESCOMBRA

Joan Laporta ha anat fins a Standford per fer una conferència: Barça, more than a club in the world. Heu d’admetre que el tema dóna joc… Però bé, com és un tema cent per cent sacarina, crec que li deixaré a ell tots els comentaris (quan es digni a passar per aquest blog, és clar).

2007-05-02T18:23:00.000+02:00

Quant de temps!!! ... pel petit bisbe arlequinat

Sí, passava per aquí, i m'he decidit a escriure-us quatre ratlles. Almenys per poder dir que el Sacarina fa més temps que jo que no escriu tot i l'escusa de les obres. Jo també tinc escusa per estar molt liat, però he trobat un foradet per penjar-hi algunes reflexions.

Primer de tot, vull promocionar aquesta nova enquesta que valora els millors locals de copes i discoteques de Primera Divisió. Entenc que molts podem tenir el cor dividit a l'hora de triar entre una ciutat o una altra, però hem de fer l'esforç. Per cert, que Graffith queda fora de concurs tot i que segurament és la clau del neixament d'aquest blog. Per cert Bruixa, entenc que no tinguis gaire criteri a l'hora de valorar els locals, en canvi, si l'enquesta fos de les millors botigues d'Europa series la persona més adecuada per fer-ho degut a les teves llargues i repetides vacances pel continent.

Seguim. Ara que tothom parla del gran partit del Liverpool - Chelsea d'ahir, del gran Pepe Reina, i perquè no dir-ho, del gran arbitratge; també podríem parlar de la lamentable retransmissió d'Antena 3. Partint de la base que Luque és un gran narrador, que tens dos grans comentaristes com Laudrup i Cesc; algú li podria fotre un tiro a la nuca al Manu Sanchez? No pot callar aquest tio? Al minut 83 li ha de preguntar a Cesc si fitxarà pel Madrid? Es pot ser més inútil?

Em sumo a la iniciativa de l'alcalde: si cal perdre dissabte a Sant Sebastian perquè la Real no baixi, ho fem, i ja guanyarem la lliga l'any que ve. Quina ciutat més maca! Com es menja! Com es beu! I el mateix podem dir del Celta. Per molt que tots voldríem veure enfonsat a la misèria a Stoitxkov, no ens podem permetre el luxe de perdre una plaça tant important com Vigo, amb el seu marisc i les seves nits... Seguint en la mateixa línia, ens alegrem tots pel retorn del Valladolid a Primera. Recuperar un restaurant com la Parrilla de San Lorenzo y un local com Tintin es motiu de celebració.

BENEDICCIÓ

Tots aquests comentaris que deixeu els aficionats i oients rajant dels periodistes estan molt bé. Felicitats. Demostreu la vostra enveja i frustació per no haver-vos pogut dedicar a la nostra professió.

MISSA D'ONZE

Bruixa i Sacarina. Torneu. Jo he fet el primer pas. Espero el vostre retorn. Carnsalader, tenim un sopar pendent, sempre i quant l'enamorat de l'escorta pugui, i no tingui cap celebració romàntica. No deixem passar l'oportunitat!

RACÓ ARLEQUINAT

Lamentablement ja no som líders després d'una derrota amb el Girona. Però el play-off el tenim gairebé assegurat i llavors serà l'hora de la veritat. Pujarem. En canvi, el nostre etern rival, el Terrassa, que tan bé va començar la lliga, està a punt de quedar-se fora del play-off. L'any que ve hi haurà derbi a Segona B!!!

2007-04-30T16:28:00.000+02:00

NI COTXES, NI NENS JAPONESOS. Per l'Escorta de la Campiona

Prou, prou!. Cal confeccionar un codi ètic per la premsa. Sé que unir ètica i premsa a vegades fa mal als ulls i sembla utòpic, però no podem perdre el cul per anar a veure com e Eto’o porta un cotxe!. Si qualsevol jugador que fa segles que no surt per la sala de premsa del Camp Nou vol fer un acte lluny de l’estadi, caldria pensar que coi fem. Si es tracta d’un acte en que el paio anuncia que dona 100 ambulàncies, o ajuda no se quina ONG, o que farà una campanya de suport als pigmeus del Camerun estèrils, doncs vinga, endavant. Si es tracta de veure com un paio que es passa la vida presumint de cotxes (demostrant que aquell tòpic que diu que a cotxe més gran, polla més petita, es fals), que hi vagi sa puta mare. Que fem, anant a veure com porta una espècie de cotxe fantàstic, un KIT del segle XXI, de Vilafranca a Tarragona?. És absurd. Si vol fer de David Hasselhoff negre, que vagi de Yaoundé a Nkon, i que ho miri la premsa local. D’Eto’o s’hauria de parlar a la sala de premsa, als actes benèfics, i quan fa gols. Que per lo menys és dels pocs que en fa, de gols...

MIYAGATA. Un altre Prou. Seguir com el nen va a la Sagrada Família, fer-li portades, titulars, i perseguir-lo com si fos Roberto de Assis es de bojos. Estem perdent el rumb. Serem els culpables de que aquest nen, d’aquí 15 anys, sigui drogata i es passegi pel metro de Tokio fotent ma a noies, amb una ampolla de sake dins una bossa de paper, dient que a Barcelona es famós.

TEN CATE. Premi al rajador de la setmana, després de perdre la lliga: «Som uns gilipolles, tots. jo el primer». Que bonic, tanta rajada. Llàstima per Gabri. Però més Gilipolles serà Van Gaal, després de perdre amb el potent Excelsior de Rotterdam. Mirar la darrera jornada de la lliga naranjita va ser com mirar un combat de pressing catch en que torna Hulk Hogan, a veure un còmic retorn de Mike Tyson. Tot de personatges que van ser famosos, i molts d’ells bons, que ara gairebé són còmics: Ten Cate, Koeman, Kluivert, Roger, Van Gaal...quina tela.

NENS. Vist com està el patí, amb Ronaldinho que necessita vacances (en que no folli massa), Eto’o marca però no brilla,i exceptuant les aparicions puntuals de Messi, tot es ensopit..quin problema hi ha en fer jugar als Giovanni i Bojans?. A Anglaterra tots debuten amb 16 anyets i no passa res, mireu a Rooney i Cesc. I aquí, vinga a protegir-los...ahir l’United es jugava la vida i va jugar un tal Eagles que ningú sap qui coi és. Crec que te uns 20 anys, però va jugar. I va marcar.

2007-04-25T21:58:00.000+02:00

APUNTS D’EGIPTE.Per L'Escorta de la Campiona

Per començar, quina alegria ser periodista europeu i no africà, doncs així no haig de cobrir informacions de copes d’àfrica. Vist el caos amb que els egipcis van organitzar el partit amb el Barça, puc imaginar com deuen fer la resta. Els punts àlgids de la bogeria egípcia podien ser:

1-Intentar obligar a la premsa entrar a l’estadi sense telefon mòbil.

2-Prohibir durant 2 hores anar a pixar, per por a que passes massa prop del president del país.

3-Fer córrer pel mig del desert a fotògrafs i càmeres de tele per intentar veure els jugadors sota les piràmides.

4-No donar alineacions a ningú, incloses les televisions

5-Tancar les portes de l’estadi tres hores abans de l’inici del matx.

6-Fer un viatge en que gairebé sempre la bruixa va ser la darrera en pujar a l’autocar, doncs deuria tenir massa son de les seves nits al Casino de l’hotel.

7-Posar un guia egipci amb més gust pels micròfons que Puyal, Basté i Alfredo Martinez junts.

8-No deixar entrar un equip de TVE fins el minut 70 de partit, perquè van cometre el pecat d'arribar 2 hores i 45 minuts abans del partit, amb l'acreditació en regla.

Podria seguir, però el viatge ha servit perquè el nostre amic Eto’o ens torni a regalar titulars fantàstics, com aquell en que afirma que per demostrar que es molt amic de Ronaldinho, el portarà a certa ràdio cert dia perquè li faci companyia. Obviament, la ràdio esta contenta, tot i que saben que el Gaucho a aquelles hores de ben segur serà l Bikini. Gràcies Eto’o, per alegrar la nostra existència. No perdre'm detall del teu fantàstic acte de portar un cotxe de Tarragona a Vilafranca, retornant a aquesta terra de rajades.

Ronaldinho de la seva part, no s’escapa fent la bicicleta ni dels defenses d’Egipte. I el club presumeix de portar barcelonisme pel món i ajudar a nens de països pobres...fent una escola a El Caire on els alumnes són fills de diplomàtics occidentals, o nens pijos locals que van marxar de l’hotel en un mercedes amb xofer només per a ells. Poca pasta, els nens. Sort del Barça que els soluciona la vida, a aquests nens que són fills de milionaris egipcis. Quin pessebre. L’acte per cert, va destacar per la fredor dels jugadors davant dels nens. Als cabrons, amb la pasta que tenen, no els costava res riure a la puta canalla aquella, fer alguna broma, i no seure com si fossin mòmies, amb el rostre inexpressiu. Exceptuant alguns, com el Ronaldinho, l’Oleguer, l’iniesta i Saviola, els jugadors van donar una imatge vergonyosa. Una trobada de només cinc minuts a l’hotel de cinc estrelles on estàs dormint no hauria de ser mai un acte angoixant, vistes les cares que tenien...

Tot per ara, estic cansant i m’acomiado reconeixent que m’he esborrat del sopar que havíem de fer. Sóc un covard. Tenia pànic a veure el sacarina en directe. Ara que tampoc se’l veur pel blog...

PD: L'honor del Commando va salvar-se amb cubates al casino de l'hotel, i amb una visita a una discoteca a un vaixell sobre el Nil amb unes dones que puc testimoniar que no duien precisament burka o shador...en el seu honor, penjo aquesta foto estupida

2007-04-20T16:59:00.000+02:00

EL IMBÉCIL QUE SE HA PASADO TRES PUEBLOS... Pel futur alcalde de Laxe

No patiu al veure la foto de Gabri que no compararé els gols de Messi o Maradona amb el que va marcar el jugador de l'Ajax dimecres a les semifinals de la Copa holandesa. Abans que res vull demanar disculpes a l'escorta, ja que durant unes setmanes vaig ajudarte a aguantar viu el blog, però la semana santa em va trencar el ritme i després he estat molt enfeinat amb el dia a dia al Camp Nou i amb el naixement d' ONA FM. Tornaré a aprofitar que aquest blog té un important seguiment per part de gent interessada en el periodisme i en els esports per informar de la refundació d' Ona Catalana com a Ona FM, una emisora que emetrà a partir de dilluns al 103.5 a Barcelona i on s'escoltarà a partir d'ara La Graderia, que deixa Ràdio Barcelona. Feta la publicitat i demanades les disculpes a l'escorta (la resta no ho mereixeu, n'hi ha més d'un que no escriu fa mesos...), podem començar a rajar.

He posat una foto de Gabri perquè l'ex jugador del Barça ha estat noticia aquesta setmana per unes suposades declaracions a Voetball International on parlava de política, de la independència de Catalunya i de Luis Aragonés, entre altres coses. La majoria de mitjans han actuat de forma seriosa i abans de matar al futbolista, s'han posat en contacte amb ell o amb gent propera, per saber si havia fet aquestes declaracions. Després de conèixer la seva versió, molts van optar per no dir res o altres per entrevistar-lo i que deixés clar que era tot una invenció del periodista holandés. Peró sempre hi ha algú que es creu més llest que la resta i a Onda Cero al migdia, a Punto Radio a la nit o al diari ABC van atacar Gabri sense pensar que potser ell no havia dit res d'aixó. Suposo que el dia que a la facultat els hi van explicar que les informacions s'han de contrastar tenien grip... Però el cas més greu és el del diari Marca. En dues pàgines diferents de la seva edició d'ahir hi havia pals per Gabri, al que li dedicaven tres peçes d'informació. Una en la que recollien les suposades paraules de l'ex blaugrana i que no anava firmada per ningú, s'agraeix aquesta valentia, titulada "Gabri se pasa tres pueblos". Al costat un article de Miguel Ángel Lara recordant-li a Gabri que quan jugava amb la selecció espanyola no tenia collons de dir aquestes coses i en un altre article d'opinió Roberto Palomar deia directament que en cada generació "nace un futbolista imbécil". Estimat Palomar i estimat Lara, aqui els únics que s'han passat tres pobles sou vosaltres, però no passa res, en cada generació hi ha periodistes imbècils.

Menció especial també per La Gaceta de los Negocios i per un tal Fernando Heller, que era el lince que firmava la noticia desde Bruselas. La Gaceta va ser el primer mitjà espanyol que es va fer ressó de l'entrevista de Voetball i a la seva traducció ja hi ha van afegir coses que no surten a Voetball, després alguns mitjans es van refiar d'ells i ho van copiar. Què collons fa un diari econòmic parlant de Gabri?

CIUTAT BADIA

Samuel Etoo no passa per la sala de premsa des del 15 de gener i Ronaldinho des del dia 26 del mateix mes. Està clar que en aquests dos casos la culpa és del jugador, però amb la complicitat dels nostres amics de Ciutat Badia, els mateixos que la vispera de divendres sant, un dels tres dies a l'any que no hi ha premsa, van fer sortir Deco i Puyol, el jugador que millor parla i el capità. Una curiosa coincidència...

SWEET HOME PERALADA

La bona noticia és que torna el Godó, les hostesses, les festes... La setmana que ve farem un especial rajarxrajar des del village del Godó, on el 95 per cent de la gent que hi passeja mereix una bona rajada. I un dia més reclamo el retorn de la majoria de membres d'aquest blog, on sou? No teniu res a dir?

2007-04-12T00:31:00.000+02:00

EL BOIG PERILLÓS pel cansalader de Gràcia

Si se'n vol anar a gravar un anunci a Milà mentre els altres s'entrenen, collonut. Si s'esborra com un cagat d'un partit que era mitja Lliga, me la pela. Fins i tot li hem perdonat que qualifiqués de mala persona el tio amb menys malícia que ha passat per la banqueta del Barça. Perquè Eto'o (més conegut per NIB, en terminologia Manel Comas) és així i és superimportant. Però es pot ser tan imbècil per aprofitar un programa d'humor per tornar a rajar de tot i de tothom, amb l'agreujant que en aquest cas se suposa que ho fa en broma? Atenció a les perles: "Si hi ha futbolistes que s’acomoden, per mi es podrien dedicar a una altra cosa" i "els barrets i els túnels no serveixen per a res; el que compta són els gols". Fins aquí, dos hostietes més a Ronaldinho, que afortunadament a aquella hora devia està follant o privant. O les dues coses a la vegada. Més: "Quan em ve de gust comprar-me un cotxe, me'l compro. Però no cada dia, eh. Ara m'ho puc permetre i em serveix per desfogar-me quan em posen a parir". Aquesta per la premsa, suposo. I encara: "Quan em disparen amb bala, em defenso amb bombes” o “Míster, estás más p'allí que p'aquí", dirigint-se a l'imitador de Rijkaard, al qual al final del programa no va voler donar la mà. Estel•lar. Si no vinguéssim d'on venim, faria una gràcia que t'hi cagues, però tal com està el pati només hi ha dues opcions: o és un subnormal o és un boig perillós amb inclinacions piromano-suïcides. O no Jan? Potser traspassarem tots els altres ganduls per posar-nos en mans d'aquest sonat. Si és així, proposo que també se'n vagi Rijkaard i que vingui Stoitchkov, que segurament quedarà lliure un cop acabi d'enterrar el Celta. Ben mirat, Franky també venia de baixar a Segona l'Sparta de Rotterdam i no ha anat tan malament. Per completar el club de la calma, Davids al mig del camp i Mourinho a la secretaria tècnica serien els idonis. LES LLIGUES DE VAN GAAL No recordo unes Lligues tan deslluïdes i que em fessin tan poca il•lusió com les dues que vam guanyar amb Van Gaal. Una plantilla de collons (Figo, Rivaldo, Kluivert, Luis Enrique, Guardiola...), molta llibreta, però un futbol de merda enmig d’un ambient de preguerra que feia fàstic. I sí, vam guanyar dues lligues, però em van fer la mateixa il•lusió que un iogurt caducat: saps que és a la nevera, que arribat el cas te’l podries menjar, però... Doncs és el mateix que em passa ara: fins i tot en el cas que acabem guanyant la Lliga, em faria il•lusió zero. La poca gràcia que em faria és perquè no em puc imaginar el subnormal del Del Nido amb una Lliga (ja va ser prou dur aguantar-lo amb la UEFA i la Supercopa) i perquè seria inadmissible que aquesta vergonya de Madrid guanyi un títol. Però per l’altra banda, em nego a presenciar que les nostres toies surten de rua després de la temporada de merda que ens han donat: de rídicul en ridícul, fins i tot en els tornejos que semblaven dissenyats perquè els guanyéssim (el puto Mundialet), i ara a sobre es dediquen a donar emoció a una Lliga que hauria d’estar guanyada ja. Em corrou veure com el negre s’esborra, l’altre negre es passeja, el portuguès és incapaç de donar una passada bona en tot el partit i se’n va de farra a Portugal amb permís del club. Fins i tot els joves-futures estrelles caminen pel camp sense més ambició que els seus avis. I després, suma i continua: 2 dies de merescuda festa, l’un ‘lesionat’, l’altre amb febre, l’altre amb problemes personals... Però quan Ronaldinho no té febre o cagalera, si no és que ha de fer un anunci? Quan Eto’o no deixa penjat l’equip per un atac de banyes? Quan Deco no té problemes personals? És inexplicable que un equip que l’any passat va ser una orgia s’hagi deixat fins a la ràbia. Si no estan acabats, ho sembla. Sent tan bo, no és possible compaginar jugar a futbol amb acabar-se les bodegues i follar-s’ho tot? Perquè entenc que Motta no pugui; però els bons, poden jugar a futbol amb la tita sense necessitat de fer el ridícul ni arrossegar-se per aquests camps de Déu. Veig el Manchester i el Chelsea i penso que no en saben tant de jugar a futbol, però hi van com a lleons. Potser perquè no han guanyat tant com nosaltres últimament, però també pot ser perquè els dos que manen són dos autèntics cabrons. I el nostre cabró? Doncs és un vedellet. Ell preocupat amb el canvi de sistema i, mentrestant, se li pixen a la boca. L’un li va dir mala persona, l’altre s’entrena quan vol i només juga a casa i quan el rajen, mitja tropa li va sortir de festa la nit abans d’una final, dos cracks forcen targetes abans de Nadal per allargar les vacances... I no passa res. L’any passat es va calçar Ronaldinho i Deco d’una convocatòria abans que s’acabés el setembre, i la cosa va anar com una seda. Aquest any pinta galacticidi. I si guanyem algo, em quedaré igual. Almenys amb Van Gaal reia a les rodes de premsa.

MÉS BACARDI

La puta mare que va parir tot aquell que està relacionat amb el trànsit. Per una banda, aquesta Setmana Santa ha quedat demostrada l’eficàcia del carnet per punts. Ah, clar. No es pot dir que és un fracàs perquè això tarda un temps a donar rendiment. I una merda! Quan feia dues setmanes que ens extirpaven punts, polítics i capos de la DGT es van afanyar a destacar el descens de la mortalitat. Però clar, ara que fa gairebé un any, és prematur mirar xifres. Mentrestant, els putos Guàrdies Urbans continuen fonent-nos amb les multes més absurdes. Per exemple, girs prohibits a les 2 de la matinada sense cap altre cotxe al carrer. Fixeu-vos que un urbà difícilment us multarà per una infracció que comporti perdre punts. Si portes el casc descordat, són 3 punts. Sí, no li fas mal a ningú, però són 3 punts. En canvi, un gir prohibit no et treu punts, encara que puguis embestir 3 mares i els seus respectius cotxets. La diferència? Les multes que comporten punts les cobre Trànsit, no l’Ajuntament. Recaptadors de merda.

I ENCARA MÉS BACARDI

No n'aprenem. Telemadrid fa un reportatge sobre el que seria l'Arcàdia catalana, i nosaltres ens enfadem, els intentem desacreditar i ens plantegem demandar-los. No ho veieu que ens estan mostrant el camí? Hem de convertir en marginats els que no volen parlar català, multar-los, treure'ls punts, alliberar-los en definitiva. Alliberar-los com els iranians alliberen els soldats anglesos, com els argentins alliberaven els rebels al mar vestits amb blocs de ciment, alliberar-los com ETA va alliberar Miguel Angel Blanco, alliberar-los com els espanyols alliberen equatorians al seu país en vols xàrter. Una vegada més, la mare pàtria ens mostra el camí. No podem permetre que aquesta gent sigui tan infeliç al nostre territori, sobretot ara que el nou Estatut reconeix el dret a la felicitat. I un cop tots alliberats, cocodrils a l'Ebre i canons a la Franja. PD: Anècdota estelar dels veïns. Roda de premsa de Luis Aragonés prèvia a l’Espanya-Dinamarca a la seu de la Federació Espanyola a Madrid. La sala habilitada està presidida per les 19 banderes de les comunitats o ciutats autònomes, però no hi és l’estanquera. I arriba un periodista d’El Mundo (d’aquests que van als partits amb la roja posada i que miren al cel quan sona l’himne sense lletra) i munta un pollastre de grans proporcions. “¿Pero dónde está la bandera de España? ¿Esto es España o qué coño es?”, es lamentava amb raó. Va fer venir el portaveu i el secretari de la Federació, i perquè no hi era Villar. No li van fer ni puto cas, però el tio es va desfogar obrint la crònica de la roda de premsa del dia següent amb la seva denúncia. Ah, i PD2: Oi que la famosa pancarta “Catalonia is not Spain” l’han retirada alguna vegada del Camp Nou? Doncs a l’Espanya-Dinamarca hi havia una estanquera amb un dibuix d’un toro cornejant i dessagnant un burro català. Naturalment va resistir els 90 minuts penjada al Cuernabéu. Visca la tolerancia.

L’ALMAX

No sé per què us queixeu de Ciutat Badia. Peró si us fan la feina. El dia de l’estrena del nou format de web, entrevista a Laporta, entrevista a Valdés i reacció immediata de Txiki a la rajada de Saviola. Què més voleu? No cal ni que aixequeu telèfons. I perquè ni tan sols us hagueu de molestar a pensar preguntes, Eto’o va al programa poliesportiu de Buenafuente i raja. És que us queixeu de vici, cony.

AFTER HOUR

En la meva absència, he estat informat que ja no tenim un únic aspirant a alcalde sinó dos. Que sàpigues que denigro els polítics fins i tot més que els putos Urbans, però per tu aniria a votar, tot i que intentis difamar-me amb enquestes innecessàries. En efecte no sé escriure, sóc un calçasses, estic permanentment mirant partits de la Lliga HONGARESA (collons!), però no crec que em trobis de copes. L’altre aspirant a alcalde faria bé d’aplicar el dret d’admissió; el seu distingit local corre perill de convertir-se en un antre.

2007-04-07T19:26:00.000+02:00

SETMANA SANTA DE PASSIÓ. Per L’Escorta de la Campiona.

Setmana santa, temps de pregar i de reflexionar sobre els pecats comesos. Espero que aquest sigui el motiu pel qual durant aquests dies el blog està més mort del costum -ja és dir-, i ni tant sols l’alcalde ha donat senyals de vida. Suposo que deu ser portant una creu en alguna processó, per Laxe.Per sort, els nostres gladiadors no fan vacances, ni Ciutat Badia. El descontrol d’aquesta gent és força evident. Aquesta setmana n’hem tingut una nova mostra. Ronaldinho s’escaqueja de l’entrenament al Mini, però per la tarda apareix per Lloret i parla. De nou, els cracks parlen el que volen fora de l’estadi, peró no passen ni per recomanació del metge per le sala de premsa de Ciutat Badia. Eto’o de la seva part, també parla fora de l’estadi, on tampoc se’l recorda parlar, just abans de ser víctima d’aquesta baixa que tanta pudor fa. Quines dues baixes. El brasiler ni saluda a tota la mainada congregada al miniestadi, i Eto’o, que mataria per jugar 5 minuts amb la cama trencada, es baixa quan ningú s’ho imagina, just abans de retornar a aquell estadi on tants amics te.

Quan tornaran els cracks a la sala de premsa?. Els tindrem un cop cada mig any?. O només tindrem accés als cracks quan ells siguin fora del món de cristall de Can Barça, o a través de la web del club?

ANGLESOS. Canvi de registre. Anglesos. Quina escòria. Fa dies ja vaig ser a l’Andorra-Anglaterra per presenciar com xiulaven l’himne andorrà (no recordo cap guerra amb els andorrans, un dels pocs països que no han envaït, pel que no entenc d’on venia l’odi), com ocupaven zones que no els pertocava, com es barallaven amb els guardes de seguretat, etc etc...I ara, es fan la víctima pels fets de Roma i de Sevilla, amb els seguidors de l’United i els Spurs. Realment has de tenir una ment podrida perquè després de dècades en que els teus seguidors la munten allà on van, pensar que els dolents són sempre els altres. No nego que la policia italiana i apañola no és exemplar, i que solen excedir-se, però lo dels anglesos es de malalts. Eurocopes, mundials, competicions europees...només cal recordar aquells seguidors del Leeds que fa anys, al mig d’Istambul, van menysprear una bandera turca (s’hi van pixar), i després es van sorprendre perquè fossin linxats (dos van morir apunyalats). Viuen a un món a part. Ja seria hora que s’adonin que veure futbol a Anglaterra es fantàstic perquè han pres mesures. Però que veure futbol amb anglesos a fora és fastigós, perquè no es prenen les mateixes mesures.

QUIEN SABE ANDE?. Parlant de mesures, per cert. No seria una mala idea que algú altre li doni vida al blog. La bruixa, el cansalader, el sacarina i el bisbe han desaparegut. Estic per trucar a Lobato perque els trobi. En homenatge al bisbe, indignat perque penjo enllaços de Youtube...un altre enllaç:

http://www.youtube.com/watch?v=5o3o8AvLc9o&mode=related&search=

2007-04-04T16:44:00.000+02:00

ESTOYANOFF, Per l'Escorta de la Campiona.

En Primer lloc, mostrar la meva indignació cap al Cansalader, qui comenta que en cas de que torni Ascaso, també torna ell tornarà al blog doncs pujarà el nivell. Potser caldria recordar-te que hauries de ser tu qui pujes el nivell de rajamenta, i no els altres, donades les teves condicions naturals per l'art del rajar. Fes de Ronaldinho i tira't l'equip a les esquenes, i no esperis que siguem Mottas com jo els qui tirem del carro.

Jo de fet, tant conscient de les meves limitacions, cediré la paraula a un producte d'aquest petit pais de perturbats, un lloc genial: L'Uruguai. Ara que sona Diogo, l'home que dona plantofades com si fos un nen al pati de l'escola, apareix Estoyanoff, i mostra que els jugadors també podem rajar x rajar si volen. Homes així ens ajuden a poder fer noticies sense rumors de fitxatges estupids...Dale, Fabián, Dale...

ESTOYANOFF: "ETO'O ESTÁ RODEADO DE GENTE CON MÁS CALIDAD QUE ÉL COMO RONALDINHO O DECO"

El uruguayo Fabián Estoyanoff, centrocampista del Deportivo de La Coruña, criticó al delantero camerunés del Barcelona, Samuel Eto'o, que le propinó un manotazo el pasado sábado en el encuentro que enfrentó a gallegos y catalanes. "Eto'o me parece medio arrogante dentro del campo, pero son maneras de su juego", afirmó el internacional charrúa, que recurrió al tópico de que "son cosas que se quedan dentro del campo y que después se pasan", aunque siguió reprochando al camerunés. Estoyanoff señaló que el futbolista del Barcelona está rodeado en su equipo por jugadores que tienen mayor calidad que la suya, aunque matizó que le gustaría contar con un jugador como Eto'o entre sus compañeros. "Está rodeado de gente que tiene muchísima más calidad que él, como Ronaldinho o Deco, pero es un jugador que hace muchos goles y quisiera tenerle en mi equipo", comentó el jugador uruguayo en su comparecencia.

Quin gran fill de puta, l'Estoyanoff...

2007-03-30T15:28:00.000+02:00

CONCURS. LES DUES DIFERÈNCIES

Estrenem un nou concurs al blog, podeu veure dues fotografies de Ronaldinho, en el moment d'arribar a Barcelona dimecres al migdia. La segona és la que publica la web de Mundo Deportivo la mateixa tarda i la primera és la que publica el diari al dia seguent a la seva edició en paper. Podeu buscar les dues diferències. Els guanyadors del concurs seràn obsequiats amb un autògraf de Jordi Basté, una visita guiada a la redacció de Rac1 i un curset de photoshop a càrrec dels responsables de disseny de Mundo Deportivo. Esperem les vostres respostes.

Aquest concurs és una gentilesa de Punto Radio i la cadena Ser.

2007-03-29T21:30:00.000+02:00

DE LA CASA, HASTA LA VISTA....

Només un petit homenatge al mite que plega després de 30 anys. Un comiat una mica forçat, però el cabron passarà a viure molt millor que tots nosaltres junts.

"Señooor, señooor...seeeñoooorrrr!"

http://www.youtube.com/watch?v=iE-DfsohEvE

2007-03-27T23:22:00.000+02:00

37 HISTÒRIES SOLIDÀRIES I UNA RAJADA Pel futur alcalde de Laxe

Efectivament, amic Escorta, això s'està convertint en un 'mano a mano' entre tu i jo. La situació és la mateixa de fa unes setmanes, el fins ara bisbe s'està convertint en alcalde, el sacarina segueix d'obres, el carnsalader ha marxat de vacances a Mallorca amb la selecció espanyola i la bruixa té molta feina amb els preparatius del nostre casament a Laxe. Espero que tornin algun dia...

Dit això i abans de posar-me a rajar, que és del que es tracta, vull aprofitar que aquest blog rep moltes visites per fer una mica de promoció del llibre que s'ha presentat aquest migdia i que demà es posa a la venda, 37 Històries solidàries al voltant de l'esport. És un llibre fet per periodistes, ple d'històries relacionades amb el món de l'esport, alguna d'elles escrites per gent d'aquest blog. Es ven al Corte Inglés, només costa 10 euros i tot el que es guanyi es destina als nens del Casal d'Infants del Raval. Per cert, el pròleg és de Frank Rijkaard. Us el recomano.

Apa, presentat el llibre, ja podem començar a rajar. Començarem parlant dels periodistes que fan habitualment motor. Sens dubte són els companys de la professió que viuen millor, es passen l'any de viatge en viatge i la seva vida és un pessebre constant. Tot el que tenen a casa és regalat i la veritat és que són uns privilegiats. Però ahir se'ls hi va girar feina amb el desgraciat accident d'Isidre Esteve. A la roda de premsa que es va fer a l'Hospital de la Vall d'Hebrón no hi havia ni un sol periodista de motor. Ni un. Poden anar a Austràlia, a Malasia o al Paris-Dakar, però no són capaços d'agafar el metro, un taxi o la moto i anar a la Vall d'Hebrón? I també és molt trist que hi hagi menys gent a una roda de premsa com aquesta que a qualsevol tonteria que faci el Barça.

Fa uns dies us explicàvem aqui mateix que els jugadors del Barça s'havien plantat i no havien sortit a parlar perquè el jugador de torn es negava a atendre els mitjans. Segons es va filtrar desde Ciutat Badia, Ezquerro i Edmilson èren els jugadors que es van plantar. Tots dos han exposat els seus motius a dins el vestidor, pels que no volien sortir a atendre els mitjans. Però avui si ha sortit Edmilson, que no ho feia des del 8 de febrer. La primera pregunta era obligada. Estàs enfadat amb nosaltres? Resposta d'Edmilson: "No estoy enfadado con nadie". I llavors, segona pregunta. Perquè no volies parlar? "Me tocó hoy, hay una rotación y he venido, aquí estoy para hablar y comentar todo lo que pasa". Tercera pregunta. No ères tu qui es va negar a sortir, tens un problema amb nosatres? "No, no lo hay, como he dicho, me toco venir y aquí estoy, si me hubieran dicho los de prensa otro día habría estado aquí, no sé quién ha dicho que estoy enfadado, no tengo motivos para estar enfadado, la vida es bonita y hay que disfrutar". Aqui acaba el diàleg perquè Barça TV estava en directe i el seu periodista demana torn per tallar la xerrada i parlar de futbol.
Queda clar que algú menteix, i tot i que el més fàcil seria rajar de Ciutat Badia, em sembla que en aquest cas qui menteix és el jugador. Per això, els amics de Ciutat Badia encara tenen més motiu per no posarse sempre del costat dels futbolistes i de vegades estar del cantó dels lleons, com ens diuen ells. Espero que aquest gest lleig del brasiler faci reflexionar als membres del departament, sempre preocupats en protegir i defensar als jugadors.
Demà per cert, segons les rotacions de les que parla Edmilson, hauria de sortir Ezquerro, que no parla des del 7 de febrer. L'altre més llunyà dels que hi ha entrenant és Valdés, que va parlar el 8 de març. S'admeten apostes...

Per cert, he vist que avui Kameni ja s'entrenava al matí amb l'Espanyol, un cop disputat el partit de la seva selecció. En canvi, no he vist a Eto'o a l'entrenament del Barça, tot i que tots dos venien del mateix lloc i del mateix partit. Curiós.

2007-03-24T23:06:00.000+01:00

SALVA BALLESTA. Per l'Escorta de la Campiona.

Al departament de Ciutat Badia li ha anat molt bé l’aturada de la lliga per les seleccions. Sense cracks és normal que la zona de premsa sigui freqüentada per jugadors que no solen amagar-se, que solen parlar..segurament, perquè generen ben poc interes. Ser un jugador normal, dels que no va amb la selecció però, no te perquè voler dir que no pots donar titulars. Per exemple, tenim a Salva Ballesta. Si, és poc original criticar-lo..però com que sóc jo qui escric aqui, ho faig perque vull quedar-me a gust, i punt. Total, posats a rajar, rajem de Salva.

Salva, Salva...QUIN GRAN FILL DE PUTA. No tinc perquè caure en discursos ètics del rotllo «jo respecto». No, que collons. No hi ha cap raó per respectar a un paio que no respecta. Si ell no ho fa, jo tampoc. A més, qualsevol persona que afirmi que s’ha de respectar a un feixista, és un cretí. No hi ha tendència política menys respectuosa. Fills de puta. Salva no deixarà de ser mai una imitació barata de Di Canio, un altre gos que intenta prendre el pel a la gent. El pel que li manca. L’imbècil que saluda a la romana i diu que admira Mussolini, i llavors te els sants collons de dir que no era una salutació feixista. Salva, tres quarts del mateix. Prova del rumb d’aquesta cosa anomenada Espanya i dels seus mitjans de comunicació, avui m’ha sorprès un reportatge d’Antena 3 sobre Salva i el seu avió. El fill de puta, donant voltes pel cel amb un avio de l’exèrcit. La cara humana del futbolista (te cara humana?). Segurament, Antena 3 ha considerat que es bonic potenciar la figura de Salva, perquè li es simpàtic a les Apañas. Per alló de dir que respecta més a una caca de gos que a Oleguer (un que s'escapa de la zona de premsa i a vegades pixa fora de test, però posats a parlar de política, sap escriure dos lletres seguides i en lloc de parlar de caques de gos, va a escoltar aquest catant que dorm anomenat Lluis Llach). I tot plegat, com si fos notícia el respecte pels excrements de gos de Salva. És normal que respecti els excrements del seu pare. Pels que dubtin de qui peu calça aquest paio, podeu visitar aquesta entrevista a la web «infonacional.»

http://www.infonacional.com/modules.php?name=Sections

Al costat d’entrevistes a personatges com Ricardo Saenz de Ynestrillas, Manuel Andrino (el seu nom va acompanyat de la frase «Falangista Madrileño» per que la gent pugui saber qui es, doncs és més desconegut que jo, que ja és dir), Luis Espert (La falange), Jose Luis Roberto (España 2000), Blas Piñar, i com no, Josep Anglada de Plataforma por Cataluña... surt Salva, estes pel terra sobre una bandera espanyola, dient que els seus ídols d’infància eren dos pilots aeris: un que va lluitar amb l’exèrcit franquista, i un altre de l’exèrcit alemany durant la segona guerra mundial. Cony, quina casualitat!. Per veure l'entrevista s'ha de clickar sobre la seva cara de fatxa repugnant que mai tindrà prou nivell per jugar amb la selecció que tant li agrada.

La foto per cert, l'he trobada per la red. Tot de fotos de Salva sobre l'ocellot aquell tant lleig.

GAUCHO. Una cosa és que estigui gordo, que esta jugant malament, que no és el que era. Però part de l’afició blaugrana segueix entestada en demostrar lo trista que és. Forma part del caràcter català pensar en diners. Per tant, és lògic pensar en fer negoci i vendre ara a Ronaldinho o Deco per fer calaix i portar altres jugadors. També és respectable pensar que ja no donarà més de si i que ara mateix, és intel·ligent vendre el Gaucho només per raons esportives. Ara, a un paio que els darrers tres anys ha fet el que ha fet per un club, agradi o no, que no ha estat sempre guanyador (2 champions en 50 anys), se l’ha de respectar. Escoltant tertúlies en que entren aficionats, he sentit crítiques que s’haurien de llançar contra un violador, contra un estafador...però no contra el brasileiru aquests «Que marxi ja, impresentable!», deia un. Un altre li va dir "lladre". Alguns són o tant cecs, que només descobreixen que els jugadors follen i s’emborratxen quan la pilota no entra.

CAUSES PERDUDES. Alcalde -l’original, el de Laxe. això va camí de ser un tete a tete entre tu i jo. Els altres membres del Komando tenen temps per anar a fer copes, però no per rajar al blog. Espero que els altres sigueu com Ronaldo. Quan tothom el donava per acabat els anys 90, després de tantes lesions a l’Inter, el gordo va guanyar el mundial fent els gols de la final, com a màxim golejador, i va fer-se d’or fitxant pel Madrid. I tot, amb un pentinat que podia ser denunciat com atemptat contra l’humanitat. Només els cracks saben tornar per la porta gran quan pocs ho esperen. Torneu, cracks, que jo no m’en surto de la mediocritat que m’acompanya com si fos la meva ombra...sort de l'incorporació del Municipal de Vilafant. Que duri la teva presència, mestre!!!!

2007-03-22T01:55:00.000+01:00

MALA MAROR pel municipal de vilafant

M'estreno en aquest blog i espero que em perdoneu les incorreccions que pugui cometre, no estic gaire acostumat a escriure. Després dels darrers aconteixements que s'han produït i de les males relacions premsa-jugadors, he cregut oportú aclarir una mica el perfil dels nostres gladiadors, la primera plantilla del Barça. Vagi per endavant que, com a tot col·lectiu, les excepcions es donen per suposades.
Primer de tot, us heu de posar en la ment d'un nen de 6 anys (començarem amb generositat perquè ningú no pugui pensar que parlo des del ressentiment). Ara que ja sabem quin peu calcen, potser fóra bo que ells també ho sabessin. I no, no sóc un futbolista frustrat, potser el que sí soc és un periodista frustrat.

"ESTIMATS" JUGADORS

El vostre únic mèrit és que sabeu tocar una pilota amb certa gràcia. No sou més guapos que ningú, ni tampoc més intel·ligents (perdó per l'obvietat), ni millors persones, ni tan sols més originals. Sou simplement futbolistes i com a tal compliu l'estereotip a la perfecció. Nens malcriats, que no us sabeu valdre per vosaltres mateixos, maleducats, superbs, poc autocrítics, i desgraciats (en el bon sentit de la paraula, no teniu la culpa de tenir un entorn poc fiable que només està amb vosaltres per interès i que es dedica a l'adulació constant simplement per tenir-vos contents).

A la vostra infància vau perdre moltes hores de classe per poder jugar amb la pilota i això us ha portat a ser ignorants i a més, poc llestos, tirant a curtets. De tant curtets, fins i tot us vanagloríeu de ser famosos. Ser famós no és divertit, però fins i tot això us ha costat de veure-ho (el negre encara no ho ha vist).

Sobre la vostra riquesa, també és discutible. Tenir pasta seria un gran plus per qualsevol mortal excepte per vosaltres, que no sabeu apreciar els plaers que té la vida (quan parlo de plaers no parlo de putes, això ja sé que ho teniu resolt). Teniu la pasta que voleu i tot i així continueu sent uns infeliços atrapats en una bombolla que a sobre és transparent. Com no heu de ser infeliços, si us pot l'avarícia, si no us podeu refiar de ningú perquè tothom és amb vosaltres per treure'n alguna cosa, si només sou un nom darrera d'una samarreta.

En el fons, em feu pena.

No, seguir amunt i avall un col·lectiu de nens tan insuls no és el motiu pel qual jo m'he passat mitja vida estudiant una professió que podria ser maca si fossiu mínimament interessants. Sou plans i avorrits, curts i engreits. Les vostres vides em semblen tan tristes que em fa fins i tot mandra mirar d'intentar coneixer-vos.

En dies com avui envejo els periodistes d'altres àmbits, els de cultura, per exemple, que van a rodes de premsa on la gent els explica les seves històries, on els esperen amb els braços oberts per explica'ls-hi el darrer projecte. Aquests tius de cultura es troben un discurs amb contingut, no un discurs buit i ple de tòpics. Quina nostàlgia, una persona interessant amb un projecte interessant.

L'únic motiu pel qual continuo aguantant-vos és que tinc una hipoteca per pagar. Si pogués utilitzar la vareta màgica de la bruixa, us enviaria ben lluny, a la polinèsia, perquè comencessiu a viure la vida i ens deixessiu viure la nostra també. Si pogués fer servir la carn del cansalader, us la faria menjar perquè caiguessiu en el més profund dels somnis, del qual només us llevaríeu un cop haguessiu recuperat la humilitat que vau perdre en fitxar pel Barça. Si pogués fer servir el crucifix del bisbe, us el posaria al davant perquè la meitat dels vampirs massa amics de les nits caiguessin en rodó. Si pogués fer servir la campiona de l'alcalde...

Atentament, des del respecte, el municipal de Vilafant

LA MULTA

Uns últims interrogants oberts perquè m'aclariu dubtes que tinc:

-Vosaltres els patiu de més a prop que jo, però realment creieu que comunicació no podia haver fet alguna més perquè algun jugador atengués a la premsa?

-Vols dir que no és una manera de dir: “veieu, nosaltres no hi podem fer més, ja us ho vam avisar”?

-Calen 20 persones a comunicació per acabar admetent que no poden fer la seva feina, que són incapaços de controlar als futbolistes?

-La funció del departament de comunicació és ajudar o destorbar la feina dels mitjans?

Algú que parla de lleons per referir-se als mitjans de comunicació, tampoc us tenia ja prèviament cap respecte, o sigui que no patiu per les consequències de respondre lliurement a aquestes preguntes.

2007-03-21T15:19:00.000+01:00

SI VOLEN GUERRA LA TINDRÀN Pel futur alcalde de Laxe

Faré un afegit al meu escrit, obligat per la lamentable i vergonyosa situació viscuda aquest matí al Camp Nou. Ara resulta que no parla cap jugador perquè els senyorets no volen sortir a la sala de premsa. Segons ens han informat desde Ciutat Badia, "no hi ha cap futbolista en disposició d'atendre als mitjans". Segons sembla, el futbolista que havia de sortir avui (no ens han dit el nom però sembla que es tracta d'Edmilson), s'ha negat a sortir i el club diu que no hi pot fer res més. El més normal seria demanar-li a qui ha de sortir demà o divendres a veure si pot avançar un dia la seva presència davant els mitjans i així tots marxem contents.
Però no, a Ciutat Badia prefereixen que no surti ningú i ens recorden que ja ens van avisar la setmana passada. Cadascú és lliure de pensar el que vulgui, però jo sospito que ningú al club ha fet res per intentar que la sala de premsa no quedés buida. Més d'un se'n alegra de veure com marxem cap a casa amb les mans buides i això és molt trist.
A partir d'aqui hem de reflexionar com a colectiu i començar a actuar, cada setmana riuen de nosaltres. Ens posen tanques, ens tancan portes, no surt a parlar ningú i ens putejen de forma sistemàtica i aqui mai passa res. Si volen guerra la tindràn, i si a falta de declaracions hem de començar a explicar les coses que tots sabem i que fins ara tapem, ho haurem de fer. Ells, amb el seu despreci, ens obligaràn a fer premsa del cor i a traslladar la zona mixta al Bikini, al Buda o a on sigui. Ells mateixos.

2007-03-19T23:09:00.000+01:00

NO TENIM VERGONYA Pel futur alcalde de Laxe

En primer lloc deixeu que digui que l'escorta té tota la raó del món. Som uns impresentables i no tenim cap mena de vergonya per com tenim el blog, abandonat desde fa dies. Tothom pot tenir excuses més o menys justificables, però no fotem, que uns minutets per escriure unes linees els té tothom. L'amic Sacarina amb les obres, el petit bisbe ara ficat a polític, el cansalader de copes amb Cristian Garcia... tots teniu una justificació, però a veure si ens posem les piles i recuperem una mica la regularitat a l'hora d'escriure.

Al llarg d'aquestes setmanes han passat moltes coses en l'entorn periodístic que rodeja el Camp Nou, en especial el 'plante' de la setmana passada. Desde fora potser sembla un 'capritxo' de la premsa, però no és així. Recordareu que fa unes setmanes us vem explicar que els jugadors havien decidit posar unes tanques per evitar el contacte amb la premsa, pocs dies després de prohibir-nos l'accès a la llotja, per on surten al pàrking cada dia després d'entrenar. A canvi de totes aquestes restriccions, per tenir ordre segons ells, es comprometien a ser més rigorosos i seriosos amb el tema de les entrevistes personals i a sortir cada dia dos jugadors en roda de premsa. Però la realitat és ben diferent i els únics que complim la nostra part del pacte som els periodistes.

El plante va tenir lloc dimecres dia 14. Aquell dia havia de sortir Lilian Thuram. El dia abans havia parlat només Motta, a petició del jugador per el tema de la seva espantada, i la setmana anterior, la del Barça-Madrid, divendres no va sortir cap jugador, només Rijkaard, i dijous només Valdés. Per trobar el darrer dia en el que van sortir dos jugadors ens haviem de remuntar al 19 de febrer, gairebé un mes enrera, quan van sortir Belletti i Sylvinho. Davant d'aquesta reitarada presa de pel i incumpliment de les normes per part dels jugadors, amb la complicitat de Ciutat Badia, ens vem plantar per veure si se'ns tracta una mica millor, cosa que dubto que passi...

Per la gent que es pregunti com funcionen les rotacions a la sala de premsa del Camp Nou, els hi diré que en el darrer mes, de 14 de febrer a 14 de març, només dos jugadors han sortit dos vegades, curiosament Xavi i Puyol, i el capità en una ocasió ho va fer per apagar l'incendi del cas Eto'o. La resta, només una, excepte cinc tius que no han aparegut ni un cop: Ronaldinho, Eto'o, Edmilson, Oleguer i Ezquerro. Això si, si els convoca Adidas, Nike, Ford o la Catalunya Nord, tots a còrrer.

No ha estat la única cosa curiosa que ha passat al voltant de Ciutat Badia. A les darreres setmanes, a les rodes de premsa multitudinàries es demana, amb molt bon criteri, que els fotògrafs no toquin els collons, que facin la seva feina sense molestar als altres que estem allà treballant. Això es consegueix de forma més o menys acceptable, però haig de comentar l'escena viscuda el dia abans del Barça-Madrid. Desde la taula, el cap de premsa es deseperava constantment per demanar a un exèrcit de fotógrafs desconeguts que no es posessin al mig. El curiós del cas és que aquells nou fotògrafs desconeguts havien entrat de la mà del director de Barça TV, que havia decidit que era un bon dia per ensenyar la sala de premsa a un grup d'estudiants. Bon dia per fer-ho, si senyor, èrem pocs...

Per últim vull felicitar públicament Deco i agrair-li el seu comportament amb els mitjans. Aquest migdia ha estat ingressat a l'hospital i tot i els intents del club per evitar que parlés a l'arribada a l'hospital de Barcelona, el jugador ens ha atès amb molta amabilitat. I dic lo dels intents del club perquè el cap de premsa de l'hospital ens ha explicat que l'han trucat fins a tres membres diferents de Ciutat Badia per demanar-li que Deco no parlés. "Com estàn els lleons?", li han arribat a preguntar des del club en referència als periodistes que feiem guàrdia. Els lleons estem bé, gràcies.

2007-03-17T19:54:00.000+01:00

JUEGO DE NIÑOS. Per l'Escorta de la Campiona.

QUEIXES. A veure nens, on cony és la gent?. Sacarina, ara que directament no hi ha comitè no tens excusa per retornar. Bruixa, a no ser que estiguis intentant assassinar el Bisbe pels seus intents de fer-te protagonista de les enquestes, tampoc en tens. Cansalader, hi ha quelcom que et manté allunyat dels teclats?. Alcalde...?...potser l’únic que te excusa es qui pot acabar sent alcalde de veritat. No deixaria de ser bonic que dos alcaldes fossin els pretendents de la Bruixa...

Especialment indigne es mantenir el silenci en una setmana tant sucosa, amb plantada de premsa, amb actes surrealistes com aquell que va acabar amb Thuram cantant l’Estaca a Perpinyà al costat d’un paio que semblava Saddam Hussein, amb Rijkaard plantant a sa santedat de la ràdio Basté perquè estava al seu món, entre boires i fums... per acabar confessant que té moto. El que faltava. Un fumeta amb moto.

FERRERO ROCHE. I que n'hi ha de la surrealista polèmica del Jordi Roche dels collons?..Un paio que de petit sempre perdia al joc de les cadires (aquell de la musiqueta en que anaven treient cadires), i degut al trauma que té, ha ploriquejat per les ràdios perquè el van seure a on no tocava. Puc estar d’acord que seure a la darrera fila de la llotja, per darrera de gent teoricament amb menys càrrec, deu fotre, però per dignitat, et seus i veus el partit com un senyor. Amb la de gent que volia veure el partit, i el nen aquest per orgull, deixa la llotja. En segon lloc, a més, no et queixis del tracte del Barça per la cadireta dels collons, sinó que seria millor esperar un motiu més decent que puguis vendre millor de cara a l'opinió pública. Ara s’ha aconseguit que es parli de les males relacions -que existeixen- entre la Federació i el club, però només perquè el senyor volia una butaca més bonica. Quin joc de nens.
Per cert, algú recorda Juego de Niños?...quin gran programa...

http://www.youtube.com/watch?v=GehwwXSxwo8

Bé, que ha estat una setmana farcideta malgrat que ja només queda la lliga (i la copa del Buey), per decepció del Bisbe, que no sap que fer per retornar al Walkabout. Un altre any serà, noi!

CRITIQUES. Heu vist aquest llibre que hs'ha publicat amb les mentides i sortides de tó de la premsa de Madrid?...imagineu que passaria amb un llibre fet sobre les tonteries que fem nosaltres?..la portada de l'altre dia, per exemple..."Queremos un 5-0!". Joder, l'han clavada.

2007-03-13T16:40:00.000+01:00

D'acord. El Barça ha quedat eliminat de la Champions. Però sempre ens quedarà el Walkabout. Sens dubte el millor de l'últim desplaçament a Liverpool no va ser ni Anfield, ni l'ambient, ni res d'això... Van ser les hores màgiques i nocturnes abans del partit. Com diria el gran mestre: que Déu nostre senyor li beneixi aquests pits!!

http://www.youtube.com/watch?v=IYPPnVS5fJM

2007-03-08T23:51:00.000+01:00

Primer de tot, des del komando volem donar les gràcies a tots els que s'han preocupat pel futur sentimental de la bruixa. Sens dubta ha estat l'enquesta amb més vots de les que hem realitzat fins ara, el que demostra l'estima i la preocupació que tots tenim per aquesta tia buenorra.
L'amiga bruixa ha vist com es produïa una lluita aferrissada per la primera posició, i finalment els esforços fets per la CocaColes des de la seva empresa han donat els seus fruits i per un sol vot, la innocència d'Albert Bassas s'ha imposat a l'experiència de Pepe Gutiérrez. Però tot sigui dit, l'enquesta no valorava el vertader amor de la bruixa: Miqui Roqué. Durant les seves vacances a Liverpool, ha viscut un meravellós idilí amb aquest jove promesa...

Els resultats han estat els següents:

Albert Bassas 22 vots 30,14%

Pepe Gutiérrez 21 vots 28,77%

Jordi Basté 15 vots 20,55%

L'argentí del mundial 13 vots 17,81%

Steve de la BBC 2 vots 2,74%

Per cert, s'accepten propostes d'enquestes. De moment, us convidem a votar amb el tema que a tots ens preocupa: què li passa a Motta? El nostre crack mundial insubstituible a l'onze titular del Barça, curiosament ha faltat avui a l'entrenament. Estrany... Segur que té un bon motiu. Ens ajudes a deduir quin?

2007-03-05T14:53:00.000+01:00

MENTIDES, PORROS, MONTADITOS I RESSACA. per l'Escorta de la Campiona

L’única llei que em crec quan es parla del Barça, és aquella de la piloteta. Si entra, tothom somriu. Si no entra, tothom plora. No hi han termes mitjos. Es guanya a Saragossa?. Vinga, festa i xirinola. Es perd a Sevilla?..quin horror, tots amagats sota el coixí. Ara, hi ha una tradició encara més forta, la de vendre fum: ara ja s’ha de posar tota la maquinària al servei del club per vendre que es pot remuntar. Bé, de remuntar es pot, però vendre com a possible remuntada lo de l’handbol, que havien perdut de 10, té tela...coses de la vida.A Ciutat Badia però, Rijkaard ha reaccionat i després de temps de rodes de premsa per adormir, ha donat més vida al rumor que com a bon holandès fuma més porros que Bob Marley, amb dues rodes de premsa antològiques abans dels partits amb el Sevilla. En la de Barcelona, fantàstic exercici d’autocrítica quan riu, i reconeix que ho fa perquè «m’he sentit les meves paraules», que crec que eren «hay que evitar cosas». A Sevilla, tres moments de luxe:1. Un càmera de TV li pregunta, i ell li diu que «pero tu no tienes que filmar?..que pregunten los periodistas..»2.Un avi amb un bastó a lo Antonio Gala, que resulta ser un turista de Lleó, li pregunta evidenciant estar xoxo que perquè va canviar a Eto’o contra el Saragossa, cridant. Rijkaard riu i li pregunta si esta enfadat amb ell pels crist, i que poden anar a fer un tallat.3.Una companya d’Antena 3 pregunta des de el fons de la sala, tapada per les càmeres, i Rijkaard, que no veu bé la jugada o ja està de tornada de tot, li diu al responsables de premsa que «la camarera quiere preguntar». Una disbauxa. Igualet al que passa a Anglaterra, on el ManUnited ha exigit als seus periodistes que no viatjn amb sabatilles, i si poden, també evitin els texans. A Barcelona ens matarien, amb aquestes normes... algú ens imagina als del blogg vestit ben elegants???

LAPORTA. Algú entén perquè cony el president ha dit en una entrevista a Der Spiegel que li agradaria que un marcià que aterra al nostre planeta de merda, conegués abans de tot la Coca cola, Disney i el Barça?..Que cony li pica, amb la Coca-cola?..

SEVILLA. Er mejó club der mundo és una porqueria. I no parlo de que facin ràbia, no. Feia temps que no veia un estadi tant porc, tant brut. Els seients de premsa, plens de merda, incloses mosques mortes, d’aquelles amb les potes enlaire, que semblen fòssils. Obviament, enlloc es deia quina cadira de premsa era la teva, i imperava la llei del «hijo puta er urtimo», que per sort beneficiava als catalans, puntuals en arribar, i no els periodistes locals que arribaven amb el partit començat. Un ascensor també estaria bé, tant que presumeixen dels diners de Del Nido, d’estadi gran i de ser segons una estadística, el millor club del món.

ALVES I VAN NAZILROOY. Quina ràbia fa Alves, oi?. El debat però, ja està obert. Se l’ha de fitxar perquè sigui un dels pocs jugadors rabiosos que acaben al Barça, com per exemple, Luis Enrique?. O te més pinta d’anar als madriles, com el rabiós de Sergio ramos, qui va camí de ser un Hierro, del fàstic que fa¿?..Per cert, algú sap perquè Van nistelrooy sembla un Ultra sur quan marca un gol?..Algú li pot explicar que els nazis van envair el seu país i s’hi van pixar?. perquè quan celebra els gols amb els Ultra Sur, de tendència política prou coneguda, sembla un SS.

MÉS SEVILLA. El club serà una cosa, però la ciutat, una altre. Que bé que viuen. Són un altre país, però els admiro. Curren poc, mengen bé, surten de festa fins que diuen prou, passen els caps de setmana de tapeo, jalant montaditos, prenent refrescos...i després, cal al futbol. Vinga, bona vida. Ara, com a defecte, recalcar que abusen del garrafon, amb les conseqüents ressaques. Amb Sevilla com a destí fixe, s’ha de salvar com sigui Bilbao..una primera divisió sense bascos pot ser un drama. Ja es van perdre els asturians, i al nord també es viu mot bé...

LIVERPOOL. Quina ciutat, plena de marranes, borratxos i cervesa. Obviament, els que són allà haurien de fer un informe detallat, ja que la Bruixa no surt del seu motel de carretera. És un gran tema a estudiar. Perquè els qui busquen hotels a periodistes solen posar a molts a hotels al cul del món?..tinc una experiència horrorosa en el mundial, a un poble de 1000 habitants, amb vaques incloses (i alguna de força bon veure), a prop de frankfurt...

BRONQUES.Darrer apunt, ja callo. Bronca per a tots els del blog. Ezquerro dedica més minuts a jugar que nosaltres a escriure. Sacarina, desperta!. Bisbe, explica si tindràs boda rociera i si realment tens novia..Per cert, Coca coles, estic amb tu. Bassas i Bruixa formen una parella entranyable.

2007-03-03T01:39:00.000+01:00

CRÒNIQUES DES DE LIVERPOOL… per la bruixa d’or

Sí, cansalader, el meu cap de cartell és Miki Roqué i n’estic molt orgullosa. És un tiu encantador, a qui li fa il·lusió que els periodistes s’interessin per la seva vida a Liverpool i que no posa cara de fàstic perquè sempre li preguntin pel mateix. Tant de bo no s’espatlli.

Avui un dels craquets espanyols d’aquest Liverpool, no revelaré el seu nom –el podeu endevinar tot solets--, m’ha dit que no em podia respondre dos preguntes perquè està lesionat. Li he llegit mínim dues entrevistes durant aquesta lesió, però es veu que des del partit d’anada ha decidit que ja no parla perquè està lesionat.

En fi, a partir d’ara sóc fan incondicional de Miki Roqué. Un jovenet de 18 anys en el qual tot Tremp hi té dipositada molta confiança amb l'esperança que pugui desbancar la popularitat de la veïna La Pobla des que Puyol va pujar al primer equip del Barça. Gratacós ja triga a trucar-lo per al paripé del nadal. Un detall, a la pàgina web oficial del Liverpool, al costat de nacionalitat: Tremp, Catalonia. Sacarina, veus? no estàs sol... Roqué ja té un nou amic.

He arribat a Liverpool fa exactament 12 hores, però no us puc explicar res de la ciutat. He arribat, he vist l’aparcament de Melwood, la sala de premsa i res més. Des de llavors, amb una pausa per entrevistar Miki Roqué, tancada a l’habitació. Per què? Us preguntareu. Primer de tot, perquè sóc una gran professional i tenia feina, però un cop finalitzada la dura jornada laboral, la raó de força major que m’obliga a romandre aquí amb vosaltres és que estic en un molt bon hotel que només té un petit inconvenient, està a 13 quilòmetres de Liverpool. A l’esquerra, res; a la dreta, res; al davant, res; al darrera, res. Un hotel enmig del no res. Això del room service és trist, molt trist.

POCIONS I BEURATGES DIVERSOS

La brometa de l’enquesta ha estat bé, ja podeu posar-ne una altra. I no traieu cap mena de conclusió perquè els resultats estan del tot adulterats, la cocacoles va canviant d’ordinador i fa 6 vots diaris per la mateixa opció.

Mira, ara us proposaré una nova enquesta mentre escolto la música que m’arriba des de la sala de sota (estic al primer pis i resulta que fan casaments, nit animada la meva...)

Qui ha estat el periodista mediàtic del mes?

a) el cansalader
b) el de la tensió sexual no resolta
c) el tiu aquest que va d’agre de Rac1

COP D’ESCOMBRA

Barça-Athletic de Bilbao. Victòria aclaparadora. Torna l’eufòria, tornem a tenir equip. Zona mixta: Iniesta, Thuram i Gio. Quan perden, perquè perden. Quan guanyen, perquè guanyen.

Rebo una trucada de Sevilla. Notícia de darrera hora, el bisbe té nòvia.

2007-02-28T00:41:00.000+01:00

ARJEN, BENVINGUT AL MÓN DELS RAJADORS

Ja és aqui el petit Arjen, no és fill de cap membre del blog, però com si ho fos. Per nosaltres és el primer bebé del rajarxrajar i per tant li donem la benvinguda. Sembla ser que ja té el cabell pelroig, que li sua el bigoti i li agrada el bàsquet, per tant no tenim cap dubte de la seva paternitat...
Felicitats als pares en nom de tot el blog!!!!
Un rajador més al món!

2007-02-23T20:58:00.000+01:00

Què hem de fer perquè torni a escriure el Sacarina?

Sembla que tot i el clamor popular perquè el Sacarina escrigui al blog, ell segueix sense fer-ho. La majoria ha cregut que fer una enquesta al seu honor era clau perquè tornessin les brillants rajades de l'amic Sacarina. Veurem si és veritat. El paleta també ha tingut un protagonisme important, però si hem d'esperar que marxi de casa, anem arreglats, perquè fins a final de març no sembla que tingui intenció de fer-ho. El seu amic Oleguer també ha tingut quòrum, tot i que no gaire. Minoria, com els articles del defensa.. jeje... Algun solitari l'ha vist com un poruc; i lo del comitè de la ràdio, (idea de la bruixa), sembla que ningú ho ha entès...

Els resultats han estat els següents:

Que hi hagi una enquesta sobre ell 11 vots 47,83%

Que el paleta marxi de casa 6 vots 26,09%

Que Oleguer torni a fer un article 5 vots 21,74%

Que li passi la por a escriure 1 vot 4,35%

Que el comitè de la ràdio el deixi viure 0 vots 0%

Aquesta vegada demanem la col·laboració de tots per resoldre la nova enquesta que us proposem. Ens preocupa la bruixa, i que no tingui les idees clares. És una tia buenorra que té molt amor per repartir, però no acaba de tenir clar per on apuntar. Són molts els pretendents i entre tots l'hem d'ajudar a escollir la millor opció. Voteu!!

2007-02-23T15:08:00.000+01:00

AQUEST SÍ QUE ESTÀ GRAS

2007-02-20T21:47:00.000+01:00

JAN I ELS MAMAPOLLES pel cansalader de Gràcia

Haig d’agrair al president que m’hagi motivat a tornar a escriure després d’una travessa pel desert de la falta d’inspiració, però m’ha encrespat com només ell ho sap fer.

És cert que els periodistes creiem massa sovint que estem en possessió de la veritat única i inqüestionable, però l’última persona que està en condicions de jutjar la feina dels periodistes és l’amic Jan, un personatge que s’ha demostrat sobradament incapaç d’encaixar la crítica: ni la constructiva, ni la que no ho és.

I és que el tio ha tingut les penques de dir que els que no som futbolistes no estem capacitats per entendre la irracionalitat del futbol, una ciència infusa que només poden desxifrar els matemàtics de la pilota, i que (per tant) no podem pretendre tenir raó quan fem cròniques o reflexions futbolístiques. Vaja per Déu. Si seguim el silogisme, això és tant com dir que un crític de teatre no pot valorar si una obra és bona o dolenta perquè no és actor, i, sobretot, és tant com dir que un president d’un club de futbol, circumstancialment exadvocat de tercera vingut a representant legal de xeics de Dubai que es fotografien amb la família política, tampoc no pot donar lliçons de Periodisme. O no?

Per fonamentar la seva argumentació, l’amic Jan ha citat esbiaixadament el polifacètic Juan Villoro i el seu llibre “Dios es redondo”, en què, sí, apunta que el cronista de futbol no pot pretendre tenir raó, però també deixa clar que el cronista ha d’explicar allò que veu.

I el que ha vist el cronista és que Eto’o (com diria Manel Comas, un NIB: negre infantil bocamoll) es nega a jugar quan el seu entrenador li mana; dos dies després (enlloc de rectificar) despotrica de mala manera d’un company (el millor jugador del món, per més senyes) i qualifica el seu entrenador de mala persona; i la cosa s’acaba en un acte de generositat/fe del vestidor perdonant el NIB tot i que ni tan sols va fer el gest de disculpar-se. Pel mig, i això també ho veu el cronista sense necessitat d’interpretar-ho, el president hooligan defensa el NIB a capa i espasa, pressionant l’entrenador perquè entengui que el NIB és així, que pateix i que ho ha fet sense voler.

Qui és aquí l’irresponsable i el desestabilitzador? Sentir l’amic Jan exigint als periodistes seny i responsabilitat i denunciant intents de desestabilització em recorda els millors moment de Nuñito de la Calzada i aquella famosa edició de “La Veu del Club” titulada “Contra qui juguem?”

Que hi ha periodistes i mitjans que parlen des dels interessos? Probable. Que magnifiquen els conflictes? No cal. Ja ho fa en Jan solet. Ara bé: la lliçó magistral d’avui m’ha sonat a “calla, que ara rajaré dels enemics perquè estiguin contents els afins, que se’m devien enfadar una mica amb allò del No hay caso Eto’o”.

MÉS BACARDI

El cronista també veu, i per tant ho ha de dir, que hi ha diversos jugadors a jubilar amb urgència: Thuram, Edmilson, Giuly, Belletti... que necessàriament han de ser substituïts per futbolistes que estiguin en condicions de competir al 2007. Esperem que el secretari tècnic que jugava a golf a Anglaterra mentre a Barcelona es coïa el cas NAB sigui capaç d’albirar-ho.

L’ALMAX

Manel Comas. Ja sé que l’he citat anteriorment, però és el mite de la setmana. No es pot dir més en menys paraules. “Es un NAF, gilipollas, en vez de cojones tenemos dos aceitunitas...” Diuen que parlava del seu equip, però sembla una definició del futbol aeri.

AFTER HOUR

Ja hi haurà temps de parlar de la represa del Bruixa Holydays Tour, que fa escala a Liverpool a partir de la setmana vinent amb Miqui Roqué com a cap de cartell. Avui cal parar atenció a les evolucions mediàtiques de l’alcalde, que apareix en l’últim número de la revista del club, curiosament dedicat a les dones i el futbol. Progressa adequadament després d’assaltar Txiki a Pamplona amb un argument estel•lar: “Si ha de jugar Ezquerro perquè és alt, poseu-me a mi”. Gran.

2007-02-19T16:19:00.000+01:00

FIRMA CONVIDADA

MIS JUGADORES SON GILIPOLLAS Per Manel Comas, segon candidat a rajador de l'any 2007

Mis jugadores son gilipollas. A partir de ahora, sólo me va a quedar trabajar y si tengo que jugar con seis, jugaré con seis, sólo con los que quieran luchar por estar en el play-off. El resto se quedará sentadito a mi lado, bueno sentados estarán ellos, porque yo sigo los partidos de pie.

No puede ser que Demetrius Alexander deambule por el campo, es un auténtico NAF. ¿Queréis que os traduzca NAF? Significa 'Negro Atlético Fraudulento', me habré equivocado yo al traelrlo, lo asumo, pero a mí no me toma más el pelo, eso seguro.

Estudiantes ha tenido dos cojones como el caballo de Espartero, mientras que nosotros teníamos dos aceitunitas, que se han ido encogiendo hasta que las aceitunitas han llegado a la altura del cuello. Hay equipos en el liga femenina que tienen que más ovarios que nosotros. Estoy avergonzado, porque puedes estar mal, pero no puedes estar acojonado.

2007-02-19T16:05:00.000+01:00

Després de les segones votacions del rajarxrajar, ha quedat clar que Samuel Eto'o ha de fitxar pel blog per convertir-se en una firma convidada més habitual. Tot i que ara, amb Manel Comas, la competència surgida sembla important.
Els resultats finals de la votació són els següents:

Fitxar-lo al blog com a mestre rajador 18 vots 46,15%

Vendre'l 9 vots 23,08%

Què s'ha de fer amb qui? 5 vots 12,82 %

Res, hi ha cap problema 4 vots 10,26%

Sancionar-lo 3 vots 7,69%

2007-02-17T17:36:00.000+01:00

LOVE IS IN THE AIR...Per l'Escorta de la Campiona.

Genial, Rijkaard afirma que es queda trencant la seva filosofia de treball. Si el Barça guanya a València tindrem el final perfecte a una setmana de bojos. Que bonic, l’esperit del dia de Sant valentí s’imposa. La manera de ser del cule, tant el seguidor com el periodista, pot portar a la oblidar tot el que ha passat si es guanya a Mestalla. No puc ni veure el Madrid, però s’ha de reconèixer que els seus socis van tenir els pus de fer fora a Lorenzo Sanz just després de guanyar una Champions. No sempre s’hauria de mirar tot sota el prisma de la llei de «si la pilota entra, festa major». Si la pilota entra, collonut, però encara que entri, estirada d’orelles a tothom per l’imatge de club de barri baix oferta, amb un fent el ridícul a Vilafranca, amb altres fent cara d’anyell a la porta de l’escorxador en aquella roda de premsa cutre de l’altre dia, i un tercer mantenint silenci.

MOSKOSKAYA. Anem tots a l’specchio magico, el gran restaurant dela trobada Jan-Frank?. Vaig trobar realment cutre enviar una unitat mòbil a la porta del restaurant, quan a dins hi havien parelles menjant, i no pas directius. Que cony importa si l’especialitat de la casa es la pasta de l’Emilia Romagna o la de la Toscana?. Que cony importa la decoració?. Collons, no som periodistes esportius?..que cony importa com és un restaurant dos dies després de la trobada que era notícia?. Collons, quina putada ser enviat a mitja nit a la porta d’un restaurant?. I posats a que ara tothom hi va i que es notícia el lloc de les trobades...cony, Sacarina, informa de com es menja!. No et pensis que per haver penjat el primer manifesta anti-aranès et lliures d’escriure aquesta setmana!

CIUTAT BADIA. La nova decisió referent al tracte amb la premsa, la d’haver d’esperar a les entrevistes amb els gladiadors a aquella sala estranya sobre la llotja, ens allunyà una mica més del contacte amb els jugadors. Entre les tanques de la Masia i això, seguim acostant-nos a un estil anglès de treballar amb els clubs. Al final es tractarà millor als turistes, que ja es poden fer fotos virtuals amb Ronaldinho a la llotja quan fan els tours turístics. Allà a dalt, a les golfes del Camp Nou, et podreixes esperant el jugador fins que puja o te’l porten, i si el gladiador es despita (voluntàriament, o no voluntàriament), ja no pots parar-lo i recordar-li que tenia cita amb tu, perquè no el veus. Acabarem semblant Quasimodo, podrits i cabrejats a les golfes de la catedral blaugrana esperant...

ADVERTÈNCIA. Ja s’acosten. Molts han arribat. Desenes de periodistes anglesos disposats a preguntar a Messi i Guddy si fan teatre..perill, són personatges sinistres.

2007-02-15T18:53:00.000+01:00

Dijous Surto.... pel Sacarina.

Som a punt de perdre una oportunitat única. No en tindrem gaires més. Ha caigut mig túnel de Vielha i uns governants amb un mínim de visió estratègica i de futur ho haurien d'aprofitar. Des d'aquí els exigeixo que ensorrin tot el túnel, que arribin a un acord amb França per girar el riu Garona i que converteixin la Val d'Aran en un puto pantano. Vull veure com a l'estiu, en èpoques de sequera, sobresurt la punteeeeeta del camapanar de Vielha per sobre la línia de l'aigua.

No suporto els aranesos!.

2007-02-14T23:04:00.000+01:00

FIRMA CONVIDADA

NO TENÉIS HUEVOS DE DECIRMELO A LA CARA Per Samuel Eto'o, candidat a rajador de l'any 2007

"Es una mala persona el que sale a una rueda de prensa y dice que me he negado a jugar. Quien quiere meter a la prensa en el vestuario es el que sale y habla. Sólo daré explicaciones al club.
Que tenga los huevos de decírmelo a la cara. Cuando era mi jefe, ni siquiera me saludaba y ahora va por detrás dándome palos. Eso es de mala persona. Me he encontrado en medio de una guerra que no es mía.
Si un compañero sale diciendo que hay que pensar en el grupo, quien debe hacerlo es él. Esto es lo único que me ha molestado. Samuel Eto'o siempre ha entrenado con sus compañeros, estando lesionado, con golpes y todo.
En el Barça hay dos grupos, el del presidente y el de otra persona. Les preocupa que haya vuelto y a algunos les duelen mis goles. Voy a volver y a marcar muchos. Si salgo y hablo, la gente verá lo que va a pasar"

2007-02-14T21:34:00.000+01:00

Després de l'èxit de les primeres votacions del rajarxrajar, en treiem les següents conclusions:

El Cansalader, tot i només haver escrit un post en el que portem de 2007, ha guanyat clarament, el que demostra que la gent no l'ha votat pel que escriu, si no perquè deu haver dit a tota la família que el voti per sentir-se important ara que és tertulià.

El segon lloc de la bruixa (que potser hauria de ser el primer), és més que merescut degut a la seva qualitat indiscutible en tots els seus escrits. A més, sembla que últimament torna a agafar empenta per tornar a escriure amb certa regularitat.

El tercer lloc del bisbe sembla evident que és per la seva constància en el que portem de 2007 que no pas per la qualitat dels seus posts, que és més aviat escassa.

L'empat tècnic entre l'alcalde i l'escorta també reflecteixen la seva irregularitat en el 2007, mentre que l'últim lloc del sacarina és absolutament merescut degut a la seva poca participació. Això sí, sembla que al borrador té molts posts preparats per ser penjats...

RESULTATS

Quin membre del comando és el més rajador?

Cansalader de Gràcia 38.89% 21 Vots

La Bruixa d'Or 27.78% 15 Vots

Petit bisbe arlequinat 14.81% 8 Vots

El futur alcalde de Laxe 7.41% 4 Vots

L'escorta de la campiona 7.41% 4 Vots

El Sacarina 3.70% 2 Vots

2007-02-13T14:21:00.000+01:00

ETO'O, AL CHELSEA JA! Per l'Escorta de la Campiona
Quina vergonya, que li fotin un llaç a l’Eto’o i se’l venguin al Chelsea. Ja. Si, rajaré del paio aquest, tot i que algú sempre pot pensar que es racisme, perquè a la que algú es fot amb ell sol sortir amb el rotllo que va arribar a de l’Àfrica i que era pobre, i bla bla bla. Merdes, merdes, que te la boca plena de merda.Per començar, la portada de l’Sport d’avui. Jo entenc la postura del diari, i des de dins hauria fet el mateix. Han de defensar lo seu. Però el camerunès els hi ha fet una de bona: No hi ha cas Eto’o. Bé, després de la sortida de to de Vilafranca, tenim cas Eto’o. Seguim: El president, que defensa a capa i espasa a Eto’o. Ara, a Oleguer no el defensarà, no. Sobre la relació Presi-Oleguer ja va parlar prou bé l’alcalde de Laxe, de qui defenso tot el que va dir. De lo d’avui, defensant al burro camerunès aquest, en podem parlar a partir d’ara. El Barça té una bomba atòmica al vestidor que no deixarà de crear merders. És un gran golejador, de lo millor del món, cert. Com a jugador m’encanta. Però té un ego més gran que el seu membre viril, i està destinat a viure entre merders. M’hi jugo un pèsol a que aquest paio torna al Camp nou tard o d’hora vestit del Madrid. Necessita sentir-se heroi, o víctima, dependent de la situació. Res justifica la seva actuació. L’ha cagat, de totes totes. I el president, vinga a defensar-lo. Que trist.

MADRILES. De fet, el primer gol d’Eto’o en la seva nova etapa madridista l’ha fet ja donant portades a Madrid per amagar els nombrosos desastres blancs. Eto’o la va cagant, i Marca i As ja tenen portades que els permeti amagar l’espantós ridícul de Capello repescant a Beckham, o la copa del rei de bàsquet, on Laporta es passejava trient pit, quan el bàsquet li sua la polla. Hauria estat, com va dir ell, el cap de setmana perfecte (fins i tot va guanyar el futbol sala). Però Eto’o va demanar protagonisme. I Madrid somriu.

MOSKOVSKAYA. Jo m’en alegro per Dusko, de la copa aquella. No és que consideri que sigui un gran paio o un gran tècnic, però el paio ha aconseguit un títol sota pressió i fidel a les seves idees. Fins i tot ha aconseguit que Tries jugui bé. Bravo per ell.

2007-02-10T18:37:00.000+01:00

ELS POLÍTICS, KELME, LAPORTA I OLEGUER... Pel futur alcalde de Laxe

És curiós el que ha passat aquesta setmana amb Oleguer. El jugador escriu un article on en cap moment defensa a ETA ni a De Juana Chaos, però tots els fatxes del païs han sortit a criticar, hostias i dir-li de tot a Oleguer, segur que en la majoria de casos sense haver llegit l'article, perquè està clar que no saben de què parlen. Però és igual, perquè encara que el llegeixin, aniràn a matxacar Oleguer de totes formes i faràn que sigui el jugador de futbol més odiat quan el Barça jugui fora de casa. Serà rebut com un heroi a Bilbao, Anoeta o Pamplona, i serà l'enemic públic número 1 a la resta d'estadis. Ja s'encarregaràn els fatxes de fer campanya.
El que em costa més de creure és la postura del Barça i especialment la del seu president. Ara surt Laporta i demana als jugadors que no facin política a la sala de premsa del Camp Nou. Està bé que ho digui el mateix que va voler treure les banderes d'Espanya del Camp Nou, el mateix que va posar una senyera a la samarreta del Barça, el mateix que esmorza amb Artur Mas a tres dies de les eleccions, el mateix que va fer sortir als jugadors amb una pancarta a favor de l'Estatut, el mateix que va fer un acte al Camp Nou del correllengua dels Països Catalans... i no segueixo perquè no hi cabrien en un blog totes les incursions de l'Amic Jan a la política. Però ara resulta que Oleguer no ho pot fer. En canvi, quan és Samuel Eto'o qui parla de racisme o del tracte que rep el Tercer Món, no passa res. Tampoc passa res si Lilian Thuram se'n va a sopar amb Segolene Royal i raja de l'altre candidat a les eleccions de França. Això no és política?
I ja només faltava que els fatxes de Kelme li tallin el contracte per les pressions polítiques que reben de la Comunitat Valenciana, governada pel PP. Gran estratègia de marketing per Espanya, però m'agradaria veure com cauen les vendes de Kelme, que no devien ser molt grans, a Catalunya i a Euskadi. Que bonic ser de Kelme, ara a més de estar lligats al doping a partir d'ara pensarem en fatxes.
I els putos polítics que es quedin a casa. Ells poden parlar de futbol i els futbolistes no poden parlar de política? Ara resulta que no es pot barrejar futbol i política, però quan els interessa tots corren a la llotja del Camp Nou a fer-se la foto. Foten vergonya i pena.

CIUTAT BADIA
El tema de les tanques segueix igual. Segueix pendent la reunió amb els capitans, però com la setmana passada, només una persona en tota la professió sembla preocupada per arreglar el tema. Amb aquest colectiu egoista no arribarem enlloc, insisteixo. I si no pregunteu a les vostres redaccions com va anar la reunió dels jefes amb els amics de Ciutat Badia.

NO ME GUSTA EL BALONCESTO, ME GUSTA PAU
Em faig meva la cançó de l'amic Chris Vernon, però al revès. He anat al sorteig de l'Eurolliga i estic a un minut de poder dir que he vist un partit de bàsquet sencer. És avorrit de collons!!! El que no entenc és la mania que li té la gent com el Cansalader a Pau Gasol, que és un cas com Fernando Alonso, està clar que és un imbècil, però juga de puta mare. Cada matinada veiem els seus números i cada dia ho fa millor. Ahir 17 rebots i un tap al tal Kevin Garnett de collons.

SWEET HOME PERALADA
M'arriben rumors de que le tensió sexual no resolta que pateix el cansalader envers la Bruixa farà que en el seu proper article l'ataqui inventant falsos rumors sobre la seva privada. Tot mentida.

P.D.: He vist el partit de bàsquet sencer, crec que el primer de la meva vida...

2007-02-08T01:31:00.000+01:00

ELS DIMECRES ESCRIC PER NO FER UN LLEIG… per la bruixa d’or

Us aviso que aquesta setmana la meva aportació és fluixa, que tinc feina i escric això mentre m’il·lumina Salinas a la Primera amb Quintero. Espectacular. Salinas es pensa que és Guardiola, pobret. Diria, fins i tot, que és pitjor orador que futbolista. Atenció a la conversa de nivell. Quintero el mira fixament i li diu: “¿Futbol es futbol?”. Salinas li aguanta la mirada, diu “futbol es futbol...” i es queda pensatiu i mirant al sostre... Buf, vergonya aliena. Montes com a mínim no amaga que és un impostor.

Deixaré la polèmica sobre Oleguer per als meus companys que segurament estaran més inspirats. Sacarina, aquest tema et va que ni pintat. És la teva oportunitat per sortir de l’ostracisme al que t’has sotmès producte de la teva covardia (habitual d’altra banda). Només un parell d’apunts, Oleguer és un tiu que em cau bé i estic força d’acord amb ell amb el tema De Juana Chaos. Ara bé, a mi no em val l’excusa ara parlo com a Oleguer futbolista, ara parlo com a Oleguer persona. Ets tu i les teves circumstàncies i no podem separar una cosa de l’altra. Em recorda a l’esquizofrènia de Joan Gaspart, “ara parlo com a soci... ara parlo com a president...”

Per cert, també vull agrair la sinceritat de Joan Laporta. Posats a ser foscos, deixem-ho clar de principi i així no hi haurà malentesos. “Si haguéssim sabut que Oleguer havia fet un article sobre l’estat de dret, no l’haguéssim fet sortir a la sala de premsa”. Ja se n‘haurien encarregat de tenir-lo amagat uns mesos perquè ningú no li pogués fer cap pregunta. Però consti en acta que aquest club respecta la llibertat d’expressió. L’obscurantisme, una promesa electoral que tots recordareu.

POCIONS I BEURATGES DIVERSOS

Ei, companys, això de fer votar als internautes, no s’havia fet mai... Després de felicitar-nos per aquesta iniciativa tan original, haig de dir que hi he estat pensant. He tingut el dubte sobre si fer campanya per ser votada o fer campanya per no ser votada (campanya en pensava fer, evidentment). Després de moltes deliberacions internes, he arribat a la conclusió que sí, que m’agrada el títol de rajadora del blog. A més, me’l mereixo, perquè les ments dels meus companys, en realitat, no són malignes tot i que ho miren d’aparentar. No tenen prou malícia, no és culpa seva, són homes, i per tant, simples (ara he perdut vots). Total, voteu-me!

Ara que parlem de votacions, diuen que hi ha un membre del blog que en breu dependrà i molt de certs vots...

COP D’ESCOMBRA

Ei, cansalader, només dir-te que em sap greu que el teu luxós hotel de Londres no estigués al centre, segons m’han comentat, el tenies gairebé a Manxester. Bé, una llàstima. Tu saps que jo només vull el teu bé i l’errada ha estat no demanar-me consell. Conec un zulo a Sussex Gardens on haguessis estat molt més còmode. I cèntric de nassos.

Com comprendreu, amics, no opinaré sobre les vacances del cansalader perquè s’acosta Liverpool i per una sèrie de problemes que ara no venen al cas, em veuré obligada a seguir allà un parell de dies després del partit.

2007-02-06T22:31:00.000+01:00

VOLVER, CON LA FRENTE MARCHITA...Per L'Escorta de la Campiona.

RETORN Perdoneu el meu silenci, en part degut a que havia tornat de vacances i estava massa desconnectat com per rajar de res, i en part per la meva estupidesa, que va portar-me a oblidar la manera d’entrar al blog. És el que hi ha, no dono per més.En aquests moments Portugal i Brasil juguen a Londres, i en pocs minuts han substituït a Cristiano Ronaldo, Edmílson i Deco. M’imagino els pobres enviats especials a terres angleses. I ara que cony escric o venc d’aquesta merda de partit?. D’on cony trec alguna cosa per seguir venent la moto que el portuguès aquest vindrà al Barça?. El típic paio que si el trobéssim pel carrer amagaríem les carteres, amb la pinta de gitanot que té, i ara tothom li besa els peus. Així és el futbol, fins i tot hi han noies que pensen que Messi i el pelut Oleguer són atractius...Més enllà de les opcions de que C. punt. Ronaldo vingui al Barça, em sorprèn la frase de Txiki Begiristain, de qui el fot treballar amb tanta premsa publicant noms. Que ha descobert, aquest paio?. De que és queixa?. No entenc res. Ell va jugar aquí, ja sap que a Can Barça és una tradició això de publicar noms...és com anar a caçar ocells amb una ametralladora. Dispares i de ben segur que tocaràs algun pajarraco i podràs penjar-te la medalla: Ya lo dijimos. A mi això, més que repugnar-me, me la sua profundament. Ja m’hi he acostumat, als comentaris sobre fitxatges. Com a mostra, un botó: http://www.youtube.com/watch?v=PZ1wLFFjkh4
Impressionant vídeo que ens retorna a una època perduda de la nostra adolescència. No té preu l'americana d'Arús i els crits ridículs que fa d'uuuh uuh uhh quan entra Mendoza. Video en que ja es fan bromes de noms, fitxatges, i la suposada estratègia de publicar un nom per fotre al club. I ara resulta que després de tants anys, el Txiki fa el ploramiques perquè es publiquen noms...que no li agrada treballar així..que cony esperava?...

EL REI NEGRE. Germans, s’ha produït el miracle. El rei negre ha tornat per salvar l’humanitat. Ja pot ser santificat, doncs ha fet el miracle de tornar una setmana abans del previst. Ja sembla San Carles de La Pobla.

MOSKOVSKAYA. Si senyors, es demostra de nou el nivell de la premsa anglesa, especialista en no evolucionar. No se quan anys després, reben a Luis Aragones preguntant-li sobre la seva polèmica amb Henry. A Messi, no cal dir-ho, només li pregunten sobre si fa teatre. I a Ronaldinho, sobre els gols que li va fer a Seaman el 2002. Crec que fins i tot volen preguntar als jugadors de la selecció estatal pel gol de Zarra el 1950...

BAZQUET No sóc com el bisbe, i de tant en tant miro bàsquet. Ara somio en veure la Penya desflorant el cul de l’Akasvayu dels collons. Quins paios més pesats. Aquest Amat que fot la pasta és un autèntic imbècil. La Penya els dona pel sac, i el paio surt dient que «Guanyarem la copa, segur». Una bona manera de carregar de més pressió a la una plantilla ja de per si prou pressionada...

2007-02-05T22:42:00.000+01:00

EL DIMARTS SEMPRE TROBES ALGO OBERT.... pel petit bisbe arlequinat

Ho reconec, estic enganxat a Ventdelplà. I per fi ha tornat, tot i que també em vaig enganxar a Mar de fons. Digueu-me que sóc un tio amb temps per poder veure aquestes sèries, però és així. Lo del Cor de la Ciutat, per desgràcia ara fa temps que no ho miro, perquè ja no dino gairebé mai a casa. Bé, sigui com sigui, ja han tornat les alegries de la Teresa i el David, les baralles de la Isona i el Martí, i les croquetes de la xarnega aquella que té el fill a l'hospital. Ah! I la Nuri, la "típica" dona de fer feines catalana i superbona tia que escolta tots els rotllos de la gent que té problemes però ningú l'escolta a ella.

I sort en tenim de sèries com aquesta, perquè si hem de confiar en distreure'ns amb el futbol anem arreglats. Perquè aquesta lliga és una autèntica merda: una senyora merda. L'haurien de declarar deserta, com els premis aquests de literatura quan no hi ha cap obra que arribi al nivell. Doncs aquí haurien de fer el mateix: "mirin senyors, com que no hi ha cap equip que jugui bé, doni la talla, guanyi partits amb una mica de continuitat, si de cas, aquest any no la guanya ningú la lliga. Comencem a comptar a partir del subcampió!". I prou farsa!

Ja fa temps que una de les frases que m'acompanyen a tots els desplaçaments és que "sobra el partit". Crec que ara, més que mai, m'heu de donar la raó. Viatges el dia abans, et fas un gran homenatge gastronòmic en un sopar envejable, surts a fer una copa ràpida, que amb sort, empalmes amb l'esmorzar a l'hotel; et lleves just per anar a dinar sense que falti de res; migdiada i... cap al partit? A passar fred i veure com els gladiadors juguen sense ordre, concert ni ganes... És que últimament no veiem ni gols!!

Però si lo del Barça és patètic, lo dels altres, patètic i mig. Prou ja amb la farsa del Sevilla i això del millor club del món per l'estadística que fan quatre borratxos com sempre explica el gran Ascaso. Un equip que perd amb el Mallorca i empata amb la Real a casa, no pot guanyar la lliga. Clar, i ja no parlem del Madrid. Afortunadament Calderon seguirà de president. Gràcies. Encara tardaran més en aixecar el cap.

BENEDICCIÓ

Ha tornat Eto'o. Tan de bo sigui el mateix d'abans. Però ara mateix està bastant lluny d'estar bé. A Pamplona, tot i jugar menys de 10 minuts, se'l va veure lent i baix de forma. Calia avançar tant la seva recuperació? Cal tardar 9 minuts entre l'escalfament a la banda i entrar al camp? Potser no ho sabia que havia d'entrar i per això no s'havia preparat? Cal que Ezquerro jugui 90 minuts? És més, cal que Ezquerro jugui?

MISSA D'ONZE

Escorta, on ets? Ja has tornat de vacances però veig que encara hi continues... Sacarina, recordes l'últim cop que vas escriure al blog? Fa tant de temps... No serà que fer tant esport t'està espatllant el cervell? Bruixa, abans de les teves vacances a Liverpool, podríem escriure algo? Alcalde, aconseguirem escriure aquesta setmana el dia que toca? Cansalder, una flor no fa estiu. Tindrem continuitat? Comando, crec que en aquestes dues setmanes sense futbol intersetmanal podríem trobar un foradet per fer una escapada a Perelada i recobrar tots plegats forces i inspiracions... Graffith sempre val la pena...

RACÓ ARLEQUINAT

Gran victòria tot i justa devant del Palamós per un gol a zero, marcat pel gran Ollés. Seguim en zona de play-off, com gairebé tota la temporada, i aquest diumenge tenim un gran duel contra un rival directe: el Gavà a les 12 del migdia. Com que el Barça juga per la tarda, diumenge al matí: tots a la Bòvila!!!

2007-01-31T00:55:00.000+01:00

A CAGAR, EDMILSON pel cansalader de Gràcia

Mira que és burro aquest tio. A Can Barça gairebé mai no es parla de la vida personal d’un jugador, si no és un cas flagrant com quan Kluivert rebentava els alcoholímetres o quan Romário s’adormia als entrenaments. Però aquesta setmana ha estat diferent, i no ho ha tret cap periodista indiscret, sinó el gran José Edmilson. Just ara que a Madrid encara tenen obert el debat sobre si el vestidor fa o no pudor d’alcohol, i després de guanyar un partit!, Edmilson va tenir l’ocurrència de recomanar públicament als seus companys que sortissin menys. Té collons que ho digui ell, que abans de començar a fer pena, ja fa molt de temps, també tancava locals a les 5 del matí com la resta dels seus compatriotes. Ah, però ara no: diumenge tot l’equip va estar a un nivell més que acceptable, mentre que el gran José pasturava pel mig del camp perdent més pilotes de les que tocava, més nerviós que un debutant. I llavors té una visió, i s’adona és que el problema és sortir. Ves a prendre pel sac. Si no s’ha recuperat de les lesions al genoll no és problema nostre, i tampoc dels seus companys, que mentre continuïn guanyant títols poden sortir tant com vulguin. I quan deixin de guanyar, ja els hostiarem nosaltres. Però ell que es dediqui a intentar semblar un futbolista, perquè quan ets titular en una posició i aconsegueixes que el nefast Motta t’arribi a discutir el lloc, és per plantejar-se la retirada. A banda del problema esportiu, greu i perllongat, aquest tio té problemes quan treu la llengua a passejar: estic segur que aquesta vegada haurà putejat el vestidor, però fa pocs dies en una entrevista radiofònica va insinuar que els homosexuals tenen un problema generat a la seva infància. No serà que no ha resolt encara els problemes amb la beguda... I Saviola? Doncs va tornar a marcar contra el Celta però en va fallar 2 més que els marco jo. Mereix la renovació i que li mantinguin el sou de mileurista. Au va!

MÉS BACARDI

Segur que la privilegiada secretaria tècnica del Barça té una estratègia magistral ordida a còpia d’hores de seguir els partits del propi equip enlloc d’interessar-se per descobrir alguna cosa en la resta d’equips del planeta. Però la meva exígua intel•ligència no encerta a veure el motiu pel qual es renova amb urgència Belletti, Gio i Sylvinho, quan han fet mèrits perquè els donin la baixa abans del 30-J. Segur que un dia veuré la llum. Mentrestant, m’assabento que no ens interessa Cristiano Ronaldo (Pilota d’Or en tres anys com a màxim) i flipo llegint que Sandro Rosell estava a Punta del Este seguint el sud-americà sots-20

L’ALMAX

A petició dels nombrosos comentaristes que tenim ara, menció especial per Chris Vernon, el ja mític autor de la cançó “Me gusta el baloncesto, no me gusta Pau”. És mític perquè despotrica de la monya de Sant Boi però sense dir cap mentida. Recorda que cobra 13 milions (cert), que plora (sempre s’està queixant), que al final de cada jugada amb contacte físic es toca la boca com si hi hagués de tenir sang, que a les segones parts no aporta res, etc... Tot veritat. I encara s’oblida que no va al rebot ni que el matin i que es dedica a acumular estadístiques per lluïment propi. Ho dic perquè no surti ningú a dir-me que ha fet 34 punts i no-sé-quants taps.

AFTER HOUR

Demano disculpes per la meva perllongada absència, provocada per un trasllat, una de les pitjors experiències que pot afrontar un ésser humà. Sobretot si quan has aconseguit endreçar quatre milions de caixes t’adones que els veïns de sobre són uns fills de puta que t’obliguen a dormir amb taps. Dit això, em sembla infame que un gandul com el bisbe gosi recriminar-me res perquè s’ha dignat a escriure tres articlets. Per cert, bruixa, que ara un servidor faci sovint de tertulià t’hauria de fer reflexionar: si ho faig jo, no deu ser tan difícil. I això que no viatjo tant com tu. Apa, prometo augmentar el nivell en pròximes edicions. Jo, com l’equip, també estic en la corva baixa de la temporada.

2007-01-30T00:26:00.000+01:00

HI HA ALGÚ MÉS AL BLOG?? ... pel petit bisbe arlequinat

Doncs res, que torni ja la Champions, perquè la lliga espanyola és una farsa. Que l'Espanyol li foti tres al Barça; el Barça tres al Nàstic i el Nàstic quatre a l'Espanyol et demostra que aquesta lliga és una merda. I no em vingueu amb l'escusa barata de que aquesta és la grandesa del futbol, o que això et demostra lo complicada que és la lliga. No. Això et demostra que el nivell és molt dolent. I que un equip a mig gas com el Barça va líder perquè no hi ha ningú que el pugui seguir. El Sevilla va segon, però amb la cinquena posada i treient el màxim de forces; el Madrid, fent una de les pitjors temporades de la seva història, amb una imatge lamentable, i renovant la plantilla a mitja temporada, tan sols està a quatre punts del líder. No m'estranya que al Barça li falti motivació, si aquesta lliga saben que la guanyaran amb la gorra.

Una altra història és la Champions. Ara ve la hora de la veritat. (A veure si és veritat que Platini redueix els equips de la Champions, perquè la primera fase és una mica xurro, amb alguns equips que no tenen ni nivell de UEFA). Amb el Liverpool el Barça tornarà a apretar l'accelarador. Saben que van justos de forces i no volen desgastar-les amb la lligueta aquesta de les estrelles.

La victòria del Celta. Aquesta setmana s'ha demostrat un cop més la professionalitat de la premsa que fa Barça, i la sotmisió de la premsa de Madrid. El Madrid va malament i té problemes extraesportius? Hem de desviar l'atenció: ataquem al Barça. Un clar exemple és la portada del Marca de dilluns o el resum que van fer al plus del partit del Barça carregant del penal inexistent. O ja no parlem d'Antena 3. I ara que ve la Copa del Rei, recordem el que va passar l'any passat. El Barça perd 4 a 2 a Saragossa a l'anada i li cauen pals a Rijkaard per donar descans a Puyol, posar a Jorquera i el critiquen per tirar la Copa, quan al Camp Nou, amb un 2-0 el Barça passava l'eliminatòria. La següent ronda, el Madrid perd 6 a 1 a la Romareda i enlloc de caure-li pals, apel·len l'esperit Juanito i a per la remontada. I s'ho creuen de tal manera que estan a punt de passar a la final amb un 4 a 0 al Bernabeu. La premsa del Madrid escriu al dictat del seu club, i la del Barça, tot i que a vegades ho sembli, no arriben a aquests extrems.

BENEDICCIÓ

Un cop els periodistes vem pringar amb les valles, la primera zona mixta post partit es va saldar així: van sortir tots els jugadors menys Deco i Saviola, que sortien dilluns; Zambrotta que anava al Canal Barça; Ronaldinho que ja havia sortir divendres i... Puyol!! El gran capità va ser l'únic que no va donar la cara sense motiu... Potser és conscient dels lamentables partits que està fent i no sabria què dir...

MISSA D'ONZE

Xavalets, què us passa? Veig que l'alcalde ha escrit. Per tant, a part de tirar els trastos a la bruixa, també fa alguna cosa més... Però sacarina, a part de fer-te el pilotes amb el jefe quan ve al camp nou a gravar algun gladiador, podríem participar al blog? El mateix dic cansalder, perquè l'escusa del trasllat ja no cola... I a l'escorta, un cop a tornat de les seves vacancetes, ja pot tornar a passar a l'acció...

RACÓ ARLEQUINAT

Trista derrota contra la Rapitenca. Aquest diumenge ho pagarem amb una golejada al Palamós. Llàstima que em perdré el partit. Estaré a Pamplona passant fred, espero que després d'una gran nit que començarà al bar Casino, a la plaça del Castillo i acabarà a Marengo... Si no em deixen tirats un cop més els meus companys de viatge que últimament demostren el seu poc esperit nocturn anant a dormir a primera hora com va passar a Sevilla...

2007-01-30T00:04:00.000+01:00

VAYA, VAYA, AQUI SI HAY VALLA... Pel futur alcalde de Laxe

En primer lloc, perdoneu el meu silenci de les darreres setmanes, ja que he volgut escriure en diverses ocasions, però la manca d'inspiració ha pogut en mi en la majoria de casos i en d'altres he optat per el silenci davant segons quins temes.
El tema estrella ara és la darrera mesura que han pres els jugadors del Barça per aillarse cada cop més dels periodistes. Em sembla lamentable el fet de parlar amb un futbolista a crits, amb una tanca pel mig, la veritat és que ets sents com un autèntic idiota. Però aquesta polèmica ens ha servit per comprovar, una vegada més, que el gremi de periodistes no funciona com colectiu, cadascú pensa en els seus interessos i treballem cada dia rodejat d'egoistes.
Em va fer molta gràcia la reacció gairebé radical de la majoria el primer dia, tots voliem cremar el Camp Nou, tots voliem fer un plante, liarla, se li van fer nou preguntes a Xavi sobre les tanques en roda de premsa. Només ens va faltar cremar contenidors i muntar barricades a la sortida del parking. Al dia seguent la cosa es va reduir, només dues preguntes a Rijkaard. I ara sembla que ja no ens interessa el tema. Es poden comptar amb els dits d'una mà els que s'han preocupat de parlar amb els capitans per mirar de solucionar el tema i per poder treballar millor a partir d'ara. La resta només volien muntar el pollo el primer dia, liarla a la sala de premsa i sentirse protagonistes per un dia. Si no ja m'explicareu com s'entèn la reacció del primer dia i el passotisme d'ara, quan els jugadors passen cada dia per davant nostre i no els hi diem res. I l'argument de que li vem preguntar a Xavi perquè és capità em sembla molt bé, però va sortir Ronaldinho, que és el segon capità i tots els que atacaven a Xavi no van dir res. Què passa, que amb Xavi si ens atrevim i amb Ronaldinho no?
Que quedi clar que estic en contra de la instalació de les tanques i espero que les treguin i podem treballar amb les màximes facilitats possibles, però després de veure el comportament de segons qui, si fos futbolista jo també posaria una tanca pel mig...

SWEET HOME PERALADA
En cada roda de premsa que es fa al Camp Nou sonen un mínim de 1o telèfons mòbils, en alguns casos sempre dels mateixos. Tan dificil és deixarlos en silenci? El que em preocupa és si aquesta gent que cada dia deixa que li soni el mòbil no el posa en silenci perquè no saben que existeix aquesta opció o perquè no saben com es fa?

CIUTAT BADIA
El sustitut del 'pelirrojo al que le sudaba el bigote' ja està alliçonat i d'aqui poc ja debutarà a les tasques informatives del primer equip, coincidint amb l'aparició de la nova web del Barça. Ha tingut sort de no debutar el dia de la tanca. Seguirem informant.

ON ETS BECARI?
Vas fer una entrada aqui en plan campió, parlant de mi, de Xavi, de Gabri i en el moment en el que et demanem que t'identifiquis et vas tornar més suau que el 'osito' de Mimosín. Dius que et dius Gerard, que vas ser becari de Rac1 i que ara ho ets de l'Avui. No sé perquè, però em costa de creure. Tens tota la pinta de ser un company de professió que ens critiques que parlem amb pseudònim i tu fas el mateix. És curiós, perquè ja no apareixes per aqui des que et vem demanar que t'identifiquessis...

2007-01-23T01:22:00.000+01:00

COM M’AGRADA FER BARÇA... per la bruixa d’or

Després de la penúltima mesura presa pel bé de la bombolla blaugrana, veig que ningú no pren la responsabilitat i, per tant, hauré de trencar el meu silenci per informar de la darrera novetat relació premsa-jugadors. Com sempre que hi ha novetat, el gremi de periodistes, no cal ni dir-ho, en resulta beneficiat.

Després de setmanes d’estudi per part d’especialistes en la matèria, al vestidor de can Barça s’ha descobert que el motiu del mal moment de joc de l’equip ve provocat pel “caminet”. (Així m’ha informat aquest matí sacarina, perquè no hi he pogut ser present).

El caminet, per als que no estigueu al cas, és aquell espai d’uns 20 metres que va des de la porta del camp de la masia fins la porta d’accés al Camp Nou. Són 20 metres on --per un instant-- circulen lliurement els jugadors i comparteixen espai amb alguns nens que poden aprofitar per fer-se fotos i signar autògrafs i on alguns periodistes intenten fer el que ja no poden fer a la zona de la llotja (aquella va ser l’avantpenúltima però la vam passar per alt), és a dir, treballar.

Aquests 20 metres es poden fer a bon ritme en 5 segons però si pel camí et trobes (oh, mala sort) a un periodista, per inèrcia ralentitzes la marxa --que no vol dir que t’aturis-- i acabes trigant 12 segons aproximadament. El cas és que aquell caminet, on un pot anar pensant què farà la resta del dia ara que ja ha acabat la dura jornada laboral, es pot convertir en interminable. De fet, des dels serveis mèdics asseguren que s’ha vist algun cas de sobrecàrrega de bessons. 12 segons!!! És que no teniu perdó. Però és que no és només el desgast físic ni temporal, és que a més els periodistes venen amb preguntes difícils, de l’estil “Com estàs? Et fa mal? Recordes que hem quedat avui? Creus que podràs jugar el partit?” Clar, imagina’t que físicament estàs esgotat després d’1 hora i 15 minuts jugant amb la piloteta, imagina’t que avui no saps si la migdiada serà de 30 minuts o d’1 hora i et venen a fer aquestes preguntes. Bé, ja ho diu Calderón, a vosaltres us pot semblar fàcil però no oblideu que ells no tenen formació... i ho dic, com Calderón, des del respecte i des del bon sentit de l’expressió.

Davant d’això, nosaltres, un gremi que demostra una capacitat d’adaptació exemplar per qualsevol patronal, ens sacrifiquem i renunciem a aquells 20 metres. Tot sigui pel bé de l’equip perquè recordem que ells mai falten als seus compromisos. I aniré més enllà, no ens cal aquell passadís per res, perquè si tu has quedat amb un jugador, des de quan et cal confirmar-ho? No us fieu de la paraula d’un home? Us ha fallat alguna vegada un jugador? Au va, no m’ho crec.

En fi, que si us ha quedat algun dubte sobre aquesta nova mesura --presa pel bé de tots-- no us preocupeu, diumenge hi ha partit a l’estadi i com sempre, podreu parlar amb els 14 homes que hagin jugat.

Per una vegada exonero de tota responsabilitat a ciutat badia i al club, que fa el que pot, quan els jugadors diuen que no volen un passadís, els hi concedim, i si volen que els hi portin les putes al vestidor, perquè no? Són peticions raonables. Són els cracks, el centre de l’espectacle, o és que potser trobeu alguna cosa més interessant a fer un diumenge a la tarda que desplaçar-vos des dels vostres pobles fins a l’estadi i poder veure “allò” que els gladiadors ens van oferir ahir. Espectacle del bo, sí senyor. Després d’allò, era el moment per prendre mesures, i les han pres. Són hàbils, són llestos, són els jugadors.

POCIONS I BEURATGES DIVERSOS

Bisbe, em sap greu informar-te que no puc ser teva perquè no sóc cap objecte. Sí, ara que tots hem descobert que estic buenorra, entenc que això t’hagi pogut crear alguna confusió, però ser buenorra no té perquè ser sinònim de dona objecte. Com podeu comprovar, porto bé la meva nova condició i no m’ho he cregut gens...

COP D’ESCOMBRA

Fa dies que el cansalader no us agafa el telèfon? Observeu que ja no pot quedar per dinar ni per sopar? Sento ser jo qui, des de la meva suprema bondat, us hagi de treure la bena dels ulls. Tot són excuses per defugir dels companys de comando (defugir de vosaltres, entre ell i jo prou tenim de veure’ns la cara cada dia com perquè després tingui cap interès per sentir-li la veu, si més no jo, ell ja sabeu que té certa tensió no resolta...).

Ell us dirà que té el paleta a casa, però no us deixeu enganyar, forma part de la seva tàctica per distanciar-se poc a poc del poble ras. “Per què?” us preguntareu, la resposta és ben senzilla: ara ja és TERTULIÀ. Sí, no us podeu ni imaginar com en va, de sobradet. La seva aspiració més gran en aquesta vida era compartir taula opinativa amb C. Pérez de Rozas, ara ja ho té. Felicitats, cansalader. No et preocupis, no cal que ens saludis, em veig capacitada per fer veure que no ens coneixem.

2007-01-22T02:39:00.000+01:00

A SEVILLA TROBAREM ALGO OBERT pel petit bisbe arlequinat

Tot i el dolor constant que pateixo en la lesió a la part costal de la meva cintura, aprofito una estona de tranquilitat per poder escriure en aquest blog. Efectivament, els metges m'han recomanat repòs absolut i m'han receptat una sèrie de medicaments que si de cas començaré a pendre demà, perquè en cap de setmana és perillós; per allò de barrejar pastilles i alcohol. El doctor em va pronosticar quatre setmanes de baixa, però amb la poca bondad que faig, la lesió té indicis d'allargar-se. Què hi farem...

Ja estic a casa després d'haver assistit aquesta tarda, potser, al pitjor partit que li he vist al Barça en molts anys. Tot sigui dit de pas el rival tampoc acompanyava. Si algú li quedava algun dubte de si el Nàstic baixaria o no, crec que avui ha quedat demostrat que aquests de Tarragona patirien per salvar-se a Segona Divisió. Vaya banda!! I sincerament, no em fan gens de pena. A segona que és on els toca estar.
Però centrant-nos amb el Barça, Houston tenim un problema. D'acord que el Barça és campió d'hivern, líder i té un partit menys; però tampoc caldria avorrir les cabres del camp nou. Partit per adormir-se. Els cracks han d'haver jugat molt malament, si un dels jugadors més destacats ha estat Oleguer. Ronaldinho, insisteixo, venem-lo ja, abans no l'haguem de regalar; perquè a aquest pas, no el voldrà ningú. Deco estaria bé que entrenés de tant en tant i agafés la forma. Márquez no ha jugat perquè no s'aguanta físicament, la Heidi aquesta l'esgota. Sort en tenim del gran Saviola que demostra (quan el deixen) perquè és el devanter titular d'una selecció tan important com l'argentina. El Barça guanyarà la lliga, amb la gorra; però que no em diguin que aquesta és la millor lliga del món perquè és una merda: avui només 9 gols en 10 partits.

Per cert, tot i que l'alcalde està content perquè se li gira feina, és una llàstima que ens hagi tornat a tocar el Saragossa a la Copa del Rei. És d'aquells desplaçaments que no m'agraden gens: s'ha de fer en cotxe, farà molt fred a la Romareda, i si de cas, és un camp on els catalans no som gaire benvinguts. Confiem en passar l'eliminatòria i tenir millor sort en l'aparellament (i per tant en el desplaçament) en els quarts de final.

Lo del Madrid és molt gran. Estan en crisis, tenen un president que és pitjor que Gaspart, Reina i Traiter junts, juguen amb quatre canyes perquè descarten a Beckham i a Ronaldo... però resulta que tenen els mateixos punts que el Barça. El Capello aquest té una llet que no se l'acaba, i no sé com s'ho fa, però va guanyant els partidets... A veure si el Barça agafa una bona ratxa de victòries, si el Bayern de Munich fa la seva feina, i se'ls acaben les ilusions als merengues...

Tema pericos. Es pot tenir més sort, o un arbitratge més favorable en un partit, com han tingut avui a Corunya? Encara hi ha pericos que es queixen perquè no els vaig felicitar per la victòria al derbi contra el Barça, alegant que ells sí que ho van fer quan el Barça va guanyar la copa d'Europa. Amics pericos, el dia que guanyeu la copa d'Europa ja us felicitaré, però de moment heu guanyat tres punts de merda en un simple partit de lliga que us aniran molt bé per la salvació!!

MISSA D'ONZE

Algun membre del comando podria escriure al blog? El cansalder deu tenir l'escusa de la mudança. La bruixa, deu estar ocupada fent budú perquè l'inalàmbric titular torni a tenir qualsevol tipus de molèsties i ella pugui tornar a viatjar. El sacarina escriu quatre línees, i ja es pensa que compta com a post. L'alcalde insisteix en que no està inspirat, mentre que l'escorta disfruta, un cop més, d'unes immerescudes vacances pel centre d'Europa...
De veritat, no costa tant... Tot és qüestió de posar-s'hi. No serà que estem més pendents de cantar als karaokes per les nits?

BENEDICCIÓ

Alcalde, la bruixa és meva. Ella encara no ho sap però està enamorada de mi. Els teus esforços són inútils, perquè a l'hora de la veritat passes d'ella i vas amb qualsevol dels altres temes que mous. Abandona aquesta lluita, no val la pena...

RACÓ ARLEQUINAT

Impressionant victòria per 5 a 1 contra el Castelldefels. Ara estem segons a un punt del líder, el Reus. Diumenge vinent, anem al desplaçament més llunyà de la temporada. A les dotze del migdia juguem a Sant Carles contra la Rapitenca. Hi anirem, i tornarem a temps pel Barça - Celta a les deu de la nit. Estem imparables!!!

2007-01-19T19:58:00.000+01:00

COMUNICAT MÈDIC

PETIT BISBE ARLEQUINAT

El jugador s'ha hagut de retirar abans d'hora de l'entrenament per unes molèsties dorsals. Les proves mèdiques indiquen que té un trencament fibrilar a la zona abdominal (per cert, ha hagut d'anar amb la mama al metge). Ha d'estar 4 setmanes de repós absolut sense esport, sexe ni alcohol. A aquesta hora, les vuit del vespre, els lectors del rajarxrajar l'han vist per Matadepera.

SERVEIS MÈDICS. FC RAJARXRAJAR.
*aquesta informació es fa pública amb el consentiment del jugador.

2007-01-14T23:33:00.000+01:00

ELS DIMARTS A VITÒRIA ES PODEN COMPLICAR... pel petit bisbe arlequinat

Primer de tot, deixeu-me que em confessi com l'autor dels canvis de color que ha viscut el blog els últims dies. Veient les discrepàncies surgides arrel del meravellós color ocre que havia triat, ara m'he decantat pel blau, tot esperant nous comentaris al respecte. El que està clar és que no tornarem al negre, bàsicament per les dificultats que aquest color oferia a l'hora de llegir els posts (o almenys això vam decidir al sopar... potser després de molt provar ens adonem que el negre era el millor...)

Bé, sigui com sigui, escric tot mirant el resum dels diferents partits de la jornada en un cap de setmana negre pel que fa als meus interessos futbolístics. Ara mateix, el més greu (a part del Sabadell, que en parlaré més endavant...) és la derrota, un cop més, de la Reial Societat. Se'ns en va Vataplan... La millor discoteca d'Espanya té molts números de baixar a Segona. La vida és dura, però un revés d'aquests, si finalment es fa realitat, costarà d'acceptar. Afortunadament baixarà el Nàstic, que no ens aporta res a la primera divisió, i entre Betis, Llevant o Mallorca (evidentment em nego a pensar que pugui baixar l'Atlètic de Bilbao), potser em quedo amb el Llevant, ja que amb un desplaçament a València per temporada n'hi ha prou.

Les alegries però, les trobem a la Segona Divisió. El lideratge del Valladolid ens convida a pensar que la propera temporada recuperarem una de les millors places d'Espanya, amb grans restaurants i gran festa, (què hem de dir de Tintin!! Gran local!!); el Murcia, (que si no pugés tampoc passa res, però a primera no molesta); Almeria, (el sur sempre és agrait); i atenció el que hi ha a la recamarà: Salamanca (gran ciutat universitària, i es menja de collons); i tot i que se m'enfadi l'alcalde, què important seria recuperar Astúries, i que pugés l'Sporting de Gijon.

Fora de les meves preferències d'ascensos i descensos depenent de l'oferta nocturna, parlaré breument del derbi de dissabte veient que un any més els pericos per desgràcia es quedaran a primera. A mi en el fons l'Espanyol no em cau malament, (a més he de reconéixer que em vaig abraçar repetides vegades amb Dani Sanchez Llibre després del partit a la zona mixta demostrant que sóc més fals que un duro sevillano, i reconeixent que el berberetxero em cau molt bé). El que realment no soporto són els pericos! I tampoc aguanto els periodistes pericos. Aquests sí que són un clan i un lobby perillós. Jo puc entendre el que vaig veure a París, després del gol de Belletti: periodistes del Barça abraçant-se. Jo em vaig abraçar a Sant Dennis amb bastants companys. Però escolta, acabàvem de guanyar la Champions!! Després de molts anys de menjar merda amb Gaspart, Reina i companyia, tornàvem a aixecar la copa de les orelles (encara que Puyol l'aixequés del revés). Però el que vam viure anit a Montjuic és patètic: abraçant-se, emocionats, alguns gairebé plorant... perquè havien guanyat al Barça!! En un puto partit de lliga!! Ei, que només són tres punts!!! Lo de ser periodista perico deu ser una religió. Són més de l'Espanyol que l'escut. Lamentable. Serà difícil aquest any, però que baixin a Segona el més aviat possible!!!

MISSA D'ONZE

Lo de dimarts serà patètic. A les nou de la nit Barça - Alavés al Camp Nou. Quina mandra!! I diumenge Barça - Nàstic. Amb el sobrat de Paco Flores i companyia. Comença a ser preocupant quan en els dies que juguem a casa: també em sobra el partit!!
Per cert, lo de Vitòria va ser molt divertit!! L'escorta va agafar el telèfon com sempre, l'alcalde també, tot i que la trucada va ser d'hora. La bruixa va estar pletòrica, amb els seus absoluts curtets, però el Sacarina un cop més va tornar a fallar. Mòbil apagat. Diria que li vam deixar algun missatge...

BENEDICCIÓ

Sembla que s'està obrint un debat entorn a Saviola. De fet l'altre dia al vestidor del partit de premsa, alguns ja ens acusen als saviolistes de fer campanya perquè renovi. Senyors, Saviola ara mateix és un dels millors jugadors del Barça. És una llàstima que no jugui per raons extraesportives i haguem d'aguantar la toia d'Ezquerro. I de moment, marca més que el bacallà islandès. Saviola titular ja!!

RACÓ ARLEQUINAT

Avui he anat a Mataró amb l'Escorta i hem vist com ens voltejaven un marcador que se'ns havia posat a favor i hem perdut 2 a 1. Un petit pas enrera en el nostre camí cap a l'ascens. Ara som tercers, però encara estem en play-off. No passa res, queda molta lliga i seguim a dalt. Cert que hem jugat malament, però seguim confiant en que aquest any pugem!!

2007-01-12T17:21:00.000+01:00

Golejada als pericos

La premsa culé ha golejat a la premsa perica al tradicional partit previ al derbi. L'equip blaugrana ha guanyat per 2 gols a 8 a la ciutat esportiva de Sant Adrià en una nova demostració de la superioritat inqüestionable i permanent dels barcelonistes. A més, algunes fonts indiquen que hi ha cert malestar entre l'equip perico i que hi podria haver destitució del tècnic.

2007-01-09T15:37:00.000+01:00

EL MEU PETIT FEIXISTA. Per l'Escorta de la campiona.

Una de les conclusions del sopar de rajarxrajar, petit conclave de rajadors, vetat a mamadors de polles, és que tinc un petit feixista a dins. El cansalader va comentar-ho, i té part de raó. El meu petit feixista necessita treure el cap de tant en tant per evitar que passi massa temps amagat, i acabi fent un cop d’estat i esdevingui un feixista de veritat com el cuñado.

Ara, tots tenim un petit feixista a dins. És aquella veu que per molt progre que siguis, per moltes americanes de pana estil Felipe González o anys de militància a manifestacions No a la guerra, et sorprèn quan portes unes copes de més, i fas la broma negra de torn, la crítica més rància, o el comentari que demostra que no sempre paeixes bé tots els canvis que et passen al voltant. Si, millor acceptar que tinc el meu punt intolerant, que particularment es centra en els guiris fashion del nord d’Europa que venen a viure a Barcelona amb ulleres de sol tant grans com teles de pantalla de plasma pla, que visiten els garitus del Born i el raval, van al Sònar i canten aquella estúpida cançó de «I’m from Barcelona». Fills de puta, a treballar, ganduls. Haurien de pagar el triple d’impostos que un senegalès o un català per viure aquí.

El sopar va servir per més coses, a part del breu retorn de la campiona, com descobrir amb satisfacció que la bruixa és com el bon vi, i cada any està més bona, tot i que xarnegueji. Eso é un cuerpo y no la guardia civil!. No entenc perquè Bigas Luna no la va trucar per fer de Juani. Li tunejem la moto i llestos. Total, la paia aquesta de la foto, la Juani original, tampoc és res de l'altre món. A la zona de premsa de Can Barça seria ignorada pels jugadors. Utilitza el recurs de les nenes de 15 anys d'ensenyar tanga, unn truc, gastadíssim. A més, la Juani aquesta porta una cosa a la mà esquerre que em fa pensar que no sigui becaria de RAC1, on ultimament tothom té problemes fisics similars. Es deuen fer masses palles. No seria mala idea però, buscar lloc a la Juani aquesta de la foto en algun mitja de comunicació. Que tal a la Ràdio del mestre per llegir missatges i mails enlloc de la Coia?

Avui per cert, amb la ressaca de torn, el destí m’ha portat a una roda de premsa que res tenia a veure amb esports, i he descobert que poden fer molta ràbia aquelles periodistes que fan preguntes més llargues que els qui presenten l’acte...deu..a can Barça tenim desenes de periodistes que no obren la boca, i a altres llocs l’obren massa.

MOSKOVSKAYA. Des de aquí mostro el meu respecte per la gent que fa periodisme esportiu a Gasteiz. La roda de premsa amb Piterman d’ahir va ser deliciosa. Periodistes amb un parell d’ous, que planten cara. Que gran un paio dient-li a Piterman que «en mi empresa si alguien hiciera una gestion como la suya lo echarian».

PD: «Albert Camus decia que el éxito es fácil de obtener, erpo que lo difícil es merecerlo». Mascaró, a la contra de l’Sport. Quanta raó, si ho apliquem al món de la premsa, al seu diari, i fins i tot a la seva contra.

PD2: Ascaso, elevat als altars pel seu exercici de rajamenta. La veritat és que algú hauria de dir a Costa que tenir un paio que es dedica a escanejar fotos seves amb el Photoshop fa una mica de por. Així es comença, i acaben esperant a Costa a la porta de casa seva cridant-li.."Amigos, crei que eramos amigos!!!!", amb una retallada amagada a dins d'aquests texans que es cauen i ensenyen un pam de gallumbus". O com la Colometa de la Plaça del Diamant, gravant el nom de Costa, Baste, Gracia i qui toqui, amb un ganivet a la porta de la ràdio...quan frek hi ha pel món.

2007-01-06T19:38:00.000+01:00

Dijous Surto... pel Sacarina.

Posa’t en situació. Per un moment entres a la pell d’un pobre nen de Tàrrega amb una greu malaltia (per sort, curable). La teva família pateix perquè la recuperació serà llarga. A tu et fa mal tot i no et pots moure del llit perquè estàs connectat a 15 màquines diferents. I, pam!, de cop i volta s’obre la porta, entra un tio envoltat de fotògrafs i càmeres de TV i et dóna un regal. És Marc Torrejón, jugador de l’Espanyol, tu ets a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida i quan marxen els fotògrafs tens la Caravana de la Barbie entre les mans. Una ajuda inestimable.

Ara ets una dona d’un poblat de merda a Mauritània. Estàs de pols fins als ovaris. T’ha atropellat el camió d’un megapijo suïs que no sap en què gastar la pasta i es tira a l’aventura al Dakar sense ni tenir carnet de cotxe. Estàs agonitzant però et dius a tu mateixa que tot plegat valdrà la pena perquè el rally ha publicitat una fundació solidària que entregarà medicaments i instrumental mèdic als hospitals propers. Llàstima que l’hospital més proper sigui a dues hores de camí, a peu.

I si ets un dels fills d’aquesta dona? Has perdut la mare però ets afortunat. Un dels fotògrafs de la premsa ibèrica desplaçat al rally immortalitza el moment en què plores a la mama morta vestit amb una samarreta del Barça. Tu mateix has cosit la samarreta i l’has tret d’estranquis d’una fàbrica que hi ha al poblat . Això et donarà el passaport a una llotja llunyana.

Tal com està la cosa, no ets ningú en aquest mon global si no ets solidari.

Tallat sense sucre

Bisbe, no hi toques. Vendre a Ronaldinho ens faria tornar 5 anys enrera. Molt bé, ha fet tard. I què? Et recordo que ens va classificar per als vuitens de la Champions?. Dit això, també se’l pot criticar. Es cert que és el megacrack i que viu en una dimensió paralel.la a la resta de mortals. Però també és veritat que ens hem fet un fart de dir que l’èxit del Barça aquests anys ha estat que l’equip, entès com a col.lectiu, ha funcionat en un bon ambient. I el que em fa por és que l’episodi d’aquests dies posi en perill aquest ambient.

Gintonic de Bombay

Estimats reis mags d’orient. Sé que vaig tard però si encara us queda alguna cosa, podeu portar-li a la bruixa un àlbum per posar-hi les fotos que no li agrada que li facin de nit. Al Bisbe, un rellotge-alarma que l’avisi que cada dimarts té una cita amb el rajarxrajar. A l’alcalde un comandament a distància. Fa massa temps que només veu Btv. Una pròtesi per evitar que el CaRnsalader es mossegui la llengua i s’envereni a si mateix. I una beca d’un any perquè l’Escorta treballi a Televisa, al DF.

2007-01-06T04:31:00.000+01:00

VOL AMB RETRAS. Per l'Escorta de la Campiona
Enlloc d'esperar els reis, escric amb certa borratxera de matinada. Una costum que més d'un fa de dia a alguns diaris. Perquè vinga, tots a posar el dit a la ferida. La gran notícia del segle: Ronaldinho i Deco arriben tard!!. Nomes faltaven els «ja lo avanzamos», tot i que més d’un ja ha dit que «jo ja ho sabia, que passaria, que arribarien tard». Si, cert. Molts ho sabien. Jo no. Però a part de que tant s’em en fot si arriben tard, jo penso que aquests dos poden permetre’s aquest luxe. S’ho han guanyat, són cracks. I els cracks fan gran el futbol.
Quan Ronaldinho es mori d’aquí unes dècades amb una dentadura postissa sobre els seus dents de castor, quan Daisy plori sobre el taüt del seu germà arruïnada perquè no van invertir bé els diners, el recordarem. Recordarem els seus gols, les seves mariconades amb la pilota i que fotia concerts amb una màscara al Bikini, que follava molt, que arribava tard, que es columpiava i feia el que li sortia del seu llarg membre viril. A qui recordarem més?. A l’aplicat Puyol o a Ronaldinho?. A qui es recorda més, a Foulkes o a George Best?. A Cucciuffo o a aMaradona?. A Gonzalvo III o a Kubala?..A Pepe o a Pelé?. Són genis, i punt. Viuen en una galàxia pròpia i mentre juguin bé que fotin el que vulguin, com Romario. Com Hristo. A final de temporada ja farem un balanç. A part de que si se l’ha de vendre perquè arriba tard...no seria millor vendre a Eto’o?.
Aprofitant que ara tenim nous lectors, molts d’ells provinents del Banyeres blogg, citaré a Banyeres, the man. Molts cops -més molts que pocs- no estic d’acord amb ell, però l’altre dia parlava d’una injustícia: que els votants de l’elecció del millor onze en l’història del Farsa, al Mundo depresivo, no voten per Kubala. Mira, estic d’acord. Un dia vaig dedicar-me a preguntar a tot de cules si sabien qui era el màxim golejador en l’història del club. Aquí no es respecta ni el passat, ni el present. Ara tots maten a Ronaldinho per un dia de retard, i d’aquí 50 anys els nens no el recordaran massa, tot i que les imatges de televisió potser eviten que tingui la fi de Lazli Kubala.
Per cert, molts dels que rajen dels dos jugadors que han arribat tard són els mateixos que riuen les gracietes de companys de feina que també arriben tard a la feina, a les rodes de premsa, als entrenaments...jejeje, jijiji,,jujujuju. Oi que la majoria de nosaltres acceptem que si algú fa bé la feina no cal que passi molta estona a la redacció? Ales ràdios, als diaris?..Oi que no cal fer les hores que diu el nostre contracte si es fa bé la feina?. Un dia curres 4 hores, l’altre 12. Doncs amb el Gaucho, el mateix. Alguns han de treballar 15 hores i no poden passar de ser Motta, i el Gaucho se la toca i ens els partits important sol aparèixer. Que foti el que vulgui -sempre amb cert limit-, que per fer altres coses ja hi ha Puyol, disposat a entrenar tota la setmana per la resta de l’equip... i als mitjans de comunicació, hi han els becaris i els pilotes dels caps.
MOSKOVSKAYA. Per cert, lamentable l’història de Leo Miyagata, Un nen es fot a plorar, i vinga, ja tenim tema. La de nes que ploren per Esplugues i Santa Eulalia i com no hi ha foto, res de res. El club que va incautar la trompeta de Ferran Astrada i no canviava de cadira a un soci amb síndrome de down perquè un familiar el cuides si pagarà el bitllet de la família «humor amarillo»...
PD: Entre els nous lectors tenim alguns dels típics il·luminats que tiren del tòpic: «que fàcil es criticar els altres i no rajar d’un mateix». Crec que ha quedat ben clar que a un blogg que és diu rajarxrajar, rajem del que volem, de qui volem i com volem. I qui vulgui mamar polles als seus caps, o fer-se passar per caps, que s'en vagi al bar, a pendre més copes...

2007-01-05T19:23:00.000+01:00

CARTA ALS REIS MAGS per la bruixa d'or

Benvolguts reis mags,

Com que aquest any m'he portat molt bé, us envio via mail el que vull que regaleu a mi i a tots els meus amiguets:

-a Deco i a Ronaldinho, un codi de règim intern que es veu que l'han perdut

-A Rikjaard aquest any no li portis maria que s'ha portat molt malament, ha estat massa “vacilón” (fanfarró segons el català més ortodoxe)

-a Laporta, un parlament en miniatura per jugar a fer visites institucionals

-al departament de comunicació del Barça, vull que els hi porteu grans dosis de pau i tranquilitat que els facin afrontar de manera diferent les zones mixtes post partits

-als posapinganillos, quatre punyals que se'ls hi han acabat

-als meus companys d'empresa, carbó perquè m'han nomenat vivi de l'any de manera del tot injusta

-al comando peralada, ja sabeu, com cada any, litres d'alcohol. Aquests amb això ja són feliços

-i per mi, un detallet de no res, un any sabàtic amb totes les despeses pagades. Si pot ser, m'agradaria que em teletransportèssiu a una illa paradisíaca on no sabessin de l'existència d'un esport anomenat futbol. Prometo portar-me bé i no superar les 4 caipirinhes diàries... Per cert, vull un teletransport com déu mana, res d'imitacions. Em consta que hi ha un mestre que va venent un mètode anomenat BNI. Aquell no el vull. Es veu que et fa veure que hi ets però que en realitat tu continues a Barcelona. Res! Jo vull un viatge de veritat!

Gràcies, reis mags. Com sempre, trobareu un xupito de vodka i uns cacauets a la porta de casa meva.

2007-01-04T17:41:00.000+01:00

ELS DIMARTS SEMPRE TROBES ALGO OBERT... I ELS DIMECRES... I ELS DIJOUS... pel petit bisbe arlequinat

Ja sé que no m'heu trobat gaire a faltar, però ja he tornat!! Després d'unes setmanes en que el meu germà m'havia agafat prestat el meu ordinador, i que jo a la redacció, si de cas, no m'hi passo gaires hores; torno a la normalitat, a tenir internet i ordinador a casa, i per tant torno a honrar aquest blog amb els meus comentaris...
Hem de vendre Ronaldinho ja! Em direu oportunista i em sap greu dir-ho, perquè en el fons el xavalet em cau bé, però aquest tio ja ha entrat en la fase de pendre el pèl i per tant és moment de vendre'l i treure'n algun caleró. El curiós del cas, i sense que serveixi de precedent, és que és el mateix que va escriure ara fa uns dies el penós perruquer Pons en una revista cutre-gratuita que em va arribar a casa l'altre dia. D'acord que Ronaldinho ven molt, i fa molts gols, i assistències i el que vulgueu; però, com tots els brasilers, tres anys bons i després a viure del "cuento". Total, ens ha durat més que Ronaldo i Romario, per tant ja n'hem tret prou profit. I ens ha fet guanyar una Champions, cosa que els altres dos no ho van fer. Però si de cas, li podriem vendre a l'amic Abramovic, i que es diverteixi a la Premier amb el futbol totxo que fan a aquell país de merda.
I amb els calers de la venda de Ronaldinho, comprem un parell de jugadors amb prestigi, joves i que no hagin guanyat cap títol, com Cristiano Ronaldo. Crec que l'hem de fitxar. M'encanta aquest jugador. I pot jugar per la dreta i per l'esquerra.
I renovem a Eto'o!! Que almenys no arriba tard i marca gols, i el que és més important, fot rabiar als merengues.

Per cert, molts ja sabeu el meu odi per aquest país asquerós que és Anglaterra. Sembla que el destí em persegueix, perquè les maleïdes boles calentes de la Champions han fet que al març hi haguem de tornar. País de reprimits. inútils, desgraciats, torracollons... Cada any hi anem com a mínim un parell de vegades... Suposo que no haureu oblidat el que vam trigar en torna de Londres després del partit del Chelsea per culpa de les "desmesurades" mesures de seguretat en que tots vam haver de descalçar-nos per passar els controls i després vam estar més d'una hora dins l'avió fins que no es va enlairar. Sort que l'amic Lozano ens va amenitzar l'espera (Alfredo, fes-lo viatjar a Liverpool!!!!). I ja no parlem del canvi de moneda, de lo car que és el país, (que els que anem a dietes hi perdem calers, no com a Sofia); de lo malament que parlen l'anglès (no se'ls entén! Parlen amb la polla a la boca!!); i sobretot de lo malament que es treballa!! O no recordem la lamentable sala de premsa d'Stamford Bridge? Els pupitres estrets i lamentables del mateix camp (i si no, que li preguntin al mestre, que des de llavors viatja una productora...).
L'únic apunt positiu que li trobo a viatjar a Anfield i al bressol dels Beatles són: les guarres!! Sí senyor, l'experiència ens diu, que a un parell de cantonades de l'hotel hi trobarem un local ple de noies borratxes i catxondes disposades a alegrar-nos al nit. I no, tranquils, no dic que follem, però almenys acabaran a hòsties com les últimes vegades que hi vem anar. Un local mític, on en una mateixa nit van coincidir: Pedro Garcia, Jordi Basté i el mític Josep Vives, vestit amb americana i corbata, mentre dues guarres, vestides de colegiades i fent-se picos entre elles, ballaven arrambades a l'ex-periodista...

MISSA D'ONZE

Es prepara sopar del komando peralada. En l'últim que vam fer, ara farà un any, també al mes de gener, es va saldar amb dos positius per alcoholèmia a la plaça Lesseps. Esperem tenir més sort aquest any.
A més, en un any canvien moltes coses, i el komanda evoluciona; la convocatòria segurament, variarà respecte l'any passat. Uns venen... d'altres s'en van...

BENEDICCIÓ

És curiós el que passa a la sala de premsa del camp nou. Segurament, és de les sales de premsa del món, en que cada dia hi ha més periodistes. Bàsicament perquè a Itàlia o Anglaterra, la cosa funciona diferent, i no parla un o dos jugadors d'un mateix club cada dia. A can Barça sí, igual que al Bernabeu. Això fa que hi hagi una mitjana d'una trentena de periodistes diaris. Per què sempre preguntem els mateixos? Algú podria intentar ser una mica més professional i no només venir a escoltar o a gravar? No et dic que preguntin cada dia... Però tampoc és plan que portin mesos i mesos venint (altres anys) i no hagin fet mai cap pregunta!!!
D'aquest tema en seguirem parlant... Amb noms i mitjans!!!!

RACÓ ARLEQUINAT

Sí, sé que estàveu patint per saber com li anava al Sabadell... Tranquils, tinc bones notícies!! L'hem deixat co-líder aquestes festes nadalenques empatat amb el Reus!! Aquest diumenge a Premià, a les dotze, assolirem el liderat en solitari!!! El play-off és nostre!!!

2006-12-30T12:23:00.000+01:00

EL RESUM DE L'ANY Pel futur alcalde de Laxe

És habitual que en aquestes èpoques tots els programes facin els tradicionals resums de l'any i aquest blog no podia ser menys. A més, el rajarxrajar va nèixer al mes de gener i per tant després d'un any de vida, el nen ja camina i es mereix el seu primer resum de l'any. Em quedaré amb diversos punts que han estat tractats aqui al llarg de l'any amb més o menys polèmica. És la primera entrega, la setmana que ve farem la segona.

L'adéu de'n Gus
Ha estat possiblement la pitjor noticia de l'any, un 'mazazo' tremendo que ens ha deixat sense el nostre home de confiança al Camp Nou, sense el tiu més efectiu que hi havia a Ciutata Badia a prop del primer equip i per tant sense jugadors a la zona mixta, ja que des que va marxar ell és un desgovern absolut. Sabiem que el trobariem a faltar, però potser no tant. No cal recordar els motius de la seva injusta destitució, però l'any començava amb bromes sobre la seva tirada de trastos a la Cordovilla a Bikini i acaba amb el petit Arjen a punt de treure el cap.

El factor Balducci
Ha estat un altre dels protagonistes d'aquest blog. L'amic Balducci ja no forma part de la comunitat de Ciutat Badia, per la que ha passat sense pena ni glòria. Encara és hora que faci alguna cosa, sense cap mena de dubte el premi a vividor de l'any se'l torna a emportar amb molta diferència sobre el segon classificat.

L'amic de l'agència de noticies
No recordarem el seu nom ni el de l'agència perquè no s'enfadi, però des dels vuitens de final de la Champions de la temporada passada ens hem quedat sense la roda de premsa previa de Frank Rijkaard per guardar a la nevera, gràcies principalment al personatge innombrable que tots coneixeu. En resposta a una pregunta que em feu habitualment, no, encara no ha preguntat mai en una roda de premsa.

L'amic Larsson
Un altre 'crack' del blog. Ens va enganyar amb les entrevistes, ens va tornar a enganayar quan va fitxar per el Helsingborg firmant per el club suec mitja hora després de dir a la zona mixta que encara no sabia quin seria el seu futur i ens ha tornat a enganyar després de dir que no marxaria del Helsingborg al Nadal i al dia seguent fitxar per el Manchester. No va marxar a Suècia per la familia? O també ens va enganyar en això?

La zona mixta
Va començar com un invent de puta mare i entre tots, Ciutat Badia, premsa i jugadors ens l'hem carregat. El que passa als darrers partits, on només surten tres jugadors, és una vergonya. Els primers culpables són els jugadors, que haurien de sortir tots, però també nosaltres hauriem de reflexionar una mica sobre el nostre comportament. No cal dir noms, però tots tenim clar qui són els impresentables.

El Palmero
Un altre dels personatges de l'any. Des del dia en el que a Ciutat Badia van dir que Palmer no tornaria a entrar a la zona mixta, Palmer ha fet pleno. No falla mai i sempre es cola, a la zona mixta al Camp Nou i a la gespa a la majoria d'estadis. I a sobre si toca la loteria...

La libreta de Van Gaal
Un gran descobriment. Miguel Gutierrez, un mestre de les rajades i un exemple a seguir, tot i que quan dic això algun company (bé, potser company no seria la paraula que millor el defineix) especialista en fer llibres per Sant Jordi s'enfada. Premi al rajador de l'any.

La última cena
Tokio, dues de la matinada, 'excelent' detall de l'home del xandal, de Ciutat Badia i de molts companys de la professió, especialment l'amic del Palmero, que va treure els punyals a les primers de canvi. Gràcies de veritat al Lu i a la jefa, que van demostrar ser els millors companys. El dels llibres, per cert, si que va sopar...

Gabri
La primera part del resum de l'any no podia acabar sense una refèrencia a Gabri. Entre tots veu decidir que no era jugador pel Barça i veu conseguir crear una imatge negativa d'un jugador considerat imprescindible per els sis entrenadors que ha tingut el Barça. Suposo que tots sabeu més de fútbol que els tècnics. Això si, que ràpid oblideu i ara casi tots el defenseu abans de demanar el telèfon holandés per poder trucar-lo. Una mica de coherència companys...

Continuarà...

2006-12-23T17:41:00.000+01:00

LA GROSSA I EL PALMERO...

Molta conya amb el Palmero, però aqui el teniu al 3/24, davant de l'administració de loteria dels seus pares, al Prat, amb un dècim premiat del quart premi de la loteria de Nadal, ja vem dir al dinar del Barça que segur que li tocava a ell... Ells el van repartir, però sembla que Palmer només es va quedar un dècim d'aquell número.
La gran pregunta és si Alfredo li va comprar loteria...
Per els que no el coneixeu fisicament, és el del jersei blau que apareix a l'esquerra de la imatge.

2006-12-22T19:45:00.000+01:00

Cròniques japoneses... pel Sacarina.

La foto és un homenatge a l'amic Escorta, que té una gran estima per als periodistes mexicans que inunden les sales de premsa preguntant per Márquez i Giovanni Dos Santos. El personatge en qüestió és un periodista megafamós de Televisa. Obviament va tajat perdut. I l'escenari és el barri de Ropongi, a Tokio, a les cinc de la matinada. L'amic Alcalde i jo vam intentar reanimar-lo però pel que es veu, la taja de sake és bastant més dura que les de tequila i no ens en vam sortir. Cal dir que tampoc hi vam aplicar el 100% de les nostres energies.

2006-12-20T19:20:00.000+01:00

COLORIN COLORADO, INTER CAMPEAO. Per l'Escorta de la Campiona
Després d’un acte de gran professionalitat (marxar de vacances el cap de setmana en que els gloriosos gladiadors, vestits de samurais, havien de conquerir el mundialet), retorno a la normalitat amb una mandra....mandra que espero eliminar quan es puguin llegir al blog les vivències dels que van ser al Japó.Deia en el darrer comentari que el Barça no preparava tal i com deu mana el mundialet. Després de la derrota amb el cacao maravillao de Porto Alegre, trec pit -que en tinc, doncs estic engordant i a aquest pas tindre mamelles-, insistint en que s’hauria d’haver ajornat el partit contra la Real per tenir més temps per preparar la pachanga, i poder estar mes frescos després de jugar dos partits al Japó. També segueix pensant que el Barça mereixia guanyar la competició, però aquestes copes són més putes que les dones que son a una plaça propera a la meva redacció al Ravalkistan.Ha passat exactament el mateix que fa un any. Un equip brasiler pateix per guanyar les semifinals. Un equip europeu es passeja contra un de la CONCACAF. I a la final, els brasilers es defensen a la italiana i guanyen per 1-0 a un equip europeu cansat (São Paulo 1, Liverpool 0). Amics culers, com ja he dit altres cops, tenir el millor equip del món i jugar un futbol deliciós no assegura res. S’ha perdut la copa que s’havia de guanyar amb la xorra, és un fet. A partir d’ara que cadascú busqui el motiu que cregui adient, però insisteixo: la prepotència, és pecat.
MOSKOVSKAYA. El napolità de rialla prepotent i pinta xulesca ha guanyat també el FIFA World Player. A part dels «Ya lo anunciamos», hi ha la questió de que està passant quan Cannavaro ha guanyat aquests dos premis. La resta del món està equivocada?. Els culers són els líders espirituals d’una creuada contra la resta del món i la seva visió del futbol?. O simplement, estem fent un gra massa amb Cannavaro només perquè ara juga al Madrid i amb el mundial al sarró, es passeja tocant-se la faba?..Una cosa és que algú, com jo, pensi que no hauria d’haver guanyat aquests premis. I l’altre, que de sobte don Fabio sigui tant dolent com Mario, el gran fitxatge d’Eusebio, a la Rosaleda ara farà tres anys. Jo no li hauria donat el premi, però tampoc trobo cap sorpresa ni escàndol que hagi guanyat després del mundial i una temporada correcte a la Juve. Si el premi depengues del que està fent aquesta temporada, en canvi....
MEUQUES. Per cert, algú s’e nrecorda ara de la gran idea d’anar a jugar amb patins a Sudamerica?. Ja s’han fet endarrere els pares d’aquest Frankenstein de la política esportiva., no?. No he seguit el tema durant les meves vacances, però s’en parla poc, per sort. Per sort, perquè si s’en parles, Catalunya seria qui perdria.

2006-12-20T02:17:00.000+01:00

YA LO ADELANTAMOS...

2006-12-14T18:48:00.000+01:00

JE M’APELLE ERNEST pel cansalader de Gràcia

Benach. Ernest Benach. El Molt Honorable President del Parlament de Catalunya. Una de les estrelles invitades del cercle virtuós. Se suposa que aquesta setmana s’ha agafat vacances o excedència ja que ha decidit passar-la sencera al Japó com un aficionat més del Barça, amb la diferència que, en el seu cas, el viatget el sufraguem no només els ciutadans de Catalunya sinó tots els socis del Barça. Per tant, pago per partida doble.

La pregunta és: cal que Benach acompanyi el Barça al Japó? O pitjor: cal que Benach estigui a la Llotja del Camp Nou en gairebé tots els partits del Barça? Jo crec que no, però es veu que la seva presència es feia indispensable al Japó, ja que el Barça (novament en el seu vessant global) ha estat rebut al Parlament japonès. El més gros del cas és que la recepció era tan important que no hi ha anat ni el mateix Laporta, que com sempre arriba tard als llocs.

La part bona d’aquest viatge és que demostra que el president del Parlament és un càrrec inútil més enllà de vigilar la guarderia quan els nostres diputats s’exalten. I la part negativa és que no entenc la necessitat de ser rebuts al Japó, a no ser que la selecció catalana de korfbal estigui interessada a inscriure’s als Jocs asiàtics.

Sé que és una collonada, però aquest tio em fot ràbia. Bàsicament perquè continua comportant-se com un aficionat. Tot i ser un càrrec buit, ell se sent l'estrella fins al punt que va exigir a Maragall anar a la reunió del pacte de Miravet perquè "no pot ser que no hi sigui la segona autoritat del país". També vol ser estrella mediàtica: no ha renunciat al seu article setmanal en un diari esportiu on escriu, per exemple, que l’afició del Barça és la millor del món, però li censura els xiulets als partits de Champions quan es canten per megafonia les recomanacions per abandonar l’estadi als aficionats rivals en la seva llengua. Diu: “He viatjat força i no he vist que passés res semblant en cap altre estadi”. Jo m’atreviria a dir que això s’ha convertit gairebé en un ritual de conya cap al rival en tots els partits de Champions, i que l’estrany és que no passi, sense que ningú se senti greument ofès com el Molt Honorable. El que està clar és que, a part de gras, Benach està sord com una tàpia.

I sempre que hi ha una estrella hi ha d'haver un estrellat. Estrellats en aquest cas. Clàudia Vives-Fierro i Josep Cubells, els dos directius del Barça que assistiran al sorteig de Champions a Nyon. Evidentment no han estat elegits pels seus coneixements futbolístics. La pregunta és: no han anat al Japó perquè la mamella del club no dóna per pagar les vacances de la directiva al complet o perquè són els dos únics que curren.

MÉS BACARDI
Després de tota la setmana sentint plorar amb el puto jet lag, una de dos: o els mexicans són una banda, molt pitjor equip del que se suposava, o Rijkaard i cia. s’estaven posant la bena abans de fer-se la ferida. Gran estratègia dialèctica? Home, potser sí. Però el que no cola és que de cara a la final ara diguin que el favorit és l’Internacional de Portoalegre. Ja que hi hem anat, guanyem-lo, però si aquest torneig fos el Gamper, la Directiva hauria de dimitir.

L’ALMAX
Com que no acostumo a mentir, els fets m’acostumen a donar la raó. La setmana passada la vaig acusar d’apunyalar-me, i alguns (com el Frank de Palmer de Laxe) vau sortir a defensar-la airadament. Però la bruixa ha atacat de nou, apunyalant-me en antena. Només li perdono perquè la pobre haurà de fer un enllaç a Dusseldorf per arribar a Zurich. És evident que l’han castigat.

AFTER HOUR
7 enviats especials al Japó. Mmmm... Crec que entre l’excursió de Benach i això es podrien fer un parell de preguntes parlamentàries ben maques. Entra, sacarina!

2006-12-10T19:32:00.000+01:00

UN INCIS...Per L'escorta de la campiona.
Llàstima que ha mort en llibertat, però no deixa de ser una bona noticia la mort de Pinocho Pinochet. Una excusa com una altre per emborratxar-se aquesta nit.

2006-12-09T15:17:00.000+01:00

EL PAÍS DELS PATINS. Per l'Escorta de la Campiona
Sempre he pensat que a vegades, dins de l'ambient que vivim entre la premsa a Can Barça, es viu massa una sensació de que estem de tornada de tot. De que vivim enfilats a una atalaia des de la que podem criticar-ho tot, com si tots tinguessim en propietat la veritat absoluta. És a dir, que aixó de crear un blog anomenat rajar per rajar era una idea genial per plasmar el que es viu en el dia a dia, doncs masses cops s'abusa del "rajar per rajar". De forma grauita. És a dir, que si no rajes, no ets "cool".
Però després de llegir els darrers comentaris, i no parlo d'aquest incis freak de Guadalajara del que en sóc un dels culpables, m'he adonat que com ja heu apuntat altres abans, la federació de patinatge ha aconseguit que qualsevol rajada que fem sigui fluixa. Mereixen un munt de pals a les palmes de les mans i dels peus, i recuperar les velles pràctiques de tortures als soldats soviètics que practicaven a l'Afganistan els anys 80...
Ara, aportaré un altre punt de vista. La critica per l'afer "catalunya sudaca" l'han de rebre els senyors dels patins i els polítics, però mai el país. Perquè aquest afer tan ridicul ha provocat més riotes i comentaris entre la premsa que pels carrers de les nostres ciutats. És a dir, que no interessa a gairebé ningú. Potser a nosaltres si -jo el primer-, però entre amics, familiars i borratxos de barra no ha generat interes. La gent de carrer només parla del gol de Ronaldinho contra els alemanys, no de la federació "pirata" de patinatge de Sudamerica. Per exemple, quan es va produir el famos afer de l'estatut, digue-me estupid, vaig anar a aquella manifestació que es va fer i que tothom va considerar un èxit de convocatòria, malgrat l'insuportable presència de l'insuportable Joel Joan. I a l'hora de la veritat, aquella manifestació no va aplegar ni el 20% de les persones que van sortir al carrer per celebrar els èxits del Barça. És a dir, que quan el Barça és tira un pet, el país es tapa el nas, i si els polítics es caguen a sobre en canvi, són pocs els que senten la pudor. L'abstenció de les darreres eleccions en serien un altre exemple.
Per aixó potser molts es permeten criticar-ho tot des de les alçades, a Ciutat Badia. Perquè de fet, treballar amb el Barça és ja potser tant important, o més, que fer política al Parlament, vist alló que fa moure de veritat a Catalunya. Ronaldinho és més famos que Saura (potser és bo) i Rijkaard crea més consens que Montilla. És a dir, que com que aquesta tonteria de l'hoquei és absurda i s'ha fet malament -aquesta federació ni tant sols ens assegura anar al mundial-, no crec que s'en parli molt d'aqui un temps, de tot aixó. La majoria de la gent no recorda Macau, però si recorda el gol de Ronaldinho al Sevilla. És o no és així?. Tota aquesta colla d'impresentables han aconseguit que a la gent del carrer els faci tant fàstic el que passa als despatxos, que els polítics poden saltar de ridicul en ridicul sense que afecti a la "plebe". "Pan y circo", ja ho deien aquells romans de les pelis guarres de Tinto Brass. el problema és que d'aqui poc tindrem circ amb el de Porto Alegre, però "pa" no massa... que car que està tot, collons!.

MOSKOVSKAYA. Així que d'aqui ben poc, ja estarem tots pendents del mundialet del Japó dels dallonses. Perquè és el que la gent vol veure. I jo em pregunto, perquè el Barça no ha demanat suspendre el partit amb la Real per prerarar bé la cita mundialista?. Potser té la sort de que la resta d'equips ja han acabat les seves lligues i non estan al 100%, però haver aterrat al Japó el dia 5 o 6, com la resta d'equips, hauria permes preparar la cita amb més calma. Si l'America, que acaba de jugar les semifinals de la lliga mexicana i si te ritme de competició, dona la sorpresa, haurem de recuperar el discurs posterior a la desfeta en la Supercopa de Monaco i començar a rajar amb fonaments. El Barça és absolutament superior, però ara que ja sabem que el Dr.Fuentes no xutava els nostres gladiadors, tinc por de que tant partit i tant viatge els pugui deixar cansats i exposats al ridicul mundialista.
PD: Obivmanent, els nostres mitjans de comunicació són els primers en rebre amb satisfacció la notícia de que el Barça s'esta pocs dies al Japó. Aixó de gratar-se les butxaques..

2006-12-08T00:39:00.000+01:00

PROVINCIANS AMB PATINS pel cansalader de Gràcia

És patètic. Fa 2 dies que han tornat Carod i Niubó, i ja tornem a fer el ridícul. Ara han inscrit la Federació Catalana de Patinatge a Sud-amèrica perquè pugui competir oficialment.

Ja va ser prou lamentable l'assemblea de la FIRS a Fresno (tot i que en aquell cas el ridícul no el fèiem nosaltres), i encara més la foto que es va fer el figurant Niubó després que el TAS obligués a repetir la votació: recordeu el Pallasso General de l'Esport fent amb les mans un '2 a 1', pocs dies abans que ens tornessin a tombar l'oficialitat a Roma? Allò ja es va fer molt pesat, i es van llançar molts diners nostres per comprar vots de Federacions tercermundistes, però encara es podia entendre perquè nosaltres lluitàvem amb pedres.

Però aquesta opereta de competir a Sud-amèrica a mi m'avergonyeix. Com que els europeus no els convencem, doncs anem a fer el ridícul amb els amics sud-americans fins que la FIRS ens torni a dir que no. Prou ja, home. Però no ho veuen Carod, Niubó i cia. que estan donant tots els arguments als que ens diuen provincians.

Històricament hem estat un poble derrotat i donat pel cul, però teníem una mica d'orgull. Ara tenim un president andalús i ens dediquem a fer el ridícul per les amèriques. El feixista Paniagua, el que ensenyava el passaport, es deu estar descollonant.

Com que veig que la cosa pot continuar degenerant, llanço una proposta per Niubó: enlloc d'anar amb patins i stick, els jugadors catalans podrien anar al torneig sud-americà amb espardenyes sobre rodes i una falç. I enlloc de la coquillera, una faixa de casteller reforçada.

Si continuem així, la pròxima vegada votaré Ciutadans.

MÉS BACARDI
Els pericos són una raça a extingir per insuportable. Fa un mes es volien carregar l'entrenador, i ara, després de jugar bé dos partits (contra el pitjor Ajax de la història i contra un Sevilla de Feria d'Abril) ja miren cap amunt. El càlcul de diumenge a la nit era: "ja estem a la mateixa distància del descens que de la Champions". Al president que es volia carregar l'entrenador li pregunten si s'ha superat l'inici problemàtic i diu que mai no hi ha hagut cap problema. Quin penques i quin boig perillós. Però el pitjor és que TV3 decideix fer un publireportatge de Tamudo i encara es queixen perquè va després de la prèvia del Barça-Werder Bremen. Però és que no ho enteneu? Sou Zimbawe. No interesseu a ningú. El que és escandalós, i no resisteix una pregunta parlamentària, és que TV3 us pagui 3.000 quilos a l'any per drets de televisió. Però qui collons vol veure l'Espanyol per televisió? Vaja, que gairebé m'hauria agradat que el Barça caigués a la UEFA per eliminar-vos nosaltres mateixos i arrodonir el millor any de la història.

L'ALMAX
El periodisme d'investigació continua elevant el nivell. El franceset de Le Monde assegura que ha vist una planificació de la preparació física feta pel carnisser Fuentes. On s'intenta que els jugadors estiguin al màxim pel Mundial. Normal, és el que més interessa al Barça. Si li interessa, la setmana vinent penjo una planificació per aquesta temporada feta del meu puny i lletra amb especial intensitat marcada sobre el Gamper.

AFTER HOUR
Ojo que la Bruixa European Tour acaba l'any amb força. Després de mostrar la seva indignació per no haver anat a Bremen, ha estat convocada pel FIFA World Player a Zuric. Per continuar la gira, apunyala qui sigui.

2006-12-06T17:05:00.000+01:00

UNA BREU REFLEXIÓ SOBRE GUADALAJARA Pel futur alcalde de Laxe

Arrel de l'article de l'Escorta i del posterior comentari del sempre brillant Ascaso s'ha obert un debat apassionant sobre la feina dels companys mexicans que donen la pallissa casi cada dia al Camp Nou, en el que penso que tots teniu raó. Els tius aquests són molt pesats, però posats a la seva pell, amb el que els hi deu costar el viatge, entenc que ho hagin de justificar amb una pregunta al dia sobre Márquez o Giovani dos Santos.
Dit això, la comparació de la Guadalajara de Mèxic amb la Guadalajara d'Espanya m'ha fet recordar una antiga teoria meva que només porta a una conclusió, Guadalajara no existeix. I no parlo de la mexicana, que com a mínim la coneixem per la cançó, sino que parlo de la pressumpta Guadalajara que hi ha a prop de Madrid.
Algú ha estat a Guadalajara? Algú coneix a cap persona de Guadalajara? Hi ha un sol personatge famós que sigui de Guadalajara? Un equip que destaqui en cap esport? Un actor, un músic, un artista? Un plat típic? Algú coneix res de Guadalajara? Com es diuen els habitants de Guadalajara? Si la resposta a totes aquestes preguntes ha estat negativa, com és el meu cas, llavors estareu d'acord amb mi que Guadalajara no existeix.
Sé que és una tonteria, però m'ha vingut al cap i com estava una mica espès, ressacós i sense ganes d'escriure, us he volgut transmetre aquesta teoria.

SWEET HOME PERALADA
L'amic Larsson és una font inesgotable. Ens va putejar i torejar quan era aqui mil vegades, ens va dir que no sabia res sobre el seu futur i 10 minuts després es feia la foto amb la samarreta del Helsingborg, i ara ens torna a enganyar. Primer diu que se'n va per la familia i per tornar a casa, després diu que al desembre no vindria perque ha de jugar la Royal League (o una cosa així) i quan veu els diners del Manchester li ha faltat temps per demostrar que és un mercenari més, un home sense paraula i un impostor com una casa. Apa, Henrik, que et vagi molt bé a Manchester, a veure com t'ho fas sense les passades de gol que tenies al Barça i espero que segueixis fallant gols cantats com feies aqui. La gent et pot estimar, però a mi no me la tornes a fotre, fill de puta. Gudjhonsen és molt millor.

CIUTAT BADIA
Els amics de Ciutat Badia estàn perdent el control de la zona mixta, un espai que va camí de desaparèixer al pas que anem. Ells no ho fan bé, és cert, però nosaltres tampoc. Si tots anem a la nostra bola i passem de tot ens ho carregarem. Que surtin més jugadors és el primer pas per trobar la solució, però que els periodistes ens comportem una mica també ho és. Borja Bilbao hauria retirat unes quantes acreditacions dimarts...

Per cert, els habitants de Guadalajara sembla ser que es diuen alcarreños, una altra prova de que no existeixen. O alguna vegada heu utilitzat aquesta paraula?

2006-12-03T23:30:00.000+01:00

ESPES, ESPES...PER L'ESCORTA DE LA CAMPIONA.

Tinc mandra, son, i estic ratllat de tant escriure, així que no espereu res de mi. Bé, tampoc ho heu fet mai. Miro enrera pensant en la setmaneta de merda, i recordo aquell gran acte de presentació del mundialet de clubs del Japó. Quina basura.
I han algunes coses que m'indignen de la premsa de fora. Sobretot, de la mexicana. Una premsa prepotent, que per començar, ja parlar com si l'America de Mexic hagues eliminat els coreans de nom inpronunciable. D'acord que són favorits, pero no pots anar preguntant als jugadors del Barça preguntes del tipus "que jugadores del America teme mas para el partido del Japon?".. Tant de bo els coreans els hi cardin una bona golejada, als espaldas mojadas. Bé, de fet a gairebé ningú importen els mexicans, menys a mi, que els tinc mania.
Els brasilers, força bé. I els japonesos i coreans, servils com sempre, submissos. Com si Ronaldinho fos un emperador, abaixant el cap. I la gent de la FIFA, fluixa, com sempre. No se't poden acabar les fotocopies del dosier d'informació. I no en pots presentar un ple d'errades. El caos que es va viure després a la zona mixta ja és diferent. Una selva, en que cadascú, depenent del mitja on sigui, ho veurà d'una forma o d'una altre. Com a membre del gremi de la premsa escrita, reconec que sento desesperació quan els jugadors arriben cremats a la nostra zona. Amb aixó no acuso a ningú, però els últims sempre rebran més. En un dia de partit és lògic que en primer lloc hi siguien les ràdios, pel tema del directe. Però en una zona mixta com la de dijous, realment fa falta?. No es podrien moure de forma rotatoria les posicions?. No se qui és el culpable, però la zona de premsa de Ciutat Badia es fa petita els dies importants, i es nova de trinca.

MOSKOVSKAYA. Uns petits apunts sobre certes coses que s'han dit aquesta setmana:
1. No pots atacar que Cannavaro s'emporti la pilota d'or parlant del que ha fet amb el Madrid, com molts han fet. De fet, s'ha parlat més del que ha fet amb el Madrid, que del que va fer amb la Juve. Independentment de si s'està a favor o en contra, cal tenir clar que el premi li donen per la temporada passada, no per aquesta.
2.Que algú contracti un psicoleg a Eto'o. Qui feia poc deia que mai s'hauria de donar el premi a un defensa, de sobte diu que Cannavaro s'ho mereix i li sembla bé.
3.Visca la democràcia. Per fi a la ràdio del Cansalader es van sentir frases com "els que volem que perdi el Barça volem una victòria del Werder" o "vull un Espanyol-Barça a la UEFA". Aixó és una tertúlia animada. Una mica de merder, cony.
4.Tema Larsson. Una cosa és pensar que el suec és hipocrita, i l'altre, convertir-lo en el judes més gran des de el "Judes" original, Figo i Maurice Mo Johnston. Quan pamfletisme..
5.S'acosta el mundialet dels japonesos. Senyors del gremi radiofonic, oi que pot ser sucos veure com es cobrirà la cita?.
6.Cas Piterman. No ho venem com un cas d'anticatalanisme. Simplement, el sonat aquest és un FILL DE LA GRAN PUTA en el sentit menys negatiu de l'expressió. És a dir, que és un fill de puta i li agrada ser-ho. I com a tal, sap com tocar els ous a la gent. Si Carreras és català, doncs "català de merda". Si s'ha quedat sense pare, doncs es caga en el pare. I si te nens petits, doncs.."que mis hijos se follen a tus hijos". Aquest darrer insult m'ha impresionat profundament.

2006-11-28T01:19:00.000+01:00

DE 2 EN 2 COM ELS PETITS SUISSE per la bruixa d'or

Perdoneu, però és que m'he descuidat de rajar de Massip i seria imperdonable per part meva. En un atac de solidaritat cap a Xesco Espar, Massip va dient a tothom que li pregunta que aquest equip d'handbol se'l va trobar fet i que no hi té cap responsabilitat. Quina manera de baixar-se del carro més poc elegant.

2006-11-28T01:12:00.000+01:00

DE TANT EN TANT ESCRIC PER NO FER UN LLEIG per la bruixa d’or

He tornat. No em flagel·laré per la meva absència. Us he estalviat unes setmanes de llegir textos plans, avorrits i sense cap mena de gràcia (això no vol dir que el d’avui no ho sigui, només que, en tot cas, els anteriors us els he estalviat). O sigui que gairebé m’hauríeu de donar les gràcies.

En fi, que aquest article no serà cap obra d’art com tampoc no ho és el gol de Ronaldinho de dissabte (què ben enllaçat!). Sí, d’acord, un gol maco però, rebaixem eufòries que el Barça anava 3 a 0, Ronaldinho fa un mal control de pit i això l’obliga a fer una acrobàcia per rematar la pilota. A més, el marca amb la mirada un tal Cygan que si ens refiem del criteri dels experts en futbol internacional es veu que és un paquet.

Em sembla un sacrilegi comparar el gol de Ronaldinho amb el de Rivaldo contra el València. Primer de tot perquè no és el mateix arriscar-se a fer una xilena amb 3 a 0 que amb 2 a 2 i amb la Champions en joc i segon, a nivell estètic: el remat és més potent, des de fora de l'àrea i Rivaldo marca molt millor els passos.

Això sí, tant Frank de Boer com Xavi tenen l’autèntic mèrit d’aquests gols.

POCIONS I BEURATGES DIVERSOS

No perdo el son perquè li donin la pilota d'or a un jugador del Barça, a Cannavaro o a Cygan. Per tant, ni em plantejo si se'l mereix o no. El que em sembla de jutjat de guàrdia és que l'any que li donen a Ronaldinho recordem que la pilota d'or és el premi més prestigiós que hi ha a nivell individual, mentre que l'any que li donen a Cannavaro resulta que ens plantegem qui vota aquest premi i que fins i tot insinuem que es dóna en funció d'uns suposats interessos foscos. Au va!

Passem a temes més apassionants... Box de què??? Uf, podeu dir-li com vulgueu que no deixa de ser una petita gran trampa. Ara, que trencant una llança en favor de la ràdio nacional de catalunya, haig de dir que no ens hauriem d’escandalitzar amb tanta facilitat. De barbaritats, n’hem fet tots. A més, en això de fer trampes legalment justificables, hi tenen la mà trencada, o no recordeu el dia en què van muntar quatre preguntes de roda de premsa i ens van vendre que havien entrevistat Ronaldinho en exclusiva? Aquestes coses passen…

Per cert, ara que parlem de mans trencades, us informo que el lisiat és a punt de tornar. I insisteixo pels desconfiats: va ser un accident. Qui es podia imaginar que no havia tret la mà de la porta…?

COP D’ESCOMBRA

L’amic Frank Rikaard va de gracioset per la vida. És ben lliure de fer-ho però jo ja no el trobo divertit.

2006-11-27T23:11:00.000+01:00

ESCRIC DES DEL BOX... Pel futur alcalde de Laxe

No demanaré disculpes per la meva absència durant un parell de setmanes, ja que en altres ocasions heu desaparegut la majoria i aqui no ha passat res. En tot cas, hem de demanar disculpes tots com a colectiu perquè som lamentables i hauriem de tenir una miqueta més de compromís de cara al blog i cuidar-lo, ja que si no se'ns morirà.
Dit això, deixeu-me que justifiqui el meu silenci. A les darreres setmanes, els meus articles han provocat trucades de diversos companys de la professió que no entenen el sentit d'aquesta web i que no tenen sentit del humor. Vem crear aquest blog per rajar i per riure, no per que la gent s'enfadi amb nosaltres i si els companys no saben encaixar una crítica feta amb sentit del humor i carinyo, anem malament. Però han estat molts els que s'han molestat, uns de bon rotllo, altres no tant, i per això he estat uns dies calladet. I deixarem aqui el tema, tot i que em sobti que els que més s'emprenyen són autèntics especialistes en apunyalar companys per l'esquena.
Amic Sacarina, t'has lluit amb el teu article. Primer de tot, tema Bremen. Si només dius la tonteria del Box a la primera conexió i no ho repeteixes mai més, o escoltes tot el programa o et creus que hi ha algú a Bremen. A partir d'aqui, cada conexió presta a la confusió i desde fora sembla que sigui intencionat. I si el Box està a la ràdio i així ho expliques, perquè el so era telefònic i no d'estudi? Enganyem als oients, que això ho fem tots, però no a la resta de la professió, si us plau. I per cert, si el mestre i els seus deixebles s'enfaden quan Eto'o no parla català, perquè li diem en anglès a una cosa que es pot dir de moltes maneres en català? O la paraula Box no té traducció?
Sobre el tema de les bicis també és indignant el teu comentari. Si vols els que van en bici agafen tots el cotxe i així anem tots a prendre pel cul. I pot haver-hi tius que vagin massa follats amb les bicis pel carrer, com passa amb les motos i amb els cotxes, però si vols seu un dia a la Diagonal i mira la de capullos que van a peu pel carril bici tot i tenir tota la vorera per ells. En això són especialistes les àvies, que van pel carril bici buscant que algú les atropelli amb una felicitat envejable.
Però el més indignant és que ens recriminis no haver sortit de nit a Sofia. En primer lloc crec que no he canviat de número i no vaig rebre cap trucada teva. No expliquis mentides, saps que no vaig sortir perque t'ho vaig dir, però a mi no em vas trucar. En canvi, fa setmanes que reclames trucades nocturnes des dels viatges i el Bisbe i jo ho provem practicament a cada desplaçament. La resposta és sempre la mateixa. Cap. Ni tan sols al dia seguent et dignes a respondre. I després reclames trucades. Lamentable.

CIUTAT BADIA
Només diré una cosa, mireu com va el handball des que Balducci ja no és el cap de premsa i no acompanya als jugadors a les entrevistes. Queda clar que la secció no ha assimilat la baixa de l'italià, el cop ha estat durissim i aixi ens va, perdent partits per dotze gols de diferència.

2006-11-26T20:59:00.000+01:00

NPI ... pel Sacarina

Torno al rajarxrajar. I la primera rajada és per mi i la resta de companys que han practicat l'absentisme rajador. La meva crisi creativa m'ha afectat més del que esperava però també als amics alcalde, bruixa i bisbe. Sense que serveixi de precedent, un parell de flors per al caRnsalader i l'escorta per mantenir viva la flama d'aquest blog que cada dia llegeix més gent i que, de tant en tant, genera petites baralles en algunes redaccions.

Dit això, pals. Al caRnsalader. Hem fet prou coses junts com per saber que habitualment contrastes les informacions abans de publicar-les. En puc donar fe. Per això intueixo que hi ha hagut algú que ha intentat intoxicar-te i has picat. Un mínim esforç per contrastar rumors i hauries pogut comprovar que ningú simular que algú havia viatjat a Bremen per explicar un partit. Amb una trucada n'hi hauria hagut prou per descobrir que la persona en qüestió estava ubicada al "Box de narració per imatges".

Això si, escoltaré amb atenció els discursos dels que ara rajen en defensa de l'ètica quan narrin els partits de Japó des de les redaccions de Barcelona...

Tallat sense Sucre

La gent que va amb bicicleta per la ciutat són una colla d'indesitjables. Són la nova dictadura. Ara que els cotxes i les motos comencen a ser perseguits, proposo una ràzzia nocturna per eliminar propietaris de bicicletes. Els mateixos que van per les voreres com si fossin Cippollini. El pitjor del cas és que el supermegaconseller Saura no farà res contra aquests especímens lamentables. És que ni tan sols van dopats com qualsevol ciclista decent.

Gintonic de Bombay

Palet als enviats especials a Sofia. Trucada a les dues de la matinada i ni un membre del comando aprofitant la nit búlgara. Hem d'encaixar la derrota i esperar un partit de tornada.

2006-11-26T17:59:00.000+01:00

MEA CULPA. Per l'Escorta de la Campiona.

Cansalader, com el brasiler dels gols impossibles, ets tu qui tires del carro del blogg.... perquè els demes estem en una fase de desidia absoluta, jo el primer.
Ara, millor tenir desidia, que caure en el pecat de l'hipocresia i la mentida fàcil: Aquests dies s'ha vist com molts venen la moto de que Mourinho volia perdre a Bremen. Una bajanada sense sentit. Realment algú que es mires el partit pot creure-ho?. Ara resultarà que la culpa d'haver de vendre un Barça-Werder com si fos una final sigui del portuguès, no fotem.
L'altre moto que s'ha venut és aquella de que es a Sofia es va fer bé la feina, doncs no importava jugar bé. Una altra mentida. A Sofia es va fer pena, i només el fet de jugar contra la Banda Municipal de Sofia i provincies (les famoses voces bulgaras, especialistes en cantades), va evitar mals majors. Si el Madrid juga de puta pena i guanya, és un pecat capítal. Si ho fa el Barça, és comprensible. Senyors, o venem jogo bonito o no el venem, que aquest equip no jugava de puta pena a un camp de merda des de aquell desplaçament al camp del Matador Puchov, equip que ja és a segona divisió. (No conto el partit a Donestk perquè van jugar els alevins). Per sort, va arribar la festa amb el Vila-real, i tot oblidat. Un partit en que faltava un dels grans creadors de debtas: Riquelme. Ell i Mourinho poden emplenar moltes hores de debats i de tertúlies.
Del viatge a Sofia, per cert, destacar el caos amb el tema de facturar les maletes, fet que provocar més d'una queixa. Destacar també que la Bruixa semblava picada per la mosca tse-tse perquè no va sortir de sota una jaqueta que duia per barret. I com no, destacar el caos búlgar, amb la típica tendència a deixar que paies amb pinta de meuca, nens malcriats i mafiosos que es dediquen a robar cotxes puguin ser a la zona mixta demanant autografs. De ben segur algun d'aquests tenia alguna cosa a veure en el fet que el cotxe robat a Beckham aparegues a Macedònia no fa tant (per Macedonia entenem el país balcànic, i no el grup de nenes que fa veure que són inocents, i ja s'han menjat més polles que bocates).

MOSKOVSKAYA. Ahir tenia cagarrines i no vaig sortir de casa. En un moment de desesperació vaig veure un tros de Torrente 3. Encara no l'havia vista, i vaig trobar delicios que tres jugadors del Real Mandril acceptessin aparèixer en una casa de putes, dient alló de..."Que te pasa, puto gordo?". Total, si ja treballen en una casa de putes...

SOFIA. Parlant de putes, qui eren aquelles senyoretes amb escots fins el melic i llavis inflats amb plàstic que donaven voltes pel hall de l'hotel on eren els jugadors del Barça, i es presentava la Penya de l'Stoitxkov?. Perquè aquesta Penya només té un sol soci????...que potser tenia ganes de protagonisme, el búlgar?. No seria plan de repetir numerets com els de les senyoretes que volien una firma al banderi abans d'un Rayo-Barça, no?.

PUTES. No deixem el tema. Respecto la feina de Playboy TV. Si algú vol mirar-lo, és lliure de fer-ho. Tinc algun familiar adicte al tema. Però que coi pinta la Natasha aquesta a una zona mixta?. No entenc que cony foten els periquitos acreditant-la. A Ciutat Badia per lo menys no acrediten a premsa rosa, pel que esperem que mantinguin les conilletes ben lluny. Separem tetes i pilotes, i després, de nit, ja passarem de les pilotes a les tetes en debats alcoholics. Perquè Bisbe, alló era una pseudo-porno, malgrat la teva excitació. No felatio=no porno.
Ata cansalader...la teva crítica a les conilletes m'agrada, però a la teva ràdio hi havia una excitació i una alegria que et deixa en minoria absoluta a casa teva. Posa una mica d'ordre, que veuen dos tetes i ja perden els papers...

2006-11-24T14:37:00.000+01:00

OKUPES pel cansalader de Gràcia

Pobres okupes del Makabra. Quina pena que em fan, ells que són artistes i no tenen espai per fer el saltimbanqui. Les institucions feixistes no només no els proporcionen un espai on perfeccionar aquestes habilitats tan útils a la societat com tocar els bongos, fer malabars o actuacions de circ alternatiu sinó que a sobre els han desnonat. A mi també m'agradaria tenir espai a casa per jugar a golf, però em foto i visc en un piset de 50 metres, i a sobre el pago. Però avui vull parlar dels altres okupes, els que no detenen, els de la pitjor espècie.

Abans que cap altre, els okupes més estranys del món, estimats companys, sou vosaltres. Vosaltres que teniu una cadena posada en aquest humil blog, cadascun un dia, però feu com els okupes pijos i us quedeu a casa els papas. Ja no vindreu més al casal rajador? Heu deixat d'estimar la rajada? Impostors.

La okupa Otero, que torna a tirar les cadenes a TV3, ha tardat exactament dos programes a perpetrar una sessió en què els seus menuts parlen d'homes i dones. Ja m'estranyava que deixés passar l'oportunitat de vomitar la seva filosofia feminista.

L'okupa Blatter continua instal·lat a la FIFA des d'on mama totes les polles que se li posen a tiro. L'última la de Ramon Calderón, al qual va agrair que hagi agafat el testimoni de Florentino per retornar el Reial Madrid on li correspon i, sobretot, va tenir els collons de regalar-li les oïdes afirmant que "el Reial Madrid és més que un club". O és un fill de puta, o no té cap interès per la història del futbol i el que ha passat en aquest país el segle passat, o simplement tira flors allà on passa sense mesurar conseqüències. O totes tres coses. Això sí, quan l'okupa Blatter torni a Barcelona, l'okupa Laporta se li posarà de genolls per mamar-li, per entomar-la o per totes dues coses.

I acabo amb l'okupa Natacha. Sí, l'ex de Gran Hermano, que ara treballa a Playboy TV, i que dijous va okupar Montjuïc vestida com una autèntica puta. Per mi, que es vesteixi com vulgui, i en aquest cas anava molt ben vestida si el que volia era escalfar el personal. El tema és que si acreditem aquesta barjaula, a partir d'ara també haurem d'acreditar els tomates i caigaquiencaigas diversos. I sí, fa molta gràcia que la senyoreta vingui a ensenyar les mamelles després d'un Espanyol-Zulte Waregem, però si els ajuntem tots a la zona mixta després ens queixarem que no es pot treballar.

Menció especial mereix el mestre okupa, que permet (o fomenta?) connexions des de Bremen que jo diria que eren des d'un telèfon de la redacció de la casa gran. Ai, aquests discursos...

Doncs sí, aquesta setmana estic molt poc inspirat, però jo almenys escric. A partir d'ara sou el Komando Lamentable. A cagar, ganduls!

PD1: Sacarina, el teu cas és preocupant. Si no em vas enganyar, dilluns ja estaves escrivint. Estàs revisant la Bíblia o és que la bruixa t'ha encomanat la seva falta d'inspiració.

PD2: Quin membre del Komando no té temps d'escriure perquè aviat serà empresari televisiu? Me ocultas algo?

2006-11-16T01:31:00.000+01:00

EL JOC DELS DISBARATS pel cansalader de Gràcia

Suposo que tothom recorda aquell joc en què el de la teva esquerra et preguntava per què serveix el paper de water i tu preguntaves al de la teva dreta alguna cosa que generés alguna combinació pregunta-resposta divertida. Doncs la comunicació del Barça és similar però la combinació entre el que passa i el que responen, més que graciós, sona indignant. Aquesta setmana n’hem tingut un parell d’exemples.

Per una banda, el tristament famós exdirector del Museu Albert Pujol, un personatge que, a priori, em mereix la mateixa credibilitat que la directiva: cap. Però fa una sèrie d’acusacions greus: que si s’han eliminat els treballadors del club recomanats per Sandro Rosell, que si s’han duplicat càrrecs i la xifra de treballadors del club quan el programa d'en Jan i els seus col·legues prometia tot el contrari, que si han desaparegut obres d’art del Museu i que es passen factures per tasques que abans es feien gratuïtament, i sobretot, que una de les treballadores de Relacions Públiques d’última generació té fitxa comunitària però no parla català, ni anglès. Això no seria greu, perquè el cap de comunicació del club, l’amo de Ciutat Badia, tampoc parla anglès i bé que resisteix; però es veu que la italiana excel·leix tant en les relacions horitzontals com en les públiques.

Al que anava: creient-te o no tota aquesta merda, esbombada un cop has cobrat la generosa indemnització del club, i sent greu la mera suposició que el club sigui un cau de tràfic d’influències carregat d’amiguets, querides, cosines i polítics amb carnet diversos, el més greu és que el club emet un nota pública en què ve a dir que el tal Pujol era un incompetent i que va revendre una de les invitacions que li tocaven per un partit, cosa que, per altra banda, ja ha passat altres vegades, i, a més, no seria aquesta una directiva gaire legitimada per parlar de distribució d’entrades. Ni un sol desmentiment de totes les acusacions, cosa que invita a pensar que no ha dit cap mentida, o que el club es veu incapaç de rebatre-les.

Pregunta: era tan llarga la peça excluisiva de Txiki descartant fitxatges que el rajador del Museu no cabia al TN? Comunicació Express.

I encara una altra d’incomunicació. L’Espanyol-Barça femení de la setmana vinent s’havia de jugar dissabte 25 al migdia televisat pel canal 33. D’entrada, l’entrenador del Barça diu que sí, però després el club diu que no. La Federació Catalana i l’Espanyol no saben per què, i l’únic argument de l’home que pren la decisió (Alexanko) són “motius tècnics” perquè algunes jugadores treballen dissabte al matí. La magnitud de la tragèdia augmenta quan l’entrenador del Barça femení s’assabenta que el club no vol televisar el partit a través de la Federació Catalana, i prometo que el que escriu li va haver de donar el telèfon mòbil d’Alexanko perquè pugués demanar-li explicacions. Així, és molt difícil que l’Espanyol no es cregui el que tothom pensa: que el que no vol el Barça és que es vegi per la tele un altre 7 a 1 com el d’aquest estiu.

Ah, que me n'oblidava! L'extinció de la secció de ciclisme és, segons el comunicat del club, una "reformulació" que farà que el ciclisme del Barça passi de competir a participar en bicicletades populars. No és més fàcil dir que mantenir-la costa un ronyó, que fer-la competitiva i portar-la al Tour costa els dos ronyons, i que corres el risc que et surti algun drogat que engegui a la merda la imatge de bons-minyons-UNICEF que estem fomentant? Doncs això: incomunicació.

MÉS BACARDI
Otero, no em ratllis. Torna a TV3 per enèsima vegada, i la “seva nova proposta” és un programa en què els nens parlen de coses de grans. Nova? Ja ningú no recorda el mític Juego de niños i els seus gallifantes? La part bona és que almenys, rodejada de nens, la mítica Otero no ens ratllarà amb els seus habituals mítings socialisto-feministes.

L’ALMAX
El FCnBa ressorgeix de la mà del croat tatuat, que s’ha decidit a jugar a futbol aeri. Però no ha millorat prou perquè deixi de preguntar-me si Marc Gasol faria el mateix servei cobrant una tercera part.

AFTER HOUR
L’exhibició de Ronaldinho contra el Saragossa només ha tingut una cosa dolenta: han sotit tots els ja ho deia jo... Però és que algú ha discutit que aquest tio és el millor del món? Oi que no? Una altra cosa és que els que no hem de vendre tasses ni videos cometéssim l’heretgia de dir que no està bé (que encara no ho està) i que si està més dies a l’eufemístic gimnàs que entrenant-se li costarà molt posar-se bé. Prou ja de passar factures, collons!

PD1: Coca-coles, ja veus que compleixo les meves promeses. Quan ens veurem les cares a la pista?

PD2: Una pregunta sobre Ciutat Badia: el que ha deixat l’handbol passa a ser l’Oficina d’Atenció al Jugador del Palau? Tinc molta curiositat...

2006-11-11T13:34:00.000+01:00

FARSÒVIA..PER L'ESCORTA DE LA CAMPIONA

Catalunya m'encanta. No faré cap discurs patriota, simplement m'encnata perquè no deixa de sorpendre'm dia a dia. Veure tots els pijos de la part alta de Barcelona, tota la Barcelona benestant, demanant a la seva criada filipina l'olla per fer una casserolada a l'estil "No a la guerra" és una imatge genial. Ara, que de raons potser no els hi manquen, doncs com deia un sms que el Bisbe va enviar-me, tindrem un govern amb Montilla dominant l'area lingüistica quan no parla català, Carod a relaciones exteriors i no parla anglès, i Saura portant els Mossos d'esquadra quan havia defensant el moviment okupa. Bé, Catalunya.
Com, sempre ens queda el Polonia. El problema però, és que no ens queda el Varsòvia, una de les grans decepcions de la meva vida juntament amb el fluix paper de Tommy N'Kono al Sabadell. Parlant amb algú que veu les coses des de dins del programa vaig saber que el prorama podria tenir les hores contades. No sorpren. La gent s'esperava un Polonia en versió futbolística, a mig camí de la parodia dels polítics i l'històric "Força Barça". Amb Laporta fotent-se com un bacó menjant de tot, algun jugador tornant a la Masia dormit després d'una sessió al Bikini, amb una gastrointeritis fingida...Rijkaard fumant maria...però quin país, el nostre, on pots parodiar els polítics i aquests et riuen les gràcies http://www.youtube.com/watch?v=6ykDmk3v8F0 .
Però al Barça no el pots tocar. Amb els drets de televisió en joc, TV3 no deixarà mai tanta llibertat a Varsòvia.
Per cert, tots haureu rebut el mail sobre el professor universitari de Ciutadans. Mr. Tubau, i el seu comentari a una alumna fa anys, comentat-li que "la debes chupar muy bien". Realment aquesta gent sorpren perquè no fa falta que se'ls critiqui massa. Simplement es posen en evidència ells sols. Albertito Rivera, per exemple, no va tenir cap problema en defensar la selecció catalana de natació quan es dedicava a nedar...amb banyador, és clar.

MOSKOVSKAYA. Un dels nostres herois està trist. Molt trist. I en hores baixes. Capità Catalunya Oleguer no juga gairebé mai, i no fot merder. Calla i espera la seva oportunitat. Aixó l'honora, però si està en hores baixes es perquè l'altre dia, a Sabadell, uns nacionals (just abans de que fossin substituts pels Mossos), van fotre d'hosties a gust a un paio perquè mirava com detenien a un nazi. Al final el nazi va sortir al carrer en 20 minuts i el jove, per anar d'okupa i parlar català, va tirar-se un dia a la comisaria, i de regal, va sortir amb la cara trencada i una denúncia per agressió a l'autoritat. Va passar a la cantonada de casa meva, tinc totes les àvies del veint espantades. I Oleguer no ha fet res!. Et necessitem, Oleguer. Com fa dos anys, quan vas decidir fer un gol per queixar-te d'un altre jove sabadellenc apallisat per la polícia....

RODOREDA. Quina poca vergonya parlar d'un possible fitxatge de Ronaldo, ara. Mai s'ha matat tant a un jugador, parlant de la seva panxaa prominent, i ara es té la barra de jugar amb l'idea d'un possible fitxatge. És com vendre la moto de que algú voldria repescar a Larsson, que no és el primer cop que surt publicat. Jo proposo a Liberopoulos, per sumar-me a la campanya de reivindicació d'aquest grec menyspreat. i a John Hartson, el gordo gal·lès que jugava al Celtic i va marcar al Camp Nou. Està a segona divisió, al West Bromwich Albion. seria bonic que un jugador es tajes, i no al Bikini. Qualsevol pub li aniria bé.

2006-11-08T00:34:00.000+01:00

FULL MONTI o MONTI PHYTON pel cansalader de Gràcia

Tots en pilotes o surrealisme pur. Quin país! No és perquè sigui andalús, que em fot ràbia, ni perquè sigui un tio que té les mateixes carreres que jo, que em sembla una vergonya. El que m’indigna, com ja vaig dir fa unes setmanes, és que el president de la Generalitat pugui ser un tio que diu “estem lligat de maus i pens” (sic), i que avança en la seva immersió lingüística. Fa uns dies li pregunten en una entrevista: “Es pot ser president de la Generalitat sense ser de la ceba?”. Resposta lapidària: “Què és ser de la ceba?”. Ens en fotíem del mític Clos, però aquest ignorant és molt pitjor, i a sobre té mala llet. A cagar. Com fan amb els equatorians, un avió i cap avall.
Sí, digueu-me racista o xenòfob o com es digui, però al final se t’omplen els collons. I això que faig tant proselitisme com puc de l’abstenció. No val la pena anar a votar perquè se t' acabin pixant a la boca, i aquest mico acabi de president. Aquest cop hem estat més de dos milions d’incompresos que no hem passat per les urnes i, a la vista de l’èxit, podem sentir-nos orgullosos de no haver participat en aquesta farsa tot i la persecució social de què som víctimes. Si d’alguna cosa ens hem de sentir culpables és d’haver deixat entrar al Parlament els pseudointel·lectuals, feixistes, fills de puta i nudistes que canvien de llengua cada tres paraules. Aquests també els haurien de pujar a l’avió, però si els cremen al mig de la plaça Sant Jaume tindria un efecte més catàrtic i relaxant. En tot cas, si tan poc els agradem nosaltres i la nostra llengua, sempre són a temps d’agafar ells mateixos l’avió abans que prenguem mesures més desagradables.

En resum: no entenc què espera la gent a oblidar-se de la gran festa de la democràcia i entrar a sac al Palau de la Generalitat per desallotjar tots aquests vividors. I no només Montilla; tots: els top manta de CiU, els botiflers d’ERC, els menja-flors d’IC-V, etc...

N’hi ha per tots. Començaré per Xoan Saura. Ens queixem que Montilla no parla bé la nostra llengua, però és que aquest inútil és d’aquí i tampoc. No sap pronunciar correctament el seu nom perquè fa sonar la j com si fos una x, però és que tampoc sap pronunciar la tan nostrada s sonora, de manera que naturalment no sap dir entesa sinó que parla d’entessa quan es refereix a aquest eufemisme que s’han inventat per no parlar del tripartit. Com a mínim se li ha de reconèixer que sota l’aparença d’idiota rematat, el tio ha anat de cara, va apostar pel tripartit, va pujar a les urnes i ara controla els apartats del govern que (diuen) més preocupen la ciutadania: habitatge, seguretat i immigració. Especialment destacable va ser l’original eslògan ‘Folla’t a la dreta’. Llàstima que siguin tan ineptes que els sobrés la a.

Ara, en Monti. Avui m’he recreat amb el seu discurs i ha dit coses com gauding (per gaudint), respetuós, tejit (per teixit), trebajarem (per treballarem) i espèrit (per esperit). Aquest sí que sap fer la j però quan toca una ll o una x. Aquest tio es passejarà pel món com a president de la Generalitat. I en Maragall al Senegal, ballant amb els negres i partint-se la caixa.

I acabo amb Carod. “Hem constatat que no hi havia cap partit amb un horitzó nacionalista”. Clar que sí, doncs ens ajuntem amb els espanyols, i canviem la independència per la cohessió nacional. També m’he fixat en les últimes hores que la seva dificultat per pronunciar les erres coincideix amb la que tenen dos grans prohoms del catalanisme com Federico Jiménez Losantos o el fill de la grandíssima puta de l’Arcadi Espada.
Aquest personatge es va presentar ahir a un debat del Canal 33 parlant tota la estona en espanyol com a mesura de provocació. D'entrada es podria canviar el nom per Arcadio, que ja fa temps que hi ha llibertat. I, si anés a un debat a la BBC, també parlaria en espanyol, o optaria per l’anglès, en el cas que en sàpiga. Estic segur que el sap i el domina, tan culte i intel·lectual com és. Quin ignorant.

Ah, una última coseta: heu vist la Senyera a l’acte institucional d’aquest matí? Doncs hi era. En un raconet, però hi era. Quina metàfora tan bona del que ens espera.

MÉS BACARDI
Què gran és la solidaritat laportiana! Visca la UNICEF i visca anar tots a l’enterrament del pare de Puyol. Bé, tots menys els jugadors que es van quedar a Barcelona, com Eto’o i Xavi, que devien tenir coses més importants a fer. O no. Però hi era tota la plana major. En canvi, a l’enterrament del pobre Sergi, només hi va anar Eto’o. Què passa? Que com es va suïcidar l’hem de deixar de banda, o què? Va venir tota la plantilla del Mònaco, mentre els nostres s'entrenaven o potser descansaven al gimnàs. No és excusa ni tan sols el robatori a què ens va sotmetre Gerard durant 5 anys.

AFTER HOUR
Han hagut de passar 5 anys, però Charly tenia raó. Us recordeu de Liberopoulos, aquell intimidador migcampista grec que Coco va perseguir en marcatge individual durant tot un Panathinaikós-Barça? Sí? Doncs continua en actiu, ara a l’AEK de Serra Ferrer, que va prendre bona nota. L’altre dia, el crack grec va marcar un golàs en Champions i va donar la victòria al seu equip. Que torni el visionari!

2006-11-08T00:21:00.000+01:00

LA FOTO DE LA FAMILIA DE ASSIS MOREIRA Pel futur alcalde de Laxe

Abans d'entrar en el tema que m'ha inspirat, volia fer un parell de reflexions sobre l'existència d'aquest blog. En primer lloc, un palet cap a nosaltres mateixos, que el tenim molt abandonat i fa dies que no hi aportem res de nou. Hem de ser tots una mica més estrictes i ocuparnos una mica més del blog, i ho dic per tots, començant per mi mateix. No serveix l'excusa de la bruixa, que no està inspirada, o le del sacarina, que no sap de què escriure, o les desaparicions de la resta de membres. I l'altre reflexió va dirigida al grup de lectors cada dia més gran que tenim, sabem que sou molts, especialment perquè en moltes ocasions truqueu per alguna de les coses que hem escrit. Això és una pàgina per rajar en plan conya de moltes de les coses que ens rodejen i tot i que tots ho fem sota un pseudònims, tots sabeu qui és cadascú de nosaltres. Que ningú s'emprenyi per les coses que hi posem, que això està fet per riure i passar una bona estona. Dit això, si alguna vegada hem ofès a alguna persona considerada amiga, li demano disculpes, com a mínim per la part que em toca.
I dit això, anem a rajar que és al que anàvem. Encara estic impressionat per la portada d'avui del diari Sport, on podiem veure una foto de Ronaldinho a casa seva, rodejat per la majoria de premis individuals que va guanyar la temporada passada, començant per la pilota d'or. Potser molta gent no té memòria o no s'hi fixa en aquestes coses, però aquesta foto ja s'havia publicat abans. I no en aquest diari. El primer que he fet és mirar quin fotògraf signava la imatge i s'han confirmat totes les sospites. Foto: FAMILIA DE ASSIS MOREIRA. Això era el que posava en portada i també al costat de la foto que sortia en pàgines interiors.
Molts de vosaltres potser no ho recordeu, però les fotos són de Claudio Chaves, fotògraf de Mundo Deportivo, que les va fer fa un temps per el diari en el que treballa. Recordo una gran portada i un bon reportatge dels companys de MD, que es van apuntar una bona exclusiva gràcies a aquestes fotos. Curiosament, ara les mateixes fotos són portades del Sport. Està clar qué és el que ha passat. Algú del diari Sport demana fotos a la familia de Ronnie, possiblement a la germana, i aquesta li passa les fotos que Claudio Chaves els hi va regalar per la seva colecció personal.
En aquest cas no es pot parlar del gol del Sport al Mundo, sino d'una acció eticament poc correcta. Tothom al Sport sabia segur quan fan la portada d'on surten aquestes fotos i qui les ha fet. No sé qui les demana ni qui decideix publicarles, però em sembla un gest molt lleig per part del diari. Algú s'imagina a Daisy amb un minidisc treient uns talls d'una entrevista al seu germà a una emissora determinada per passar-li a la competència? Hem de ser una mica més seriosos tots plegats, o acabarem amb la professió amb coses com aquesta, senyors.
Està clar que el Mundo Deportivo no voldrà guerra amb Ronaldinho, però si volgués podria posar una demanda al jugador i una altre al Sport, ja que les fotos se li passen a un jugador per el seu us personal, però mai per ser publicades a un altre mitja de comunicació sense el permís de l'autor.

CIUTAT BADIA
Ciutat Badia va començar com un culebrot en aquesta secció ara fa moltes setmanes i ha tingut molts protagonistes. Com el Cor de la Ciutat, aqui els personatges entren, surten, neixen o els foten fora, i recordo com si fos avui que el protagonista del primer capítol de Ciutat Badia va ser Andrea Balducci. Doncs bé, amics, Balducci ja no forma part de la gran familia de Ciutat Badia. Un mazazo per tots nosaltres, però avui hem confirmat que Balducci ha passat a formar part de l'oficina d'atenció al jugador de les seccions i ha deixat Ciutat Badia. El més sorprenent és que el departament de comunicació segueix endavant sense l'aportació de Balducci.

SWEET HOME PERALADA
Aprofito aquestes linees per denunciar la passivitat nocturna mostrada a la Corunya per la Bruixa, la Coca Coles, la Jefa i especialment pel Bisbe, que em van abandonar la nit de dissabte i em van deixar sol a una plaça inigualable com aquella. Lamentable. I no serveixen excuses com la de la nit abans, perquè la meva borratxera de divendres també va ser històrica. Això no ho esperava de vosaltres. Per cert, del Sacarina no rajo perquè després entra com administrador i censura els meus articles, el que veieu no és el que escric, sino el que ell no retalla. De fet, dubto que veieu mai aquestes linees, faré una còpia per si de cas...

2006-11-01T18:18:00.000+01:00

ZONA MIXTA per la bruixa d'or

Perdoneu el silenci que mantinc de fa unes setmanes però el meu cervell està formatejant i no el vull molestar. Quan torni la creativitat, ja us informaré. Una petita incursió simplement per fer constar els jugadors que van atendre els mitjans de comunicació ahir després del Barça-Chelsea: Edmilson, Puyol i Messi. Sí, heu llegit bé, tres.

I a sobre, els mitjans (desconsiderats com som) vam tenir la pocavergonya d'entrevistar-los a tots tres. Ens declaro culpables del fet que estiguessin una mitjana de 30 minuts a la zona mixta. Això no pot tornar a passar.

2006-10-31T04:08:00.000+01:00

JOOOOSE MOURINHO...PER L'ESCORTA DE LA CAMPIONA

Ha tornat, i m'en alegro. Escric abans del partit perquè quedi clar que tant fa el resultat. El futbol sempre estarà agraït a José Mourinho, un gran. UN GRAN. Molts el critiquen, es queixen de la seva actitud, de les seves provocacions, però d'aqui unes dècades, quan la pamli, se'l recordarà com un gran. El temps ja ho té, aixó. Un paio amb tants enemics com amics, un cop es mor, passa a tenir només amics, només gent que el recorda amb afecte i recorda com una victòria personal les seves genials rodes de premsa.
José i Rijkaard han guanyat una copa d'Europa, i obviament, Rijkaard ho ha fet amb un estil de joc més atractiu. Però no negarem que té merit guanyar-la amb aquell Porto. Els dos han guanyat la copa de les orelles grans, i ambdós van sortir a la roda de premsa prèvia al partit disposats a donar guerra. Però el concepte de donar guerra de Rijkaard són monosilabs, i el de José, declaracions que només l'horrorosa traducció de la pija que van portar va espatllar. josé sempre em caurà bé, sobretot perquè es un paio fet a si mateix des de la merda. Quan li criden "traductor, traductor", li tiren flors, perquè ell pot pensar que va començar traduint i ara ja és el tècnic més ben pagat del món. De nou ens va donar un munt de titulars i va fer gran la Lliga de Campions. Domina l'escena. Fa guanyar als seus jugadors, sap actuar a la banqueta i la sala de premsa...és un gran.

CIUTAT BADIA. L'ajuntament de Ciutat Badia hauria de demanar a tots els polítics que avui seran a la llotja o la graderia amb la seva millor rialla Profident, que donin fons econòmics per reformar de nou la sala de premsa, que es queda petita quan ens visita José. També haurien de sumar esforços en favor de la causa local, i no donar ni bola als anglesos de merda que envaeixen cada any la sala de premsa. Tant Més que un club i la sala de premsa sembla una casa de barrets caotica cada Chelsea-Barça. Als anglesos, ni aigua. I prohibit que preguntin any rera any sobre tirar-se a la piscina. Ja cansen.

MOSKOVSKAYA. Una opinió personal. Que s'acabi ja la gran mentinda del Nàstic. La gent només s'enrecorda de la resta de Catalunya quan toca anar de patriota. Ara s'enrecorden del Nàstic un cop ja és a primera. Però quan era jugant promocions per no baixar a tercera, ningú parlava d'ells. Prou falses simpàties. A mi m'és igual, el que li passi al Nàstic. Jo sóc del Sabadell, els meus Pallassos arlekinats del Mikolor, i el Nàstic, com el Lleida o el Figueres, me la resuda. Si algú te familia a Tarragona, que l'animi. La resta, que deixi de fingir, que un cop siguin a segona, s'oblidaran d'ells fins que d'aqui 20 anys torni a pujar un equip català i tothom es pleni la boca de catalanitat. El Nàstic importa als tarragonins, i només quan és a primera o segona A, que jo recordo el camp buit no fa tant. Si ser català implica que cal animar tots els equips catalans (menys els perikos, es clar), em pixo en aquest concepte de catalanitat. No m'imagino un seguidor de l'Aberdeen animant el Rangers, el Celtic, o el Caledonian Thistle Inverness només perquè són escocesos...
I en el bàsquet, tres quarts del mateix. Que s'acabi la mentida del Akasvayu Girona, que no seran res fins que guanyin algo, com van fer a Manresa sense tants diners. Tant Pesic, tanta pasta, tant Marc Gasol, i van fer el ridicul. Tant de bo Akasvayu acabi sent un frau com Marbella, i el CB Girona peti.

2006-10-29T20:15:00.000+01:00

UNA COCA-COLA, UN DONUT DE XOCOLATA I UNS BOCATES Pel futur alcalde de Laxe

No sé si Joan Laporta té la intenció de passar a la política en el futur, quan acabi el seu mandat, que no sabem si és de quatre anys ni si serà el darrer...), però ha quedat clar que aquest home perd el cul per sortir a una foto amb un polític. El numeret de l'esmorzar amb Artur Mas dissabte va ser esperpèntic i lamentable, com també ho és el fet de que Montilla corri a fer el mateix al dia seguent. Deixant de banda el fet de que el president del Barça es posicioni en unes eleccions, que ja ha estat prou criticat i per tant no m'hi ficaré, si que vull fer diverses reflexions sobre l'esmentat esmorzar.
En primer lloc, hi ha algú que pugui canviar el seu vot pel fet de veure un candidat esmorzant amb Laporta? No em puc imaginar a cap culé, que per exemple pensés votar Montilla o Carod-Rovira i després de saber que Laporta esmorza amb Mas i per tant es suposa que li dona suport, que decideixi canviar el vot per coincidir amb el nostre president. I si existeix aquest soci o 'patitzant' capaç d'això, l'hauriem de trobar i entrevistar.
En segon lloc, els companys que fan política i que són els que van cobrir la noticia, perquè afortunadament als esportius no ens van fer matinar, casi no li han donat importancia al que estaven esmorzant Laporta i Mas. El candidat a molt honorable prenia un suc de taronja i l'amic que es posa com un bacó es fotia una coca-cola, un donut de xocolata, uns entrepans petits i no sé qué més. Si saps que vindràn un exèrcit de càmeres, dissimula una mica! Al final serà veritat allò que va dir en el seu dia, que esmorza coca-cola amb galetes principe. Llavors el palet per el bar de Rambla Catalunya, per no tenir galetes principe. I aquesta també seria una bona entrevista, el cambrer que els hi va servir l'esmorzar. Qui va pagar? Van deixar propina?
També ha estat curiosa la lectura que s'ha fet de la trobada als diaris esportius, en els que l'esmorzar no ha passat gairebé d'anècdota, i en canvi als diaris d'informació general, com per exemple La Vanguardia, l'esmorzar Laporta-Mas ha estat la noticia principal de portada, a cinc columnes. És curiós veure que l'esglèsia i el Barça, en aquest cas representats per l'abat de Montserrat i Laporta siguin els homes més desitjats per els candidats. Qui ens havia de dir que Laporta acabaria aixi, quan era el representant de l'Elefant Blau i era ell qui trucava als mitjans per poder tenir una mica de presència mediàtica.

CIUTAT BADIA
Després d'uns dies de crisi amb els membres de Ciutat Badia, ara em trobo en el moment de la reconciliació. Com en les relacions de parella, el millor de las baralles són les reconciliacions i per tant no diré res que em pugui perjudicar. Només diré que cada dia que passa trobem més a faltar a l'home que van fotre fora, especialment en setmanes com aquestes de partits amb Reial Madrid o Chelsea, en la que els que hi han el vestidor van de cul i troben a faltar ajuda d'una tercera persona. Torna Gus!!!

AMB LUPA
Estrenem secció en la que analitzarem coses curioses que aparèixen publicades en premsa. Amic Polín, sé que ets un fidel lector d'aquest blog i no vull que malinterpretis les meves crítiques a Mundo Deportivo, sempre serà casa meva i sempre defensaré els vostres colors, però hi han coses que no es poden passar per alt. Diari de dissabte, llegeixo en portada una notícia que diu que "Larsson vuelve por sus fueros y podría cambiar de planes si el Barça lo llama". Per un moment m'ho crec, ja li estava fent un lloc a la zona mixta al corresponsal de l'Afton Bladet, però abans vaig obrir el diari per llegir la noticia completa. Després de comprovar que a les pàgines de Barça no hi ha res de l'amic Larsson, haig d'arribar fins a la pàgina 37, on després de llegir tot l'article, trobo a la darrera línia que és la periodista qui diu que podría cambiar de planes si el Barça le llamara. Tot en condicional, dit per C. Roura i no per ell i a la úlima linia. Però al diari en portada...

P.D.: Acabo de veure imatges de Laporta amb Montilla. Hem deixat la coca-cola, els donuts i els bocates i ens hem passat al suc de taronja. Ho celebro.

2006-10-26T13:34:00.000+02:00

DIJOUS SURTO
Sacarina

És la Copa del Rei. Spanish Bizarro. Una competició que té com a vigent campió l'Espanyol es desacredita per si mateixa. Si a més, jugues partits en camps com el del Badalona, amb gespa artificial, tolls d'aigua de manguera i un personatge com Fermín Casquete a la llotja, el descrèdit augmenta. Sort que hi ha gent que té ull clínic i ha trobat la pedra filosofal, la garantia perquè la aquesta "fantochada" continui existint. Cal que es converteixi en un espectacle televisiu. Per això el placatge d'un Mosso d'Esquadra a l'estil "Nevera Perry" sobre Francisco, l'entrenador del Badalona, al final del partit. Espectacle televisiu en essència!. El Mosso en qüestió, fent gala de la saviesa que caracteritza el cos de la policia autonòmica, havia detectat que el joc havia estat nefast i els espectadors estaven a punt de canviar de canal. O el ball de quatre xavalets que han saltat a la gespa quan els ha donat la gana.

Això dels xavalets no hauria passat al Camp Nou. L'exèrcit de petos taronja hauria estat implacable. Com un comando de legionaris a Kandahar. I si no, només cal comprovar l'èxit que han tingut en l'erradicació de l'aparcament il.legal de motos a l'esplanada de tribuna. Tots estem més segurs. Ningú podrà colocar una moto-bomba.

Tallat sense sucre

Una recomanació per als companys de tancament d'un dels 3 diaris esportius de Barcelona.Per als mateixos que truquen després de dinar per saber què hi haurà als programes nocturns. Poseu altres ràdios. En cas contrari, hi ha el risc que unes declaracions de Saviola per a tots els periodistes convocats a un acte (l'organització es va oblidar de la majoria de mitjans) passin a ser declaracions a una sola ràdio.

Gintonic de Bombay

Aquests dies els mitjans públics estan fent una vaga que consisteix a no dir els noms dels professionals que fan les informacions. Protesten perquè la Junta Electoral estableix el temps de la informació de la campanya electoral de cada partit i demanen que es pugui fer una selecció de les informacions amb criteris periodístics. Ho sento, estic d'acord amb la Junta Electoral i amb els timings establerts. Massa sovint, la bandera dels "criteris periodístics" l'agafen aspirants a comissaris polítics, Urdacis en potència. Gent que són al periodisme el que els germans Matamoros a la lluita contra la droga. Al cap i a la fi, durant la campanya no hi ha informació. Tot és propaganda.

2006-10-25T00:11:00.000+02:00

ELS DIMARTS SEMPRE TROBES ALGO OBERT pel petit bisbe arlequinat

Fernando Alonso és un inútil. I Rafa Nadal un bluff. Anem per passos. El flamant bicampió del món de la Formula 1, per fi tindrà l'oportunitat de demostrar que és tant important el cotxe com el pilot. El kaiser va haver de trencar el motor, més d'un any després perquè l'asturià fos campió del món. La remontada que va fer a l'última cursa del Brasil va ser espectacular per deixar clar a tots aquells rajadors que en aquest esport, si es vol, es pot adelantar. En canvi, Alonso, encara no se n'ha adonat que ha guanyat gràcies al cotxe i la mala sort de Ferrari amb els neumàtics i de McClaren i el gafe finlandès. M'agradarà veure què fa l'any que ve amb un cotxe que s'espatlla cada dos per tres. A més, em cau fatal per prepotent, madridista i inútil. O ara s'han de donar motius i justificacions per insultar algú?

Parlem del madridista nosaberperdre de Rafa Nadal. Com es pot ser tan patètic. Insultar al rival a la sala de premsa perquè t'ha guanyat. Quan Nadal és el primer notes que falta al respecte a tots els contrincants celebrant cada punt com si fos un gol del Madrid. I la premsa al darrera, comparant-lo cada dia amb Federer. Si us plau, si no li arriba ni a les soles de les sabates! Federer ho guanya tot, i l'altre a la que surt de la terra batuda, no és ningú. Un tio que anuncia el Cola Cao no pot arribar a res en aquesta vida! I si no mira a Pedrosa, un altre inútil que no sé qui es pensa que és. T'asseguro que jo sóc el Hayden i el foto d'hosties allà mateix. Em trec el casco i el començo a matxacar!! Si és més baixet que jo el "lumbreras"!!! Que n'aprengui de Rossi, un guanyador nat, o d'Elies, que mica en mica, va agafant experiència i encara guanyarà el mundial abans que ell!

Avui no tenia ganes de parlar de futbol. Deixem que els merengues (i sobretot els mitjans de Madrid) disfrutin dels seus dies de glòria, que ja els tocarà patir més endavant. Per cert, gran premsa de Barcelona. Som uns cracks. Tots demanant que juguin Deco, Iniesta i Xavi, i a la que el pobre Rijkaard els posa, li cauen totes les hòsties del món! Què gran és ser periodista! Visca! Què fàcil és criticar!

MISSA D'ONZE

Michael Jordan és gran. Molt gran. L'única que val la pena de la petanca aèrea. La definició que va fer de què és la pressió que ens va explicar un lector habitual d'aquest blog és fantàstica. Gran Jordan.

BENEDICCIÓ

Ramon Pujol cantant O sole mio al sopar de directives... On hem arribat. No se m'ocurreix cap cometnari que estigui a l'alçada. Ho sento.

L'ARLEQUINAT

Tenia el cor dividit, però no ho vem poder evitar: Perelada 0 - Sabadell 2. Més a prop del play-off. Ara l'objectiu és recuperar el liderat. Potser aquest diumenge gaunyant al Prat a casa. A més, per fi hi podré anar!!

2006-10-24T19:49:00.000+02:00

QUI ÉS AQUEST PERIODISTA?...

Tic, tac, tic, tac...complicat, oi? . El de la dreta és el cantant de Couting Crows...

2006-10-23T12:59:00.000+02:00

LAPORTA, TAMBÉ BOTIFLER pel cansalader de Gràcia

No, el pitjor de la setmana no han estat les dues patacades dels nostres gladiadors, que confirmen que aquest any encara no hem guanyat cap partit contra un rival seriós: derrota contra el Sevilla a Mònaco, empats contra el València i el Werder Bremen, i derrotes a Chelsea i Madrid. No, no me n’he oblidat: la victòria contra el Sevilla va ser més de l’àrbitre que nostra.

Però, com deia, el pitjor no està al camp sinó a la llotja. El nostre president desacomplexadament catalanista va pecar de gravetat dijous en una entrevista concedida al cap de l’alcalde. El guenyo creua Calderón i Laporta, en una nova edició de les mamades de polla mútues i compulsives que s’han fet aquesta setmana, i li deixa anar: “Si prospera lo que pedían en el Catalunya-Euskadi, este partido (el Madrid-Barça) no se podría celebrar. Qué pena. ¿Se puede permitir el Barcelona jugar una Liga contra el San Andrés (sic)?” La pregunta té tela, però ja no sorprèn tenint en compte el feixisme emmascarat de paleto-provincià-de-Brunete. El pitjor és la resposta del desacomplexat: “Esto son cosas de los políticos, que a nosotros no nos competen”. Botifler! O pitjor: encara bo si només fos botifler, perquè ja hem comprovat que n'hi ha molts. El que m’indigna és el doble discurs: quan parla aquí i en català sembla el president d’Estat Català, però amb el De la Morena no hi ha collons. Quin fàstic! Estic desacomplexadament fastiguejat.

Després d’aquest episodi en què Laporta no es va saber traduir a ell mateix, van continuar les mamades de polla a dojo, només trencades pels estirabots de Txiki. Gran Txiki! Un parell d’hostietes ben donades a l’engominat de Mijatovic, demostrant que és tan gran portaveu com limitat secretari tècnic. Però al que anava: enmig d’aquest ambient teletubbie arribem als fets de diumenge, probablement els més greus de la història del Barça. Després de participar en una bacanal de drogues i alcohol a Bucarest amb el president de l’Steaua (pacte de sang amb melmelada inclòs) Calderón li diu a Laporta que li encanta l’òpera. Dit i fet. El cap de protocol del Barça, l’ínclit Ramon Pujol, va agafar el tovalló com si fos Pavarotti i va perpetrar una ària enmig del dinar de directives. Cagumredéu! Però és que no hi ha dignitat? Ni el Barça com a club, ni aquest personatge com a individu. Em passa a mi, i abans m’encadeno a la porteria del Bernabéu que cantar per aquesta colla de fills de puta. En aquest país ja no dimiteix ni un pobre cap de protocol ridiculitzat pel seu president. Us imagineu Núñez obligant Maxenchs a cantar “La Puerta de Alcalá” per major glòria de Ramón Mendoza? Ja fa temps que avanço que Laporta acabarà sent molt pitjor que Núñez, i els petits detalls no fan més que donar-me la raó. Setmana a setmana, rajada a rajada.

MÉS BACARDI
Sense moure’m de Madrid. Patètica i lamentable l’actitud del cultivat públic capitalí en el Masters Series de tennis. El txec Berdych elimina Nadal i fa callar el públic com Raúl va fer al Camp Nou quan era jove. Nadal perd el cap per primera vegada des que el conec i diu a la roda de premsa que Berdych és un estúpid. Mal perdre. Però pitjor encara el públic, que al dia següent es va dedicar a escridassar i insultar Berdych durant les semifinals, fins al punt que no en va fotre ni una a dins. Però és que són tan provincians i estúpids (ells sí) que prefereixen pagar per cridar que per veure un bon partit? No es mereixen ni el torneig del Bonasport.

L’ALMAX
El personatge de la setmana és el gran Rodney White. Sí, jo tampoc no el conexia, però és d’una grandesa incomparable. Aquest paio juga al Bilbao Basket amb un contracte temporal (es veu que la temporada passada va col·laborar al descens del Manresa) i ahir es planta a la pista de la Penya. El cas és que el tio juga bé, fot punts a dojo, però va jugar tot el partit amb un escurandents a la boca! Tot el partit. Com si estigués a la taverna. Una actitud valenta i lloable en tant que és una prova més de la farsa que és el futbol aeri. El meu nou ídol.

AFTER HOUR
La bruixa torna avui a la feina. Bé, per ser més precís, torna a la redacció. Benvinguda!

2006-10-22T19:02:00.000+02:00

UN BARÇA SENSE DIARIS ESPORTIUS.. per l'Escorta de la Campiona

Estic fotudament mandros. Després d'una setmana amb Chelsea i Real Mandril, m'agafa un profund sentiment de mandra. Com si una mosca tse-tse m'hagues picat a la soca dels ous i nomès tingui ganes de dormir. Com una puta marmota. Marmota, animal que em fa pensar en una gran peli, "Atrapado en el tiempo", amb Bill Murray. Una gran peli, no com "Big".
Total, que si aquests darrers dies han escrit gairebé més els anònims (i no tant anònims), enlloc dels boy-scoutts, he pensat que jo també podia fer vaga. Però bé, tinc cinc minuts abans del gran clàssic. Un blogg sense entrades escrites no té massa sentit, com tampoc ho tindria el Barça sense la premsa. Ho pensava ahir. Hi ha una peli que juga amb una idea semblant: que passaria a Estats Units si tots els mexicans que hi viuen i treballen no hi fossin?. ( http://www.undiasinmexicanos.com film explica que els empresaris haurien de netejar-se la merda, cuidar el jardí, que l'economia s'aniria a la merda...bé, tipic film "progre-moderno", que m'ha fet pensar sobre que en seria del Barça sense la premsa?. Que en seria del club que va neixer gràcies a l'anunci del suiss Gamper a un diari esportiu?. Seria igual de gran, el Més que un club?. Ens vindrien a darrera suplicant que seguissim practicant l'art de la felatio?
Qui ho sap. Imaginem que els diaris esportius no hi són, o no escriuen ni una ratlla del Barça. I que els esports, a les ràdios, quedessin marginats a petites mencions, tal i com crec que algun iluminat desitjava per Catalunya Radio. Durant les eleccions, els candidats haurien d'anar a diaris d'informació general per quedar amagats en uns baixos al final de tot. Com arribarien als socis?. Fent com Jordi Medina, que passejava pels carrers?. Un mite del Barça, aquell de la derrota en Copa al Bernabeu per 12 a 1, va ser possible gràcies a que un periodista esportiu va decidir dir la veritat (pressions als blaugrana perquè perdessin) malgrat la censura. Llàstima que el periodista era José Antonio Samaranch, qui per un sol dia en la seva vida va anar contra el règim...que en seria del Barça sense l'Urruti t'estimo, sense Pizzi sos Macanudo, "Eto'o, Eto'oooo", i la gent comprant tots els diaris quan es guanya?.

EL VODKA, MOSKOVSKAYA. Que ningú es pensi que vaig veure el film dels mexicans emocionat. No hi ha cosa que em faci més rabia que un mexicà, els tinc fobia per culpa dels seus periodistes, inclosa la rossa que es passeja de tant en tant per Can Barça obrint portes gràcies a la cadència de les sevs natges. Et passes dos mesos perseguint al Manito Marquez, i la paia aquesta sempre té les portes obertes. Bé, no m'hauria de sorpendre. Si molts teniu fobies als anglesos, alguns les tenim als Mexicans. Per cert, Sacarina i Bruixa, esperem un relat de les vacances.

CIUTAT BADIA. I si no hi haguessin diaris i ràdios?...de que treballarien els entranyables membres de Ciutat Badia?. Jo en veig algun treballant a una tenda Emilio Tucci de Passeig de Gracia. I el gran cap de C.B.?. Alcalde d'un poble de 20 habitants?. Doble de Bela Lugosi a alguna peli de Serie B com"Desmadre en Transilvania"?.
I el que és pitjor, que en seria de nosaltres?. Si deixem de ser periodistes, ens quedariem només en alcoholics. Ara sóm periodistes alcoholics. S'accepten propostes sobre que en seria de la gent de C.B. o de la sala de premsa del Barça. Jo crec que cert redactor de cert diari del grup Godó -i no l'esportiu-, tornaria al capdavant de Counting Crows, el grup que va abandonar per dedicar-se al periodisme.

2006-10-19T15:08:00.000+02:00

ELS DIMARTS SEMPRE TROBES ALGO OBERT..... pel petit bisbe arlequinat

Em cago amb els putos anglesos. S'hauria d'enfonsar la illa. O millor, que quedin com Alcatraz, rodejats de taurons, amb l'espai aeri obert, i que no puguin moure's d'allà. Que es quedin al seu puto país, amb les seves manies, les seves fòbies i les seves mariconades. A part de ser una colla de reprimits indignes, en que tot és super car, en que ho volen fer tot al revés i diferent: conduixen per l'esquerre, tenen elements de mesur diferents, que si peus, milles, yardes i su puta madre. A més, es menja fatal!! No saben servir alcohol, sempre amb el puto dosificador... No saben parlar anglès!! No se'ls enten quan parlen. Però el pitjor de tot, el més lamentable, són les estúpides mesures de seguretat als aeroports per aquesta mena d'acolloniment que tenen per l'amenaça terrorista. Primer de tot, com deia la meva mare: si no vols pols no vagis a l'era. Per tant, si et fots amb els mohameds, els envaeixes; llavors no et queixes si els tios se t'enfaden i es volen venjar.
I no cal, inútils anglesos, que en un vol xàrter, de l'expedició del Barça, a les dues de la matinada, s'hagin de passar tots els controls de màxima seguretat com si fossim terroristes: no es va poder pujar cap líquid a l'avió: ni l'encenedor, ni el sabó, ni el desodorant!! I el que és pitjor. Llarga cua per passar el control de metalls, i s'havia de passar descalç!! Des de Pepe Gutierrez a Ronaldinho!! Tots es van haver de descalçar per si tenien Goma 2 a la sola de les sabates. A cagar!! I després tres mil hores a l'avió per tal de carregar tot l'equipatge, perquè havia de ser minuciosament estudiat per si Sylvinho se li havia ocorregut volar l'avió del Barça...
Ja vindreu ja, desgraciats!! Ja vindreu a Lloret a emborratxar-vos i a fer la pena que feu, turistes de merda!! Ja vindreu a posar-vos vermells i a cremar-vos!! A veure una mica el sol que al vostre puto país no podeu gaudir mai... Ja vindreu amb els vostres mitjonets blancs i sandàlies, ridículs de merda!! A cagar!!! Que s'enfonsi la illa!!!
Ah! I ja no parlem de la puta monarquia que tenen, plena de borratxos i puteros... Que s'enfonsi Anglaterra!

MISSA D'ONZE

Barça, espavila. Menys bikini, menys Sol, i més entrenar. Prou ja de la farça de Ronaldinho, Deco, Edmilson, i alguns més que gairebé surten més de festa que jo. Patètic com s'arrosseguen pel camp. Entre els que arriben ressacosos al partit, i després físicament no rendeixen, i les rotacions lamentables de l'amic Rijkaard, aquest any no farem res de res. Perquè, algú li pot explicar a Rijkaard que Motta no pot jugar al Barça? I entre Zambrotta i Belleti, tampoc caldria que ho fes Oleguer? Que per posar a Marquez de pivot defensiu no l'expulsarem del país?

BENEDICCIÓ

La bruixa i el sacarina ja han acabat les seves vacances a Londres, amb un bon balanç: mirant partits des dels pubs, i sense conseguir cap més entrevista o tall de veu, del que Chelsea TV els hi donava. Felicitats. No esperavem menys de vosaltres.

L'ARLEQUINAT

Hem resurgit! Gran victòria al Barça C, per dos a cero en lliga, i estem a un punt del lider; i gran victòria 1 a 2 a l'Espanyol B en el partit d'anada de la final territorial de la Copa Federació. Aquest diumenge partit nostàlgic, que si no fós pel Madrid - Barça, hi podríem haver anat tots en expedició: Perelada - Sabadell!!

2006-10-16T17:09:00.000+02:00

D’EMPEUS CONTRA SALA i MARTÍN pel cansalader de Gràcia

Coincidint amb el dia que tots ens havíem d’aixecar no sé exactament contra què (la fam?!), i amb el dia en què el món està en peu de guerra contra el puto DVD de CiU, faré una petita incursió a la campanya electoral per aixecar-me contra i cagar-me en l’ínclit Xavier Sala i Martín.

Aquesta llumenera de l'economia sortosament exiliat a Nova York ara exerceix de periodista per obra i gràcia de La Vanguardia, i es dedica a fer entrevistes als candidats a la presidència de la Generalitat. No sé si en farà gaire més, però avui ha començat amb Montilla. Vagi per endavant que un servidor seria l’última persona que votaria el doble de Sergi Mas, de fet preferiria tallar-me les dues mans abans de fer-ho, i fins i tot els peus si calgués evitar temptacions. Nota mental: això em recorda la famosa frase perpetrada pel mateix Montilla “estem lligats de maus i pens” (sic) quan no podia resoldre no sé quin problema. Al que anava: avui Sala i Martín l’ha entrevistat amb una categoría inferior a la de les seves tristament famoses americanes.

El millor és que l’entradeta de l’entrevista ja avisa que Sala i Martín és “provocador, impertinent, tossut i polèmic”. Tot veritat. Jo encara i afegiria algun adjectiu més però ho resumirem amb impresentable. Doncs bé, el novaiorquès més llest de la classe es dedica durant dues pàgines senceres a fotre-li entrades a l’altura del genoll al pobre Montilla, amb arguments alguns certs altres totalment oportunistes i manipulats, que el self-made de Cornellà va encaixant com pot.

El que em fot és que, d’entrada, l’entrevista no t’aporta res de nou sobre l’interfecte (que, en principi, seria l’objectiu) perquè no passa de ser una discussió entre l’un i l’altre. I el que m’indigna és que tot plegat em sona a lliçó de Sala i Martín a la resta d’inútils mileuristes que ens arrosseguem per aquesta professió. “Mireu, desgraciats, com que hi parlaré avui i no l’hauré de tornar a veure en tota la meva vida, vomitaré sobre Montilla totes les afirmacions que em semblin i em quedaran dues pàgines que em pagaran a preu d’or i que, amb una mica de sort, demà em publicaran al The Sun, de tan sensacionalistes com són”, deu pensar el mite de les americanes discretes. Si jo treballes a Política de La Vanguardia, ja l’hauria penjat de la planta 15.

En resum, que aquest mite ressaviat vingut a llepaculs de Laporta (o és Laporta qui li llepa el cul a ell?) ha tornat a fer una exhibició de l’escassa classe que té. Potser estic equivocat i ara aconseguir que l’entrevistat se t’aixequi de la cadira és un mèrit, o potser ho van explicar l’últim any de carrera. Ho sento, no hi vaig anar. És trist comprovar que, com més pallasso ets, millor et va.

I ja que hi sóc: encara que fos de la gestora, sens dubte aquest personatge és el pitjor president de la història del Barça. És el mateix desgraciat que va dir que “el carnet del Barça és barat”, que es pavonejava que tenia 18 entrades per la final de París i que ens avergonyia amb aquelles americanes fetes a l’Índia que probablement teixia una nena de 12 anys. Lliçons, les justes.

MÉS BACARDI
El FCnBa ja està en 3 de 4. Això cada dia va millor.

L’ALMAX
Autorajada. Després de 107 anys queixant-nos que els àrbitres són franquistes i madridistes, tots plegats hauríem de reconèixer que ahir al Sevilla li van robar el partit. O si ho preferiu, que ens el van regalar. Insisteixo, jo el primer.

AFTER HOUR
Alcalde, és molt demanar que facis els teus concursos el dia que et toca? I, per Déu, Salva era central, no davanter.

BRUIXA, PREN-TE UNA TIL·LA
O millor un te. T’adjunto un e-mail rebut el 26 de setembre de l’AIPS que potser et serà d’utilitat en futures vacances angleses:

“Premier value for the AIPS card By Keir Radnedge

The AIPS card has gained new status within European football after agreement with the English FA Premier League on match accreditation applications.This development follows an increasing number of protests from foreign reporters over access to Premier League matches. Many have been turned away through lack of the necessary licence, a unique system operating in English football.Media access in the Premier League (and the lower three divisions in the Football League) is regulated between the Leagues and the clubs. The licensing system was created initially to control commercial photography. This was later extended to include the print media and websites.Every publication seeking journalistic access must hold a licence for either the season or a one-off match. The licence also demands a public liability insurance.Europe's highest average attendances may be in Germany's Bundesliga but, worldwide, by far the most popular football is the English version. This is reflected in significant income from worldwide TV sales. In return, many foreign publications want access to Premier League press tribunes.A major problem for the Premier League - and also for AIPS and bona fide working journalists - is the number of bogus match applications to both the League and its clubs.Unfortunately, some press departments have used the absence of a season-long licence as an easy excuse with which to reject accreditation applications - contrary to Premier League rules.Hopefully, such practices have now been effectively outlawed by the new agreement between AIPS and the Premier League.Foreign journalists wishing to cover Premier League matches on a one-off basis should send applications SIMULTANEOUSLY to both the home club and the Premier League press office (fax +44 207 864 9221).The League now holds a list of all AIPS members from seven major European nations and they will be granted a single-match licence immediately.The League will notify both the publication and the club simultaneously within 24 hours. Membership of AIPS will also be taken as meaning that the publication or agency concerned does hold the requisite public liability insurance.The AIPS member countries concerned are Belgium, France, Germany, Holland, Italy, Portugal and Spain. For other countries, the Premier League's media department has undertaken to check membership status direct with the AIPS Football Commission.Each club retains the ultimate right to decide whether to accept or reject an accreditation application. However, a certain percentage of each press tribune should, under League rules, be available for foreign media. The League has promised to remind clubs of that obligation.Foreign reporters wishing to apply for Premier League match accreditation are advised to contact both the club and Premier League simultaneously by fax or email using the following wording:"""I wish to apply on behalf of [publication] for written press access in the name of [journalist] for the [home club] v [away club] match on [date]. This application note is both notification to your club and also an application, for Premier League attention, for a single-match licence under the terms of the agreement with AIPS."

Ja ho veus. Ni puta idea.

2006-10-16T15:29:00.000+02:00

EL PITJOR ONZE DE LA HISTÒRIA DEL BARÇA Pel futur alcalde de Laxe

Continuem amb el concurs que plantejàvem la setmana passada i a partir d'avui iniciem les votacions per escollir el pitjor onze de la història del Barça. Gràcies a tots els que heu enviat i proposat noms, ara ja tenim la llista completa de candidats, tot i que la votació és oberta, per tant podeu incloure al vostre onze cutre els jugadors que volgueu (excepte Gabri, que no participa al concurs), però per ajudar a recordar futbolistes lamentables aqui teniu una llista de candidats, de la que segur que sortiràn la majoria d'equips escollits. Per una questió d'edat, la majoria de candidats han jugat al Barça als darrers 20 anys, perquè els d'abans no els he vist jugar i no els recordo. A la llista he afegit les propostes que ha rebut, fins i tot els tius que no tinc ni idea de què jugaven.
El dia en el que France Football publica la llista de candidats a la pilota d'or, rajarxrajar publica la llista de candidats al pitjor onze de la història del Barça. Aqui la teniu:

Porters: Busquets, Lopetegui, Angoy, Enke, Dutruel, Ramallets, Huguet, Llagostera, Rustu

Defenses: Christanval, Bogarde, Okunowo, Mario, Sánchez Jara, Fernando Navarro, Marcelo, Sergi Barjuan, Andersson, Juanjo, Oscar López, Fradera, Frank de Boer, Abelardo, Dehu, Pellegrino, Serna

Migcampistes: Gerard, Motta, Romerito, Eskurza, Bio, Riquelme, Rochemback, José Mari, Carrasco, Ciric, Mario Rosas, Moratalla, Manolo Hierro, Ronald de Boer, Litmanen, Amunike, Prosinecki, Petit, De la Peña, Ivan Iglesias, Oscar Garcia

Davanters: Geovanni, Overmars, Triguinho, Alfonso, Escaich, Korneiev, Onésimo, Danny Muller, Hughes, Kodro, Nano, Ezquerro, Cuellar, Salva, Simao, Dugarry, Quaresma, Jordi Cruyff

Tius que no sé de que juguen: Adjutori Serrat, Albadalejo, Tarrés, Cleo, Morán, Pérez

Insisteixo, Gabri no és escollible. Són normes de la organització. Ho lamento.

Com els amics de Mundo Deportivo, podeu fer l'equip amb un sistema 3-4-3, 4-3-3, 4-4-2 o el que us roti.

A partir d'aqui espero les vostres votacions en els comentaris adjunts a aquest article. La setmana que ve farem un repàs a la classificació i animo a que ho feu còrrer per les redaccions, quanta més gent voti millor, més riurem. Volem conèixer quin és el pitjor onze de la història del Barça. Un cop el tinguem, mirarem de muntar un partit amistós entre la selecció de premsa i aquest gloriós equip que passarà a la història del Barça, encara que sigui per motius patètics.
Us agraiexo també els que he proposat presidents patètics, però en aquest cas està cantat que guanyarà Joan Gaspart, secundat per Enric Reyna i els seus sobres.
Si voleu votar l'entrenador per aquest equip, endavant. En aquest cas també proposem una sèrie de noms, en la que també surten els assistents mítics com Mourinho o els vividors com Hoek:
Van Gaal, Rifé, De la Cruz, Antic, Serra Ferrer, Luis Aragonés, Mourinho, Frans Hoek, Rexach, Andries Jonker, Van der Lem, Venables, Menotti, Lattek, Laureano Ruiz, Domingo Balmanya "totalmente de acuerdo José María...". Vosaltres mateixos.

SWEET HOME PERALADA
Qué maco és treballar sense televisions. La majoria de gent està indignada per l'absència de càmeres ahir al Barça-Sevilla, però els que seguim els partits a peu de gespa vem viure una tarda fantàstica, sense tripodes i càmeres que ens tapessin la visibilitat. Per un cop a la vida vaig veure el còrner del gol Sud durant tot el partit i vaig poder seguir les evolucions de Messi per la banda dreta fins a la linia de fons i no fins a la de tres quarts, com és habitual. Beneida absència de les teles, quina tranquilitat sense les càmeres a peu de gespa, espero que més clubs facin com el Sevilla...

CIUTAT BADIA
El espacio de hoy de Ciutat Badia no hablará del departamento de comunicación del Barça, como es habitual, sino que está dedicado a nuestro 'gurú', ídolo y maestro Miguel Gutiérrez, por eso no escribo en catalán, como deferencia al amigo Louis, al que la prensa catalana espera homenajear con motivo de nuestra inminente visita a Madrid. Me consta que el maestro Miguel Gutiérrez conoce de la existencia de nuestro blog y por esa razón le mando un saludo desde aquí. Espero verte en Madrid, amigo Louis/Miguel, dónde acudiré con la libreta (nunca mejor dicho...) y el boli a punto para tomar nota de todo lo que digas. Eres nuestra referencia a la hora de rajar, somos meros aprendices a tu lado.

2006-10-14T14:36:00.000+02:00

BUTANITO, T'ENYORAVA...PER L'ESCORTA DE LA CAMPIONA

Primer, el ja mític Miguel Gutierrez ens fa passar una bona estona estomacant a cert personatge. Ben cert és que ell no ha de donar la cara a la sala de premsa del camp, però no deixa de dir res que no sigui fals. A aquest senyor li hauríem de donar un premi honorific. I després, en una entrevista al diari que precisament tant mal parat surt en el blog de Gutierrez (per culpa del personatge en qüestió) el gran, llegendari, i mític Butanito reparteix estopa a tort i a dret. Senyors, entrem en una era incerta en que la gent es pregunta si el periodisme seguirà sent una cosa seria, o serà, com diu el butano.. «un jajaja, jijiji». A Butanito també se li hauria de donar una premi, per ser un dels grans rajadors que ha parit l’humanitat. I a més, té part de raó, malgrat que jo defenso a Montes, i no el considero "un pallaso". Si Montes s'ho ha currat i pot fer el que li rota dels ous, un 10 per a ell. Ja m'agradaria a mi que em paguessin per voltar pel món parlant dels apats que m'he fotut, i les copes que repossen al meu ventre.
Centrant-me en la premsa escrita, que són mis menesters, té tela el que fem. La contraportada de l’As (que tots sabem que és dels apartats més mirats per tothom, jo el primer) no té nom. Si vull veure pit i cuixa compro la Playboy, doncs ja se sap que «ara també es llegeix». Ara, que la Gazzetta dello Sport, diari abans admirat, aquests dies fa una sèrie de repors sobre «Sexe i futbol», on futbolistes i les seves dones parlen de si va bé follar abans dels partits. La revista Calcio 200, també italiana, fa repors de les seguidores més sexys. I l'Olé argentí té la secció "la diosa del dia". No abandonem el tòpics de que els homes només parlen de futbol i dones, i de que l'esport és una cosa només per "machos". Però és clar, estem parlant d'Apaña, Italia i l'Argentina...sort de països moderns com...Suècia, on unes esquiadores es van fer fotos en boles, o Anglaterra, on es més famosa la novia de Wayne Rooney que Wayne Rooney.
Tetes a part, el Carca d'avui ens regala en portada com a única foto la d’un caball (???). Van camí de ser la versió esportiva de El Caso. La resta, en la linia. Ja sabem que l'Ash publica com entrevistes pròpies les rodes de premsa, i avui El 9 depressiu de Catalunya en publica una d'EFE també sense firmar. Aquest mateix diari fa dos dies posava en portada que el Barça potser jugaria amb el potent Amerixca de Mèxic. La "x" no sé si té res a veure amb el món de la pornografia. L'Sporc s'ha inventat la secció "el espia del Camp Nou", amb un disseny propi de comic manga per nens de 3 a 5 anys, i a El Musgo Deportivo...bé, a aquests avui els deixaré en pau, que ja fa temps que no s'inventen entrevistes a Riquelme. Bé, és el que ven. C’e la vie. Butano, torna ja.

...EL VODKA, MOSKOVSKAYA
Un detall. Prohibiria l’accés de periodistes mexicans al Camp Nou. Cansen, agobien. Que si «Rafa esto», que si «Rafa lo otro»...que si el Manito...i ara que si «el Club America en el mundial». Que un paio es cardi milers de quilometres per arribar a la sala de premsa del Barça nomes per fer una pregunta sobre el possible emparellament entre el Barça i l’America de Mèxic al mundialito del Japó, és trist. Sobretot perquè Rijkaard contesta una merda de resposta, i el mexicà no té res per vendre. Per cert, els xicanos ni saben que hauran de jugar amb el campió d’Àsia. Es creuen que jugaran amb l’Africà. Tant de bó els asiàtics es follin als mexicans, així ens estalviarem articles tòpics sobre el Piojo Lopez. Com els que ja he fet jo, per exemple.

RODOREDA NO M'ESTIMA
Agrair al Cansalader que ajudés a Aragones a romandre en el càrrec de la "Roja". Encraa podrem riure una mica més en partits oficials amb la disbauxa nacional. La Bruixa en canvi, no té tant sort i segueix de pega amb els caps de premsa. Els anglesos i els argentins s'hostien pel futbol i les Malvinas, pero es posen en comú en fotre la vida impossible a la Bruixa. Paciència, dona, paciència...se't perdona tot menys que acabis defensant el sistema de premsa del Barça un cop ho comparis amb el del potent Reading.

2006-10-13T16:32:00.000+02:00

MIGUEL GUTIERREZ SOMOS TODOS
No puc deixar de recomanar la lectura del blog de Miguel Gutierrez, alias Louis, en el que podem llegir una hostia en tota regla a l'amic Toni Frieros del diari Sport. El podeu trobar a www.lalibretadevangaal.blogspot.com
Aquest home és un mestre. Això si que es rajar per rajar i no les mariconades que fem darrerament. El nostre ídol, Miguel Gutierrez. A veure si n'aprenem una mica.

2006-10-13T01:19:00.000+02:00

ESCRIC PER NO FER UN LLEIG… per la bruixa d’or

Tard, ràpid i malament. Ho sé, però és que a diferència del cansalader que escriu i es respon a si mateix, la resta tenim feina. Davant l’expectació que aixeca el meu viatge per feina a Londres, us informo que encara no he fet les maletes.

He aprofitat els meus dies de festa per parlar amb tots els Simons ineptes d’Anglaterra. I jo que em pensava que l’any passat amb el Chelsea havia topat amb els responsables de premsa més ineficients del futbol mundial, o pitjor encara, massa eficients en la seva tasca: posar traves. Aquesta setmana he pogut comprovar dues coses: la primera, que tots els caps de premsa d’Anglaterra es diuen Simon i la segona, que dóna igual si es diuen Simon o no, perquè tots són igual d’imbècils. En un futur faré una tesi sobre aquesta espècie però així en una anàlisi ràpida diria que el problema és que són seguratas de disco frustrats que només tenen una vocació a la vida, dir-te que no, que allò que intentes fer, mai, mai, mai és possible. Per què? Doncs perquè no, senyoreta, perquè són les regles. You can’t, you can’t and you can’t. Les tres frases que més he escoltat en les meves agradables converses telefòniques amb els diversos Simons. Ah, i either you can’t.

Capítol apart mereix Míster Derek Jonson, amb noms i cognoms. Aquest individu té el poder --segons si es lleva amb el peu dret o l’esquerre-- de permetre’t treballar o no en un partit de la Premier. Segurament no hi havíeu pensat mai, però el Reading-Chelsea és un esdeveniment de caràcter mundial que aixeca una expectació indescriptible no només a Anglaterra sinó entre la premsa internacional. Un clàssic d’aquesta categoria no pot permetre que tres periodistes catalans vinguin a destorbar preguntant pel Barça. Recordeu la meva primera setmana del mundial? Ha tornat el malson. I gràcies a Derek, que va tenir la sort que a)sóc educada i b)no sé insultar en anglès. Com que l’IRA ha plegat, només li desitjo que algun dia, algun altre succedani de segurata de disco pugui pagar amb ell la seva frustració i prohibir-li de fer la seva feina simplement perquè són les “rules”.

Doncs res, companys, que aquesta setmana he afegit uns quants ninos vudú i, per evitar la dispersió del meu odi, el cansalader deixa de ser durant uns dies l’objectiu dels meus jocs de bruixeria.

Per cert, la setmana que ve, tornaré a ser baixa, inexplicablement, al luxós hotel de 5 estrelles on m’allotjo es veu que tenen un problema amb la connexió d’internet.

COP D’ESCOMBRA

No! No us puc portar res de Londres, perquè vaig a treballar! Sí, doneu-vos per al•ludits, ni boles de neu ni hòsties.

2006-10-12T20:39:00.000+02:00

Dijous Surto... pel Sacarina

Primer de tot, demanar excuses per la meva injustificable absència durant tants dies al rajarxrajar. Estimats lectors, segueixo en una crisi creativa profunda que confio no sigui terminal.

Tema Catalunya-Euskadi. Està tot dit. L’amic CaRnsalader està en el seu millor moment i les rajades són d’alt nivell. Els bascos ens han deixat retratats i Luque ens ha acabat rematant amb el guenyo de la mitjanit. Només un motiu per a l’esperança. Entre tant cateto i ex lladre de radiocassettes de cotxes redimit pel futbol hi ha algun jugador que no només sap llegir. Expliquen les males llengües que n’hi ha que fins i tot van entendre el que deia la pancarta reivindicativa del Mini Estadi (una nació, una selecció). I que alguns, pooooocs, hi dónen suport amb cert compromís. En fi, que com ha dit una estimada lectora del rajarxrajar en una tertúlia d’Onda Cero “los catalanes sois muy blandos”.

Més seleccions. Llegint la premsa del dilluns, la premsa espanyola of course, me n’adono. L’error és barrejar futbol i política. Com és que he tardat tant a obrir els ulls?. Però, és clar, només sóc jo qui no pot barrejar política i esport. Si es veu Catalonia is not Spain al Camp Nou, tots a l’audència Nacional (i si algú descobreix un tio amb peto fluorescent repartint pancartes independentistes il.legalitzen el club). Si a la publicitat lluminosa de la Nueva Condomina hi surt “agua para todos” enmig de l’Espanya-Argentina ningú diu res. En què quedem? Per cert, potser si que necessiten l’aigua veient com tenen la gespa del Camp.

Tallat sense sucre

No ens quedem curts. Si busquem el pitjor once de la història del Barça, busquem també la seva junta directiva ideal. Gaspart president, Reyna vicepresident primer, Trayter secretari i portaveu, Chicote, Catot, Sobrequés, Llauradó i els seus 900 vots....

Gintonic de Bombay

Sudamèrica no ha tingut mai massa futur. A partir d’ara no en té gens. En pocs dies, el Bisbe, l’escorta, la Campiona i l’amic JG a l’Argentina. Per si això no fos prou, el president del més que un club al món també a cal tango. I, per aca bar de rebentar el futur, Alfons Godall empenyent amb esperit humanitari a Brasil

2006-10-11T20:00:00.000+02:00

Ciutadans del blog, ja sóc aquí!!!! .....pel petit bisbe arlequinat

Després d'unes més que merescudes vacances a l'altre punta de món, i demanant disculpes per les meves absències al blog. Aquí estem de nou. Un cop he pogut contrastar que l'afició del Barça és una merda. D'acord, potser peco de ventatgista, però després d'estar al Monumental i disfrutar com un boig del River - Boca, he arribat a la conclusió que qualsevol afició de qualsevol equip argentí és millor que la del Barça. Animen, guanyin o perdin, ho senten, en parlen tot el dia, hi entenen de futbol! Espectacular. La veritat és que ja m'havia quedat clar tot viatjant per aquests camps de Déu i veient aficions de Rússia, Grècia, Turquia, Itàlia o Anglaterra. El cert és que quan déiem que érem del Barça, reien, i se n'enfotien de com era l'afició culé. I clar, no teníem arguments per rebatre'ls.
Nosaltres amb els nostres mosaics, els nostres càntics: "O le le, o la la, ser del Barça és, el millor que hi ha", retornant entrades de tots els partits internacionals, i barallant-nos, això sí, per aconseguir entrades per les finals. I ja està: som la millor afició del món. Quina farsa!! Algun dia algú, periodista o jugador, directiu o seguidor, s'atrevirà a reconéixer que la del Barça és de les pitjors aficions del món?
I ja no parlem de com es xiula als jugadors quan porten un quart d'hora jugant malament, i s'aplaudeix a l'inútil de torn que va corrents a buscar una pilota que tothom sap que no hi arribarà... És xiula el talent, com Rivaldo, una de les injustícies més grans de l'afició; i s'aplaudeix les toies que fan sprints com Puyol.

MISSA D'ONZE

Veig que la bruixa tampoc va escriure la setmana passada, i aquesta ja ho veurem. Suposo que deu estar enfeinada fent les maletes, lògicament emportant-se poques coses per tal de poder tornar amb totes les compres que farà en aquestes vacances pagades per l'agència de viatges Rac, amb una sola C, no confondre amb l'altre agència amb dues C, conegudes pels seus econòmics preus...
Per cert cansalader, espero amb ansietat les teves cròniques amb la fauna de la selecció. Segur que has viscut episodis i anècdotes tremendes. Records al Pipi!!!

BENEDICCIÓ

Ara ve l'hora de la veritat per Ciutat Badia. En aquesta duríssima setmana que ens espera, amb Chelsea i Madrid pel mig, i amb el munt de peticions d'entrevistes que s'han fet, veurem com responen. Es notarà la baixa del Gus? Segur. Quants jugadors hauran marxat, no l'he vist, no m'he enrecordat, ara et dic algo; sentirem? Sempre els quedarà el recurs que altres club treballen pitjor (si no pregunteu-li a la bruixa amb el seu amic del Chelsea); però no ens enganyem, quants clubs treballen millor? Us asseguro que també n'hi ha, i molts.

RACÓ ARLEQUINAT

Tot i un parell de sotracs en les últimes jornades, que no ens han fet sortir del liderat, i uns escandalosos errors arbitrals, que per exemple fan que demà juguem sense entrenador després de ser expulsat a Manresa, demà tenim una cita a Balaguer per tal de retrobar-nos amb la victòria i seguir el nostre inexorable camí cap al play-off i el seu posterior ascens. Junts tornarem a Segona B!!!!